Sembla que ara s’està posant de moda deixar aigua als ocells als balcons de les cases perquè s’hi aturin a beure, talment com ja es fa amb altres castes d’animals no domèstics o salvatges a qui se’ls dona menjar de forma regular. Heu de saber (ja sé que molts ho sabeu) fent això estau perjudicant de forma seriosa a l’animal i al seu (i nostre) entorn. Us faig avinents dos uns breus apunts que parlen d’aus i moixos al voltant d’aquesta qüestió i que trobareu a aquest enllaç: Continua
Quan un està tancat en una habitació per forces majors amb aquesta sonada calor, inevitablement comença a donar voltes a les coses. I com que aquest poble té moltes voltes per donar (i no me referesc només al nou pla de mobilitat 😜) he decidit plasmar aquí alguns dels meus dubtes: la nova configuració política local de què tothom xerra; els monuments i arbres de places que canvien de lloc; l’arena de Cala Millor, que com els polítics, els monuments i els arbres d’aquest poble, també se mou on vol… Qui sap, potser entre tots, estimats lectors, me pogueu ajudar i aclarir alguns dels meus dilemes. Continua
Segons la web del ministeri de Defensa, el seu pressupost de l’any 2022 és de 11.338.424.660 euros (la dada del quadre adjunt, com s’assenyala a l’extrem superior dret, és en milers d’euros). Fent una simple divisió, tendrem, per tant, que aquest ministeri ens costa 31.064.177,15 milions d’euros cada dia. Per als que encara recordam les pessetes, fent números grossos, són més 5 bilions de pessetes. Diaris. Això si no m’he equivocat fent els comptes, perquè amb aquestes quantitats tan grosses a vegades m’embull i pos el punt allà on no toca. Continua
No hi ha informació neutre, per això tots els articles, tots, tots són d’opinió. Intenten mostrar una “suposada realitat” segons el filtre del periodista, del paginador, del director….
Malgrat aquesta evidència es coneix amb el nom d’article d’opinió aquell que fan, de forma regular, determinats col·laboradors habituals del diari.
Ara i aquí vull fer referència a aquests darrers que vaig llegir ahir. Unes petites conclusions.
La perspectiva dels anys dona informacions sobre els diversos relats als quals ens aferram les persones la nostra vida, marcada per decisions i circumstàncies.
El nostre relat és el bò i al compartir-ne, amb altres persones, determinats aspectes i creences, l’assentam i li atorgam més força. Es així, però…no podria ser d’altra manera?
Per què les hores, segons les feines, han de tenir preus tan diferenciats?. Continua
Punt 1. Pedro Sánchez, en el mes de març, es va posicionar al costat del Marroc en el conflicte amb el Sàhara, rompent l’equilibri que havia mantingut amb el Front Polisari i contravenint la resolució de l’ONU, que recolza la celebració d’un referèndum. Aquesta decisió va fer trontollar les relacions amb Argèlia, un dels primers subministradors de gas a Espanya i aliat dels saharauis.
Punt 2. Divendres passat, quan moriren 23 migrants a la tanca de Melilla –37 segons les associacions implicades–, Pedro Sánchez va dir públicament que l’assalt havia estat «ben resolt» per les autoritats marroquines, unes declaracions que han estat criticades per totes les associacions progressistes de l’Estat. Continua
Tornant de fer el cafè veig una de les imatges icòniques llorencines que no pot faltar sobretot a l’estiu, una llarga cua de vehicles a davant del semàfor més famós de Sant Llorenç, el qual com ja sabeu ha aparegut com a protagonista en més d’un film dels premis Granots d’Or. Al capdavant un cotxe dels que no han de menester permís de conduir espera pacient que s’obri el miracle i el semàfor es posi en taronja intermitent. Es veu que aquests cotxes no li deuen fer el pes al sensor que hi havia enterra pintat en forma d’espiral, però que es va tapar amb la darrera asfaltada i encara roman a l’espera de que s’obri el miracle (un altre) i qualcú el torni a pintar, o si més no, que retirin el panell informatiu que n’afirma la seva existència. Menció especial també al panell lluminós de velocitat que hi ha abans i que s’aixeca a damunt dues bigues que a molta gent que passeja per allà li fan mal a la vista. Continua
Curiosament aquesta setmana m’han arribat a diversos grups de whatsapp fins a tres cridades d’auxili de gent que cerca desesperadament treballadors d’hotel. Que si cambrers, cuiners, tècnics… I jo precisament no és que estigui molt relacionat amb el turisme (vull dir que si m’arribassin ofertes de docència, que és el camp on em moc, no me vendria tant de nou).
Tot això m’ha fet reflexionar Continua
Hi ha una sentència camperola que ho defineix “d’on manco t’esperes surt la llebre”. No podem saber ni anticipar el que ens depara la vida.
Preparar-se per a l’inesperat és un entrenament com qualsevol altre.
