Hi ha qüestions que em semblen curioses: ¿Per què en situacions de tensió, a l’escriure, he da canviar la regularitat de la lletra?. ¿Per què una acció i/o opinió que sembla lògica quan la fa una persona estimada, no em sembla tant lògica si prové d’una persona desconeguda? ¿Per què em semblen més brutes les entrades que fa l’equip de futbol contrari, que les que fa el “meu” equip?…Res, coses de desenfeinats! Continua
El llorencí Jeroni Galmés, catedràtic de la UIB en Fisiologia Vegetal, dona la seva opinió a Ultima Hora sobre la floració tan primerenca de l’ameteler aquests darrers anys i el canvi climàtic. Continua
El contrallum de sol ponent desdibuixa el paisatge. La claror del sol s’imposa i mostra la llengua vermella en la mar llunyana.
De manera semblant l’emoció que ens amara desdibuixa la utopia d’un pensar i fer asèptic i equilibrat de forma permanent. Continua
És una eina que servia per fer tires de pell,com regnes, barrigueres, etc. La vaig trobar bastant complexa, però al cap i a la fi només tallava en paral·lel i de la gruixa que volíem. Continua
Es una tècnica de Susana Bloch (Directora d’investigacions del CNRS de França) per entrenar actors a través de la biologia -respiració, posició corporal…- de les emocions.
El posicionament emocional condiciona la raó i les accions.
En quina de les sis emocions em trob ara mateix? Continua
Sabut és que les lleguminoses regeneren la terra. La ciència i el saber tradicional, en aquest cas, van a la par. Ho sabien els vell pagesos quan feien rotació de cultius (faves-blat-ordi-civada-ermàs-faves…). i ho saben ara, quan fa poc s’evidencià que la mescla de civada i veça és la pastura més sostenible i el sembrat que més augmente la captació de carboni.
La lectura és, tal vegada, la millor lleguminosa pert regenerar el pensar. Continua
Ës un joc. Pot resultar entretingut. Es necessiten tres persones, dues fan de presos i l’altre de director de la presó. Hi ha moltes variants. De fet el jugam cada vegada que ens enfrontam a una altra persona. ¿Anam a guanyar o anam a cercar la millor solució per a tots?.
Cert és que la llei, generalment, va endarrerida en relació a la ciència. Cert és que els costums, generalment, van endarrerits en relació a la llei…però, un dia o altre arriben els canvis.
La nostra generació haurà passat del cans penjats a una branca d’ullastre -perquè no eren útils- o del fil de ferro a la grufa del porc -perquè no aixecàs la reixeta- o les ovelles tancades en un codolar -”tenen un menjarer!”-… a la consideració dels animals com a éssers “dotats de sensibilitat”.
Ja era hora! Continua
Una bella i novella flor d’ametler per recordar, altra vegada, un dels nostres condicionants.
El nostre estat emocional, potser la ràbia per desconèixer una determinada cosa, potser la identidicació o disparitat amb una altra persona, potser… guia pensaments i accions. Continua
Aquest article del diari El País que vos enllaç mostra una altra manera (utòpica?) de fer arribar les vacunes a la gent, sense patents, sense que grans empreses se facin no ja riques, sinó que milionàries, i impedir així incoherències com que al primer món vacunem ja els infants (fet més secundari, que no vol dir que haguem d’obviar) mentre a altres països en via de desenvolupament encara no es vacuni ni als adults (fet molt més primordial, però com que no tenen diners per pagar les costoses vacunes…). Continua
Els clots irregulars d’un marès blanc molinat serveixen de fons a una frase per a la possible reflexió.
El pensar, l’acció mental, resulta potent: ens pot fer sentir il·lusionats o trists, satisfets o queixosos, ens pot dirigir cap a un determinat indret o justament cap el contrari… fins i tot pot aconseguir modificar el nostre cos.
Llavors, per què pensam el que pensam?. On ens porta el nostre pensar?.El podem modificar? Continua
Es possible augmentar la massa muscular sense fer exercici físic?
