El pròxim, dijous, 29 de maig, a les 19h, es durà a terme la conferència a càrrec del Doctor Jeroni Galmés, professor del Departament de Biologia: Els secrets de la tomàtiga de ramellet.
Aquesta serà la darrera conferència del cicle de conferències gratuïtes de La UOM arreu de Mallorca que es realitza a l’Espai 36.
Tots ho sabem, però adesiara ho oblidam. Establim diferents formes de rebel·lió quan ens afecta directament a nosaltres, però no ho consideram de la mateixa manera quan afecta als altres.
I malgrat això, tots som iguals, tots desitjam autonomia -fer les coses a la nostra manera-, autodeterminació -triar el que volem de fer- i també necessitam relacionar-nos amb els altres.
La idea deriva d’una investigació de Deci i Ryan comentada per Daniel H. Pink a “La sorprendente verdat sobre que nos motiva“. La imatge és de l’any 2013, en el carrer Creu de Sant Llorenç, quan els docents, amb camisetes verdes, posaren peu fiter als desitjos d’aquell desastrós Govern Bauzá. Continua
Una altra idea que pens, de forma conscient, que afectà el meu pensar va ser la confrontació de les aportacions de la ciència, amb les creences i costum establerts.
Tot és mestall, i a vegades es fa difícil destriar la palla del gra, i encara més si afecta a les pròpies creences. Moltes vegades les interessades pseudociències entelen i embullen la troca. D’aquí la importància de les fonts. No totes les fonts són igualment importants i fiables. En cas de dubtes caldrà recórrer al conegut “qui ho diu?”. Continua
Una vegada fet un petit passeig per les pàgines del “Reflexionari” més visitades, m’agradarà fer un altre petit passeig per les que consider, des del meu entendre, més “transformadores”.
Al cap i a la fi la tasca de qualsevol recull d’iddes aleines és aquesta, canviar les pròpies creences, transformar la mirada. Es pot donar l’existència de moltres altres eines transformadores: la lectura, l’escriptura, la investigació… tot el que ens porti a qüestionar les nostres accions. Continua
Amb el màgic número set, vull acabar aquesta tanda referida a les entrades del “Reflexionari” “més visitades”.
El paràmetre no és de gaire pes, és a dir, no podem saber si les reflexions publicades han pogut ser útils, però és un indicador de fàcil abast.
La proposta que es presenta, complexa i difícil, te l’origen en un taller d’Humberto Maturana, si no surts d’on ets, mai podràs observar el teu actuar.
Observar amb la imaginació, contemplar el que passa amb ull de milana, sol ser un exercici d’un realisme reconfortant. Continua
En la relació de les imatges amb text més visitades s’hi ha de situar aquesta de la infrutescència, la de la figa xapada, amb un trext nou, derivat de la teoria quàntica.
Vé a dir que del que pensam saber, realment no en sabem res. Que una cosa és la utòpica realitat i l’altra cosa, ben diferent, és els que nosaltres pensam i creiem.
Tot plegat té una transcendència singular, les certeses se’n van en orris, cal conrar el dubte permanent i l’acceptació de la diferència. Continua
Seguint amb la relació de les entrades més visitades del “Refexionari” ens topam amb una de vella, del 2014 referida a les condicions, al voltant, a l’entorn.
L’autor, Luc Hoebeke a “Mejorando los sistemas de trabajo”, parla de biologia, però ho aplica als sistemes de treball. Idea radical que lliga amb una nova mirada a l’educació, a les entitats i associacions i a qualsevol activitat humana.
Cap persona pot pensar per una altra persona.
El que pot fer es treballar per canviar les condicions que empenyen una determinada manera de pensar.
La imatge també és significativa. Un abegot inserit en una flor de boca de lleó. Pot tenir varies lectures. Continua
Adesiara m’ho deman: on nien les meves creences actuals?. A quin moment vital una determinada creença començà a tenir força?. Quines conseqüències m’ha portat al llarg de la vida?.
Gairebé dotze anys d’entregues setmanals de cites, majoritariament derivades de lectures, donen per molt. Qui en fa la feina introspectiva o intel·lectual, normalment és qui en treu més profit. Si més no en aquest cas treballar el “reflexionari” m’ha ajudat a canviar la mirada, a desterrar creences i a qüestionar certeses.
Havia pensat de fer-ne una síntesi, un resum de resums, però el treball m’ha portat a una doble vessant. D’una banda les més “transcendents”, segons el meu entendre i que tractare més envant. D’altra banda les més “populars” o visitades. La més vsitada és la present, referida a la totalitat.
Sobre un fons d’otiga, planta que es fa ben present en forma d’urticària quan l’acaricies, sencara que singui sense desig, una de les aportacions més radicals de la teoria qüàntica..
Implica desfer aprenentatges escolars i arrelades creences. Tots fem part d’un tot. Prendr’en consciència implica canviar hàbits, per exemple al tirar un plàsstic en el foc o a la mar estem malbaratant l’ecosistema, estem danyant el conjunt d’ésser vius d’aquesta Terra. Cal superar l’etapa de l’egocentrisme. Hi ha valors superiors al propi benestar.
