Joan Veny: ciència, humanitat i compromís

Continuam la publicació d’articles tramitats per l’OCB per a la seva publicació a les revistes de l’Associació de Premsa forana. En aquesta ocasió l’article parla de Joan Veny i ha estat escrit per Maties Garcias.

Joan Veny: ciència, humanitat i compromís

Mallorca en particular, i les illes Balears en conjunt, han estat bressol de bons filòlegs. Hi han nascut i viscut destacats estudiosos del català i de les seves varietats dialectals. Noms ja històrics com Marià Aguiló, Pere A. Figuera, Antoni M. Alcover, Isidor Macabich, Francesc de Borja Moll i Aina Moll en són una mostra de primera qualitat.

Joan Veny i Clar (Campos, 1932) se suma a la llista dels il·lustres precedents. L’avala un llarg i dens currículum de treballs de camp, d’investigacions i de docència que el converteixen en una fita importantíssima en el coneixement de la nostra llengua, amb una especial orientació cap a l’estudi dels dialectes geogràfics. Continua

Aquesta sèrie i aquesta pel·lícula m’han agradat

Més de 500.000 morts són els que es calculen que va produir l’Oxycontin als Estats Units, més que tota la població de Palma i la seva area metropolitana juntes. La història d’aquest fàrmac des dels seus inicis fins a la fi de la seva comercialització, centra l’atenció de Dopesick (Disney+).

Una de les fites més destacables d’aquesta sèrie és, des del meu punt de vista, mostrar l’adicció que provocava l’Oxycontin als seus consumidors sense entrar en el sensacionalisme que molta gent cerca en el patiment dels altres, i que m’ha recordat a certes escenes del Manacor de finals dels anys 80 i principis dels anys 90 durant l’auge de l’heroïna. Continua

Brasil guanya al discurs de la por: adéu al “Trump tropical”

El nostre col·laborador, Montserrat Nadal, ens ha fet arribar aquest article sobre les eleccions al Brasil.

Setmanes després d’haver-nos hagut d’empassar la victòria de la “santíssima trinitat” feixista a Itàlia, (això és Meloni, Salvini i Berlusconi), diumenge passat vàrem anar a dormir amb l’alegria de l’accés de Lula a la presidència del Brasil. Un fet que suposa la derrota del “Trump tropical”, com és conegut Bolsonaro per la seva profunda admiració a l’ex-president nord-americà.

La victòria de Lula, per un marge molt estret, suposa una aturada a una manera de fer política, cosa que els defensors de la democràcia hem d’agrair. En un xat d’educadors llatinoamericans del qual form part, una de les companyes va escriure just després de l’escrutini definitiu: Continua

Nit de sirena

Volia posar aquesta notícia, diguem-ne que alimentícia, el proper diumenge: Medi Ambient intervendrà en el torrent de Sant Llorenç (bàsicament volen frenar la velocitat de l’aigua en cas de fortes precipitacions a través d’una gestió ambiental i integral en un plaç de sis anys). Però el temps (en aquest cas en doble sentit, el cronològic i el metereològic) dicta sentència  i després de les fortes pluges d’avui vespre, que han ocasionat que la sirena d’alarma sonàs, crec, per primera vegada en el poble fa que la notícia s’hagi convertit en urgent i millor posar-la avui.

Continua

Torrentades

Segons el Diario de Mallorca del 26 de juliol, en paraules del meteoròleg Samuel Biener, les temperatures del mes d’agost seran més altes del que sol esser normal, amb valors, a la superfície de l’aigua del Mediterrani, que podrien superar els 30º. No cal recordar que els mesos de juny i juliol també han estat superiors als normals, batent, el juny, tots els rècords de calor d’ençà que es conserven dades. Continua

Estic embullat

A l’encreuament entre els carrers Clavell i Sant Llorenç, a l’indret de l’antiga placeta del Pou Nou, hi ha tres senyals de trànsit que potser indueixin a confusió, almanco a mi: el carrer de Sant Llorenç només té baixada i a l’esmentat indret hi ha un Stop; el del Clavell, en canvi té dues direccions, totes dues cap al carrer de Sant Llorenç; a la que ve de ca ses Monges, hi ha un Cediu el pas i a la que ve del carrer Gabriel Carrió, un altre Stop.

Llavors, si s’hi troben tres vehicles simultàniament, qui té preferència, els que tenen un Stop o el que obliga a cedir el pas? Abans –no sé si ara també–, solien tenir preferència els que sortien de la dreta, però en aquest cas, tots tres tenen algú a la dreta. Continua

Qui dia passa, any empeny

Sembla que ara s’està posant de moda deixar aigua als ocells als balcons de les cases perquè s’hi aturin a beure, talment com ja es fa amb altres castes d’animals no domèstics o salvatges a qui se’ls dona menjar de forma regular. Heu de saber (ja sé que molts ho sabeu) fent això estau perjudicant de forma seriosa a l’animal i al seu (i nostre) entorn. Us faig avinents dos uns breus apunts que parlen d’aus i moixos al voltant d’aquesta qüestió i que trobareu a aquest enllaç: Continua

Reflexionari

Quan un està tancat en una habitació per forces majors amb aquesta sonada calor, inevitablement comença a donar voltes a les coses. I com que aquest poble té moltes voltes per donar (i no me referesc només al nou pla de mobilitat 😜) he decidit plasmar aquí alguns dels meus dubtes: la nova configuració política local de què tothom xerra; els monuments i arbres de places que canvien de lloc; l’arena de Cala Millor,  que com els polítics, els monuments i els arbres d’aquest poble, també se mou on vol… Qui sap, potser entre tots, estimats lectors, me pogueu ajudar i aclarir alguns dels meus dilemes. Continua

