Les estadístiques asseguren que en els darrers anys hi ha molta gent que ha deixat de fumar, tant pel que perjudica la salut com pel preu a què ha arribat el tabac. Quan era jove es podia fumar dins els avions, en el galliner del Cine Ideal, en els interiors dels bars i restaurants i fins i tot a les consultes dels pediatres! Tot i les queixes que hi va haver quan es va implantar la prohibició de fer-ho en llocs tancats, crec que va esser una bona mesura gràcies a la qual tots hi hem sortit guanyant. Ara, almanco de moment, només es pot fumar al carrer. Continua
Arxiu de la categoria: Opinió
Ponts i torrents
Si els experts en temes d’hidrologia asseguren que «també es modifica la rotonda per evitar que faci de barrera a l’aigua i s’encausa el torrent amb murs de reforç per evitar desbordaments. Aquesta infraestructura, segons els tècnics, va actuar de presa el 9 d’octubre de 2018 i va desviar el cabdal de la torrentada cap al centre del poble de Sant Llorenç», deu esser ver.
Així i tot, el que no acab d’entendre és que a tots els vídeos que vàrem publicar en el llibre «La torrentada» l’aigua no regolfava cap al poble, ni tampoc els cotxes ni les persones que s’emportava la correntia, que seguien el curs cap a Son Carrió i S’Illot. I si no ho creuen, que demanin a en Felip, que va estar hores aferrat a un garrover, cap on anava l’aigua. A un profà com jo, li sembla més lògic pensar que l’aigua, en aquell indret, ja ha fet al poble tot el mal que havia de fer i que el que realment fa nosa són els ponts de dins el casc urbà i les cases que redueixen el pas de l’aigua.
Tampoc no entenc com encara no han llevat la casa que va comprar l’Ajuntament, prop del magatzem d’en Salvador de Son Costes, vuit anys després de la torrentada, quan els antics propietaris ja fa dos anys que s’han mudat davant ca nostra. A què esperen? En tot aquest temps encara no han tengut temps de redactar el projecte de demolició?
JAZZ: ELS JARDINS SECRETS DE SARAH THORPE
El futbol d’abans
Aquell futbol que s’organizava partits a la sortida de l’escola a les 5 amb un capità per cada equip (que se jugaven es començar a triar amb or o plata o “pares o nones”), es posaven dues maletes al terra per fer de travesser, existia allò d’altes si es porter no hi arribave, no hi havia àrbrtre, etc. Continua
Carrers
Mossèn Pere Bonnín va esser el rector de Sant Llorenç des del 27 de febrer de 1936 fins el 31 de gener de 1942 i durant el seu mandat al capdavant de l’església local va crear tres associacions religioses: el Centre Catòlic (maig de 1936), el Centre Parroquial de la Joventut Femenina d’Acció Catòlica (octubre de 1936) i la dels Pares Catòlics (març de 1941), a més d’impulsar que el juliol de 1937 s’entronàs la imatge del Cor de Jesús en el saló d’actes de l’Ajuntament. Té un carrer dedicat al seu nom, el que va del carrer de Tramuntana al de Son Soler, paral·lel amb el carrer del Nord. Continua
Titulars que fan pensar
Fa temps ja vaig fer un article denunciant el racisme implícit en alguns titulars dels mitjans de comunicació. No entenia per què se destacava en gros la nacionalitat de qui havia comès un delicte, sobretot si era estranger. Idò l’altre dia me va cridar l’atenció un altre titular on es destacava no la procedència sinó que l’orientació sexual dels malfactors.No volies brou? Idò tassa i mitja… Continua
Cronologia de 2025
8 febrer.- En el Campionat de Balears d’Atletisme i en la modalitat Màsters Individual Pista d’Hivern, celebrat a Eivissa, el llorencí Antoni Melis Pont es proclama Campió de Balears M40, aconseguint un 1er de la prova 1.500 m. i també de la 3.000 m. (Facebook).
17 març.- El rector de Sant Llorenç Jaume Mercant és nomenat arxipreste de Llevant (Card).
5 abril.- La llorencina Mireia Martínez és nomenada presidenta de Noves Generacions del Partit Popular de Mallorca (Card). Continua
Dictadura o democràcia?
En el diari El País d’avui surt un estudi demoscòpic sobre si els joves preferirien viure en una dictadura o en una democràcia i conclou que una quarta part, en determinades circumstàncies, es decantaria per un règim autoritari. També assenyala que un 15% veu bé o molt bé el règim de Franco, mentre que un 31% no ho sap o li és indiferent.
Si fos possible –que, per sort, no ho és– per ventura estaria bé que durant una setmana s’implantàs a Espanya un règim com el de Corea del Nord, on, entre d’altres coses, hi ha les restriccions següents:
Novas ordas lingüísticas
Segons informa una desconeguda agència de notícies, la direcció d’IB3 ha prohibit a tots els seus locutors, presentadors i enviats especials que pronunciïn la vocal «a» a les seves intervencions televisives, per tal de potenciar l’ús de les altres vocals, que evidentment es troben en perill d’extinció.
L’orde ha provocat un gran daltabaix entre els professionals de la televisió, ja que fins que s’hi hagin avesat no saben com pronunciar, per exemple «Dana a Aivissa. Aducació autoritza las famílias a racollir als fills abans d’hora», o «L’aeroport da Palma sofreix aquest dilluns ratards janaralitzats a causa da las plogudas».
No vull pensar com acabarà la cosa si també els obliguen a pronunciar les «o» obertes!