Encara que sembli mentida sembla que la ciència, la ciència del cervell, assegura que si. El pensar també pot modificar el cos Continua
Una frase sobre la imatge del niu de metralladora, malmès i abandonat de sa Coma.
Ara es retiren de forma immediata. Fa uns anys quan hi havia un accident a la carretera el cotxe espatllat hi podia quedar uns quants dies. Tots podíem comprovar que una vegada deixat el cotxe, ben aviat hi compareixien persones curioses que acostumaven a “trobar-hi” les peces o objectes que necessitaven.
I si no el retiraven amb el temps quedava completament desballestat. Continua
Se sent dir amb molta freqüència la paraula progrés, i no sempre és així. Els indis nord-americans, que només volien menjar i cobri, no varen trobar pertinent atendre aquestes demandes seves, havien de donar pas al progrés…i així els hi va anar.
Només afegir una imatge de l’evolucio d’una eina (entrescador) a una altra molt més complexa i cara de feina i de materials, que servia pel mateix:progrés? Continua
Justificació
-Som els mateixos si estem voltats de desordre o ens situen en un lloc pulcre i ordenat?
-Fins a quin punt ens condicionen els aspectes físics que ens volten?
-Fins a quin punt es certa aquella sentència que diu que la brutor fa brutor? Continua
El broll d’aigua del pantà raja vers la resclosa que la portarà vers un o altre conducte.
Semblant passa amb les paraules que usam.
Sense trair el nostre relat personal podem orientar el nostre vocabulari pel canat positiu o negatiu, Continua
Cada persona té la seva manera d’explicar les coses, d’explicar qualsevol cosa. No sols això sinó que, depenent del moment i les circumstàncies una mateixa persona pot explicar coses semblants de forma ben diferent.
Dues frases:
-La vetlada va resultar enèrgica i esperançadora, no sols es desprenia orgull per la feina feta sinó que despertà nous interessos.
-En la vetlada s’ha pogut detectar certa prepotència, i un cert mal ambient derivat de possibles enveges. M’ha deixat entristit. Continua
La necessitat de disposar habilitats personals no canvia però si que canvien aquestes habilitats. Sense anar més lluny i a tall d’exemple, el càlcul mental ha passat de ser imprescindible en una societat analfabeta a ser convenient. Cosa semblant ha passat amb la memorització de rondaies, amb la destresa cal·ligràfica… Continua
Tenc documentades sis variacions de la flor del cascall, la rosa de 4 fulles, la rosa doble, la vermella de 4 fulles, la vermella doble, la lila de 4 fulles i la lila doble. En Mendel ens explicaria com s’hereven el color i amb quin percentatges; en Darwin i en Wallace ens explicarien els avantatges evolutius de cada varietat. Però jo ho veig com un exemple de la imperativa importància de la biodiversitat. No són sols el color, he observat que a les flors roses de 4 fulles les polinitzen les abelles de mel, a les roses dobles una vatietat de escaravatons, a les vermelles de 4 fulles un borino negre… i de la resta, no en tenc dades.
Això em fa veure que la diversitat implica molts canvis i interaccions que no coneixem; què farien les vermelles sense el borino negre? Desapareixeríen? I el borino, què faria en temps de floració del cascall… no ho se. La importància de la bioverssitat és tant grossa i en coneixem tan poc de les seves interaccions en cadena que no ens podem permetre perdre cap varietat del que sigui, trob. Continua
En la línia d’anàlisi de les darreres aportacions científiques toca, avui, parlar del que entre famílies, comunitat i escola ensenyam als nostres fills.
Ja no basta saber llegir, escriure i preparar-se per entrar dignament en el món laboral. La incertesa i mobilitat del esdevenir planteja altres necessitats i altres reptes.
No sembla que per part del “Gobierno de España” hi hagi gaire intenció d’incrementar, de forma drastica, els pressupostos. S’haurà, idò, d’afinar l’enginy. Continua