Les interminables obres a la variant de Sant Llorenç han transformat el nucli urbà en un espai assetjat per un trànsit interminable. La constant corrua de motos, cotxes i camions impacten directament sobre la qualitat de vida i sobre la seguretat viària. Òbviament, a la nostra mà no està accelerar la finalització de l’ampliació del pont i difícilment hi ha marge per afegir més radars, càmeres i senyals lluminosos, però això no vol dir que no puguem fer res. Almanco, hi ha tres gestos possibles.

Primer. En circular per alguna de les dues vies principals del municipi —Brodadores i Salvador Galmés– que ha convertit Sant Llorenç en una gran rotonda, fora bo que, en veure un veïnat aturat amb el seu vehicle en un cap de cantó, reduíssim la velocitat, li féssim llums i li permetessin incorporar-se a la processó. Continua →

Per la major part dels llocs on he conduït amb un vehicle, si un carrer va en una direcció determinada, el següent sol anar cap a la contrària i així successivament, de manera que els conductors saben a què s’han d’enfrontar si per un motiu o altre s’han equivocat i els cal rectificar.

A Sant Llorenç no és així, i hem de reconèixer que els que varen dissenyar la circulació rodada en el nostre nucli urbà de Sant Llorenç feren un remarcable exercici d’imaginació amb una intenció que no som capaç d’endevinar.

A tall d’exemple –en podria posar un caramull més, escampats per tot el nucli, però amb un parell crec que serà suficient– tenim dos carrers paral·lels i contigus: el del Clavell i el de la Caritat, que són els de la part de davant i de darrere de ca ses Monges. Des del carrer de la Mar fins el de Sant Llorenç la circulació va més poc més o manco en direcció ponent; des del de Sant Llorenç fins el de Gabriel Carrió, canvia de sentit i va cap al llevant; i des del de Gabriel Carrió dins el Cardassar (el primer) i l’Ordines (el segon, que és més curt) torna anar cap al ponent. Continua →

Si els experts en temes d’hidrologia asseguren que «també es modifica la rotonda per evitar que faci de barrera a l’aigua i s’encausa el torrent amb murs de reforç per evitar desbordaments. Aquesta infraestructura, segons els tècnics, va actuar de presa el 9 d’octubre de 2018 i va desviar el cabdal de la torrentada cap al centre del poble de Sant Llorenç», deu esser ver.

Així i tot, el que no acab d’entendre és que a tots els vídeos que vàrem publicar en el llibre «La torrentada» l’aigua no regolfava cap al poble, ni tampoc els cotxes ni les persones que s’emportava la correntia, que seguien el curs cap a Son Carrió i S’Illot. I si no ho creuen, que demanin a en Felip, que va estar hores aferrat a un garrover, cap on anava l’aigua. A un profà com jo, li sembla més lògic pensar que l’aigua, en aquell indret, ja ha fet al poble tot el mal que havia de fer i que el que realment fa nosa són els ponts de dins el casc urbà i les cases que redueixen el pas de l’aigua.

Tampoc no entenc com encara no han llevat la casa que va comprar l’Ajuntament, prop del magatzem d’en Salvador de Son Costes, vuit anys després de la torrentada, quan els antics propietaris ja fa dos anys que s’han mudat davant ca nostra. A què esperen? En tot aquest temps encara no han tengut temps de redactar el projecte de demolició?