El pressupost de Defensa

Segons la web del ministeri de Defensa, el seu pressupost de l’any 2022 és de 11.338.424.660 euros (la dada del quadre adjunt, com s’assenyala a l’extrem superior dret, és en milers d’euros). Fent una simple divisió, tendrem, per tant, que aquest ministeri ens costa 31.064.177,15 milions d’euros cada dia. Per als que encara recordam les pessetes, fent números grossos, són més 5 bilions de pessetes. Diaris. Això si no m’he equivocat fent els comptes, perquè amb aquestes quantitats tan grosses a vegades m’embull i pos el punt allà on no toca. Continua

De la premsa: “Articles d’opinió”

No hi ha informació neutre, per això tots els articles, tots, tots són d’opinió. Intenten mostrar una “suposada realitat” segons el filtre del periodista, del paginador, del director….
Malgrat aquesta evidència es coneix amb el nom d’article d’opinió aquell que fan, de forma regular, determinats col·laboradors habituals del diari.

Ara i aquí vull fer referència a aquests darrers que vaig llegir ahir. Unes petites conclusions.

Homenatge

La perspectiva dels anys dona informacions sobre els diversos relats als quals ens aferram les persones la nostra vida, marcada per decisions i circumstàncies.
El nostre relat és el bò i al compartir-ne, amb altres persones, determinats aspectes i creences, l’assentam i li atorgam més força. Es així, però…no podria ser d’altra manera?
Per què les hores, segons les feines, han de tenir preus tan diferenciats?. Continua

Suposicions

Punt 1. Pedro Sánchez, en el mes de març, es va posicionar al costat del Marroc en el conflicte amb el Sàhara, rompent l’equilibri que havia mantingut amb el Front Polisari i contravenint la resolució de l’ONU, que recolza la celebració d’un referèndum. Aquesta decisió va fer trontollar les relacions amb Argèlia, un dels primers subministradors de gas a Espanya i aliat dels saharauis.

Punt 2. Divendres passat, quan moriren 23 migrants a la tanca de Melilla –37 segons les associacions implicades–, Pedro Sánchez va dir públicament que l’assalt havia estat «ben resolt» per les autoritats marroquines, unes declaracions que han estat criticades per totes les associacions progressistes de l’Estat. Continua

Qui dia passa, any empeny

Tornant de fer el cafè veig una de les imatges icòniques llorencines que no pot faltar sobretot a l’estiu, una llarga cua de vehicles a davant del semàfor més famós de Sant Llorenç, el qual com ja sabeu ha aparegut com a protagonista en més d’un film dels premis Granots d’Or. Al capdavant un cotxe dels que no han de menester permís de conduir espera pacient que s’obri el miracle i el semàfor es posi en taronja intermitent. Es veu que aquests cotxes no li deuen fer el pes al sensor que hi havia enterra pintat en forma d’espiral, però que es va tapar amb la darrera asfaltada i encara roman a l’espera de que s’obri el miracle (un altre) i qualcú el torni a pintar, o si més no, que retirin el panell informatiu que n’afirma la seva existència. Menció especial també al panell lluminós de velocitat que hi ha abans i que s’aixeca a damunt dues bigues que a molta gent que passeja per allà li fan mal a la vista. Continua

Turisme insostenible

Curiosament aquesta setmana m’han arribat a diversos grups de whatsapp fins a tres cridades d’auxili de gent que cerca desesperadament treballadors d’hotel. Que si cambrers, cuiners, tècnics… I jo precisament no és que estigui molt relacionat amb el turisme (vull dir que si m’arribassin ofertes de docència, que és el camp on em moc, no me vendria tant de nou).

Tot això m’ha fet reflexionar Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Hi ha una sentència camperola que ho defineix “d’on manco t’esperes surt la llebre”. No podem saber ni anticipar el que ens depara la vida.
Preparar-se per a l’inesperat és un entrenament com qualsevol altre.

Reflexionar sobre de renúncies, rendicions i retirades és, potser, una manera d’entrenar-se, de visualitzar el que pot passar quan hom deixar de fer el que ha fet.. Continua

Comunicat de la plataforma del Tren de Llevant

LA CONSELLERIA DE MOBILITAT I EL DIA DE LA MARMOTA

L’1 de desembre de l’any 2019, fa 28 mesos, el conseller de Mobilitat i Habitatge, senyor
Marc Pons,  i el director general de Mobilitat i Transport Terrestre, senyor Jaume Mateu, es reuniren amb els batles de la comarca de Llevant i amb un representant de la Plataforma per anunciar:

  1. Que el projecte del tren Manacor-Artà era prioritari pel Govern.
  2. Que calia fer una revisió del projecte inicial perquè havien passat deu anys des de la seva redacció.
  3. Que s’havia de contemplar la possibilitat que el tren passàs per Cala Millor per la importància turística de la zona.
  4. Que es mantindrien reunions amb el govern d’Espanya i amb Europa per mirar d’aconseguir fons per dur endavant aquest projecte.
  5. Que es farien reunions periòdiques per anar informant del desenvolupament del projecte i consensuar les decisions que s’haguéssin de prendre. 

Continua