Baules 4: Nafres
Tots tenim les nostres nafres. Algunes guarides, altres obertes. Algunes presents i recordades, altres amagades en el pou de l’inconscient. Continua
Finalitzades les obres de reforma del Poliesportiu Marga Fullana
El pressupost total d’aquesta actuació ha superat els 350.000 € i consta de dues línies, obra civil i millora de l’eficiència energètica. Continua
Manacor, capital de Llevant
Algunes imatges del carrer Via Palma, possiblement el més transitat de Manacor, que aspira a convertir-se en la capital oficial de la comarca del Llevant.
Si no vaig equivocat, està així des de la ciclogènesi de novembre del 2001. Continua
Reflexió postfestes
Sovint sent cantar “no som un poble, som una família” i aquesta mateixa frase la va destacar en Jeroni Galmés en el seu pregó. I és ver, tenim moltes coses bones (en Jeroni les va saber enumerar perfectament) , però com totes les famílies encara tenim molts punts per millorar i així ha quedat demostrat aquestes passades Festes. Continua
Intent d’assassinat
Segons fonts suposadament fidedignes, sigui quin sigui el significat de la paraula «fidedignes», el jutge Juan Carlos Peinado ha obert diligències contra Begoña Gómez per intent d’assassinat del seu marit Pedro Sánchez, president del Govern perquè Alberto Núñez Feijóo no ho va voler ser.
L’acusació, com altres de semblants, s’ha basat en les fotografies de Sánchez que ha publicat la premsa, a les quals és més que evident que «algú» l’està matant de fam. Continua
M’han entrat a robar… i no han tocat el pensament crític.
Per a alguns, és la cultura la que fa identitat: les tradicions, els sabers, els valors, la llengua, les gents. Per d’altres —segurament aquelles persones que poc saben valorar allò més nostro—, és la xenofòbia la que fa identitat. Aquesta és una realitat que s’ha fet palesa, una vegada més durant aquestes festes, a la projecció dels Granots d’Or del passat dissabte.
La consigna xenòfoba i racista d’un dels vídeos presentats a la gala feia referència a un comentari que ja havia estat condemnat al poble amb anterioritat. No es tracta d’una broma innocent, ni el grup de llorencins i llorencines implicats en el vídeo han triat la frase de manera atzarosa. No és coincidència. És un acte de cinisme paternalista emmascarat d’humor, propi de qui es sap impune per ridiculitzar els altres. Però aquesta impunitat és, encara, només il·lusòria. Continua
Sant Llorenç diu NO a l’LGTBI-fòbia
El passat 14 d’agost l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, i les associacions Granots & Sopes i Orgull de Poble convocaren una concentració al mercat per condemnar fermament els actes LGTBI-fòbics ocorreguts el passat dimarts durant la celebració de la festa de Sa Granotada.
El municipi reafirma el seu compromís amb la diversitat, el respecte i la convivència, i mostra el seu suport a totes les persones del col·lectiu LGTBI, defensant unes festes lliures de discriminació i violència. Continua
Polèmics càntics a les Festes
Malauradament pareix que a les Festes mos han arribat mal vicis més propis d’ultres, ara tan en auge, i tant a la Granotada com a la festa posterior a la Cursa Nocturna se van poder sentir alguns càntics i proclames no gaire de bon gust contra entitats polítiques o socials (com la LGTBI). Continua
Sonet
EL MAL
Quan apuntes, de lluny, amb l’escopeta,
a la gent desesperada per menjar,
tens el dubte si et convé primer matar
aquell nin que va sense camiseta,
aquell home que pareix un vell profeta
o la dona que no para de plorar.
Tant se val: el que cal és netejar
Palestina, amb canons o baioneta. Continua
Corrupció
D’ençà que ha sortit el cas Koldo, amb Ábalos i Santos Cerdán d’acompanyants, el PP i el PSOE no s’aturen acusar-se mútuament d’esser el partit més corrupte d’Espanya. El PP fins i tot ha arribat a assegurar que el govern de Pedro Sánchez és el pitjor, no tan sols de la democràcia, sinó també de la predemocràcia, és a dir, pitjor que el mateix franquisme.
Com que el cinisme d’aquesta gent és més gran que la misericòrdia de Déu, que ja és dir, he dedicat una part del meu temps a comprovar els casos judicials sobre corrupció que han tengut tots els partits d’Espanya, dels quals n’ha fet una gran recerca el portal d’internet «Casos aislados». Dels més petits i dels que ja els han retirat del panorama polític (UM, Ciudadanos…) no n’he fet gaire esment i m’he concentrat en els partits més destacats que estan damunt fulla. Alguns, pocs, encara no han estat jutjats i altres han estat absolts, per la qual cosa no es pot assegurar que tots siguin declarats culpables fins que s’hagin dictat les corresponents sentències. Els he agrupat per comunitats autònomes i no hi he inclòs les quantitats presumptament defraudades de forma individual, perquè l’article seria massa llarg (així i tot, ja ho és, llarg). En conjunt, sumen 124.176.915.826 euros. Si les voleu consultar amb detall, són a l’esmentat portal: basta que cliqueu sobre el nom del cas i tendreu tota la informació. Continua
De la premsa: Dobles patronímics llorencins
Ahir, el digital centpercent.cat mostrava un interessant article de Rafel Gelabert amb el títol “Dobles patronímics llorencins” on deixa constància d’un fet, o costum dels anys setanta i vuitanta del segle passat, Alhora que mostra, al meu entendre, si seguim les entrevistes finals un cert caire de l’ésser llorencí.