Reflexionar sobre de renúncies, rendicions i retirades és, potser, una manera d’entrenar-se, de visualitzar el que pot passar quan hom deixar de fer el que ha fet.. Continua
LA CONSELLERIA DE MOBILITAT I EL DIA DE LA MARMOTA
L’1 de desembre de l’any 2019, fa 28 mesos, el conseller de Mobilitat i Habitatge, senyor
Marc Pons, i el director general de Mobilitat i Transport Terrestre, senyor Jaume Mateu, es reuniren amb els batles de la comarca de Llevant i amb un representant de la Plataforma per anunciar:
Una petita reflexió sobre la necessitat de superar l’encasellament del concepte “cultura”.
Per què hi ha coses considerades cultura i altres, de semblants característiques, que no s’hi consideren? Continua
No es conformava amb el clàssic i superficial “es qüestió de caràcter”, dit com si el caràcter no arrelàs en aprenentatges. Mentre feia la baixada pel tortuós camí s’anava demanat on arrelava aquests atractiu que, per a ell, tenia el Torrent de Pareis. Per què li agradava fer el torrent cada una sèrie d’anys?. A vegades fa mal indagar sobre els propis sentiments i les pròpies creences. ¿Per què li resultava atractiu un cim o un roquissar i no tant jugar a dominó o un viatge en globus?. Continua
El Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) ha presentat l’informe de l’Observatori d’emancipació del primer semestre de 2021.
Els resultats d’aquest informe ofereixen unes dades alarmants ja que la població jove de les Illes Balears cada dia ho te més difícil per emancipar-se. Actualment només un 16,2% dels joves d’entre 16 i 29 anys està emancipat, un 5% menys que al 2018.
“L’emancipació d’aquest semestre ha estat la més baixa des de 2006, els joves amb el sou mitjà actual podrien accedir a una vivenda de 29,3m2” va comentar Elena Ruiz, presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya. Continua
Estic cansat de veure gent amb caminadors que ha d’anar per d’amunt l’asfalt a causa de que les voreres, o són estretes i el caminador no hi cap, o no són planes.
Aquest escrit no el faig per jo, un gorà de poc més de quaranta anys que no té cap problema per caminar, sinó per la gent que té problemes de mobilitat i vol poder-se passejar tranquil·lament per la vila. Des de les institucions, però també a nivell particular, hauríem de ser més conscients i més empàtics amb les persones que han de menester d’un caminador, cadira de rodes, gaiato, o que a causa de l’edat, malaltia, dificultat sensorial (sordera, ceguesa, etc.) o sobrepès, tenen dificultats per moure’s de forma fluida pels carrers del poble. Continua
Els hortolans ho saben bé, les herbes apareixen a l’hort una rere l’altra.
També saben que no s’hi valen criteris universals, cada terra, segons la composició, segons la situació, segons els moviments rebuts i els fems… necessita d’una cura específica. El bon pagès ho aprendrà mitjançant atenta observació i una continua provatura.
Certament altres professionals també apliquen aquesta mesura d’individualització de l’acció. Ho fan els mestres amb els seus alumnes, els picapedrers amb cada un dels materials… atenta observació i assaig i errada de forma continuada.
En el nostre hort, enguany les primeres herbes en aparèixer varen ser els llevamans. D’un dia per l’altre, en la primera setmana de maig d’aquest dos mil vint-i-dos, en varen aparèixer al llarg de la mànega de goteig que havia de facilitar una primera humitat a les tomatigueres de ramellet. Com si en banyeta verda, aquell dimonió simpàtic i entremaliat n’haguera fet planter just allà mateix on havia sembrades les tomatigueres. Continua
Comunicat.
Els membres del comitè Local de El Pi d’Inca han decidit dissoldre per unanimitat el seu comitè. Continua
A vegades passen coses sorprenents.
Escolatava per la televisió la polèmica sorgida per la publicació, es veu que retallada, del videoclip de la ja conegura i arxifamosa cançó AY MAMA de Rigoberta Bandini
Si no ho vaig entendre malament es veu que això de mostrar mugrons femenins a la xarxa no està ben vist. O dit d’altra manera, es veu que els qui manen en els continguts de les xarxes socials van decidir que, obres d’art a banda, no convenia mostrar, de forma oberta i natural aquesta part del cos. Continua
Després de moltes proves i provatures, de mesos d’estudi, de reunions amb veïns i comerciants… sembla que finalment l’Ajuntament no s’ha decidit a donar el darrer pas i ha donat marxa enrere amb la seva idea de deixar un poble sense cotxes. Segons comenten des de l’Ajuntament les al·legacions del comerciants i veïns els han fet canviar d’idea. Però i vosaltres què en trobau? Ha faltat coratge per donar aquest pas? Les properes eleccions a un any vista han pogut afectar? O realment el poble no estava preparat i no s’ha de fer aquesta passa decisivia fins que la voluntat del poble no sigui clara?
Contestau a través dels comentaris o a les mateixes xarxes socials per donar a conèixer el vostre parer. Continua
“Ara hem d’anar cap allà”
“Si no va bé, cap aquí”
El poble ha de decidir
SEMPRE cap a on vol anar
Canviar o no canviar
És la qüestió de l’envit
Dreta, esquerra treven pit
Tensant, estirant el coble
Però l’important és que el poble
Vagi en el mateix sentit.