La primera vegada em passà amb “Sincronicitat”, un llibre que m’havien regalat; el vaig llegir, no em va dir gaire cosa i el vaig deixar a la prestatgeria. Passats uns anys el vaig tornar llegir i em va semblar tan transformador que en vaig regalar un raig.
La conclussió evident és que cada llibre té el seu moment i els seu lector. No vaig acabar de sintonitzar amb “”Regles” malgrat el resum que es presenta.
De l’epìleg en destacaria:“El major honor és rompre-les. Les regles no sols tenen excepcions: defineixen i son definides per les seves excepcions, com la dreta defineix l’esquerra”
Aquesta espectacular foto ens ha deixat avui la platja de Cala Millor… Continua
S’intueix la retxa de llum tant a la suau ona de la mar, com en l’arena banyada.
Retxa de llum que ens serveix de metàfora en el dubte que planteja la novella Nobel de Literatura, la coreana Han Kang, “tot i que estigui segura que no ha passat”.
La nostra mirada sempre resulta parcial i esbiaixada, convé idò alimentar els dubtes. Continua
Quan, des d’una certa perspectiva, d’això que en diuen a ulls de milana, observes el que està passant de seguida te n’adones de la infravaloració que se’n fa, tant de les aportacions de la ciència com de la seva divulgació. En certa manera es podria dir que els interessos tapen, maten, devaluen els coneixements. Val, fa part de la nostra cultura.
La primera vegada que vaig sentir parlar de les neurones mirall va ser en un d’aquells vells programes televisius d’Eduard Punset. Una vegada arriba la informació després ve la constatació. I efectivament els nostres sentiments es veuen afectat, en vocabulari pagès s’empelten, dels sentiments que interpretam que es donen en altres persones. Continua
El científic Fernando Valladares es posiciona clarament i mostra el seu compromís en relació al canvi climàtic. Continua
Tenim la mirada selectiva. Al enfocar una determinada cosa, els núvols que es veuen més enllà del vidre de la finestra, aquella descuidada cinta que, aferrada a la llunyana antena de l televisió el cvent va vogar, o les lletres que van apareguent a la pantalla de l’ordinador…al enfocar alguna d’aquestes coses deixam d’enfocar les altres.
Aquesta constsant capacitat de canviar la mirada és, tal vegada, una de les grandeses del viure.
Les aficions, en aquest cas la lectura, ajuda a enfocar aspectes que, altrament, poden passar desapercebuts. Un d’aquests aspectes en podria ser el ritme personal que, cada un tenim a l’hora de fer el que fem. Continua
Normalment les converses de cafè -i moltes altres- en els millors dels casos, es redueixen a un intercanvi de parers on cada un del participants intenta que els altres s’addereixin a les pròpies posicions.
Altres vegades es van superposant converses on cada un va contant el seu relat, sense esperar ni resposta ni interacció.
Però tota norma sol tenir excepcions i, de tant en tant, d’una mateixa intranscendent conversa en van sorgint idees que s’aparellen amb les pròpies. Continua
M’agrada llegir llibres. I millor si m’aporten coneixements directes. Però no m’agrada recomanar lectures a ningú, convençut com estic, que cada persona transita el seu camí.
M’ha agradat, però, llegir aquest que es pot trobar a la Biblioteca Salvador Galmés. Crec que em pot resultar útil per posicionar-me front a les possibles demandes dels néts referides a l’ús de mòbils, “tablets” i ordinadors usats a manera d’entreteniment.
Segons els estudis, analitzats en profunditat per Michel Desmurget, poden resultar més perillosos del que sembla. En definitiva fem un mal favor als infants si, perquè s’entretenguin, els posam un joc en telèfon mòbil. Continua
La pandèmia de COVID (2019-2022) va resultar una saccejada important, com un any abans ho havia resultat la nostra darrera torrentada (2018). De forma temporal canviàrem hàbits, costums i creences, algunes de les quals encara resten obertes i pendents de tancar (En un totus revolutum es podria fer referència tant al llit del torrent -interessantíssima l’experiència d’Ontinyent-, com als casos de mascaretes i vacunes).
Alguns científics, com és el cas de Francesc Torralba; plantejaren la possibilitat, atesa la saccejada, de conviar algunes de les arrelades creences. Ho tracta a “Vivir en lo esencial” (2020). Continua
La psiquiatra Marian Rojas Estapé entre altres coses és mostra ben activca a les xarxes. Vaig descobrir el llibre una mica per atzar; a la biblioteca el seu era el llibre editat de forma més recent (2024) a la secció de psicologia.
El llibre es presenta en el que podriem anomenar estil post pandèmia: capítols curts i resums de les aportacions.
De banda passar-m’ho bé, em va ajudar a pensar. Continua
Resulta fascinant aquesta capacitat que tots tenim per a enganyar-nos i fer-nos creure a nosañltres mateixos que sóm coherents, equidistants, lògics…bons.
La nostra capacitat per teixir un relat on trober-nos-hi còmodes. I una vegada construit el defensem per damunt totes les coses creient que tenim raó, tota la raó.
Laimatge és cercada, un esbarzer puxós, aferredís, perillós. Continua