Arxiu de la categoria: Ciència

Una de llibres: Viure en l’essencial

Publicat el per
Respon

La pandèmia de COVID (2019-2022) va resultar una saccejada important, com un any abans ho havia resultat la nostra darrera torrentada (2018). De forma temporal canviàrem hàbits, costums i creences, algunes de les quals encara resten obertes i pendents de tancar (En un totus revolutum es podria fer referència tant al llit del torrent -interessantíssima l’experiència d’Ontinyent-, com als casos de mascaretes i vacunes).

Alguns científics, com és el cas de Francesc Torralba; plantejaren la possibilitat, atesa la saccejada, de conviar algunes de les arrelades creences. Ho tracta a “Vivir en lo esencial” (2020). Continua →

Una de llibres: Recupera la ment

Publicat el per
Respon

La psiquiatra Marian Rojas Estapé entre altres coses és mostra ben activca a les xarxes. Vaig descobrir el llibre una mica per atzar; a la biblioteca el seu era el llibre editat de forma més recent (2024) a la secció de psicologia.

El llibre es presenta en el que podriem anomenar estil post pandèmia: capítols curts i resums de les aportacions.

De banda passar-m’ho bé, em va ajudar a pensar. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
1

Resulta fascinant aquesta capacitat que tots tenim per a enganyar-nos i fer-nos creure a nosañltres mateixos que sóm coherents, equidistants, lògics…bons.

La nostra capacitat per teixir un relat on trober-nos-hi còmodes. I una vegada construit el defensem per damunt totes les coses creient que tenim raó, tota la raó.

Laimatge és cercada, un esbarzer puxós, aferredís, perillós. Continua →

Apunts científics (Taperera i tàperes)

Publicat el per
Respon

Seguint amb els apunts científics, avui parlam de biologia, concretament d’una planta molt nostrada (però alhora desconeguda per a molta gent) que és la taperera. A mi des de fa uns anys m’ha despertat l’interès ja que, com podeu veure a la foto, va néixer capritxosament al mur del corral de la Fusteria de mon pare, sense que ningú en fes comptes. Curiosament (coses de la naturalesa) quan la vam voler sembrar també a casa, no hi va haver manera que afarràs. Segurament ho tornaré intentar més endavant, però ja és cridaner que una planta que neix a un mur qualsevol, després no sigui capaç de surar a un cossiol amb bona terra i abonament a dojo. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Imatge refrescant d’estiu. Entre el plàtan i l’eucaliptus, simfonia de verds a la banda septentrional del terme municipal.

Sobre el verd suau de l’alfals, una frase de Josep Maria Esquirol a “L’escola de l’ànima” (2024).

¿No som tal vegada esclau de modes i costums?, i de les nostres creences? Continua →

El sol surt per a tothom/6: Pagesos

Publicat el per
Respon

Ho diuen els pagesos de tota la vida, “ara i aquí el futur de l’agricultura no depèn tant de lleis com de la pluja”.

Ho diu el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB: “La temperatura del mar balear assoleix el seu màxim registrat, amb 31,87ºC a la Dragonera”

Ho diuen els arbres. Les figueres que es van morint lentament, els ullastrars que mostren un color verd grisós pansit amb taques ocre de ferro rovellat, taques ocres que també mostren determinats pinars… Continua →

El pou de les set corrioles/7

Publicat el per
Respon

Com a darrera entrega d’aquest resum que hem anomenat “El pou de les set corrioles”, poalejarem en els autors que han tractac el tema dels mites i de l’espiritualitat.(Chinen, Campbell, de Mello, Tolle, Panikkar…)

S’ha seleccionat una frase d’Anthony de Mello , el jesuita d’origen indú, treta de “Despierta. Peligros i posibilidades de la realidad” (2010). Continua →

Una de llibres: La saviesa del no saber

Publicat el per
Respon

Antonio Lozano, persona corporalment senzilla i de somriure fàcil dolç i amable. Em va sorprendre el contingut del llibre que m’arribà per informació de l’Institut Relacional de Barcelona.

Desconeixia el seu vessant investigador.
La síntesi resulta contundent: si aprofumdim en el coneixement resulta que no sabem res de res i que, a més, el que creiem saber és, generalment, fals.

Continua →

El pou de les set corrioles/2

Publicat el per
Respon

Poalejant en el pou del coneixement, aquesta vegada amb el poal i la corriola de la física, ens trobam amb les aportacions de Mario Bunge 

Com acostuma a passar fer-ne tria de les idees no és gens fàcil, i en tot cas, la tria depebdrà de l’esperit, de les circumstàncies del moment.

La imatge de la “cosetxadora” ens sembla adient. Tot és sembrat, però al agafar una grapada de gra s’hi pot destriar, ordi, civada i petites llavors de l’herbatge incontrolat. Continua →

El pou de les set corrioles/1

Publicat el per
1

La imatge amb text d’avui, el reflexionari també és podria titular “El pou de les set corrioles”. El pou és un i es podria considerar metàfora del coneixement, de la ciència.
Cada corriola suporta un poal, una branca d’aquesta ciència.

Començam per la teoria quàntica (David Bohm) perque, entre altres coses, evidencia la necessitat de desaprendre conceptes newtonias arrelats des de l’època escolar.

Sobre el fons de diverses flors d’un mateix card coler o card de formatjar, inseparable d’altres plantes de camí (en aquest cas de l’ordi a punt de madurar) una idea transformadora. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

La frase és treta del “Biologia del emocionar” un llibret afe conjuntament amb Humberto Maturana. Susana Bloch és una reconeguda psicològa creadora del sistema “Alba emoting”.

Assumida la dificultat del “agafar distància”, la frase assenyala aquesta dificultat. Al estar en una acció, sigui la que sigui, en resultes condicionat.

Tot sobre una imatge del concert de Victoria Lerma a Lleida Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Una traducció parcial i casolana seria allò de “ens anam fent”. El concepte, més afinat. que es va inventar Maturana va ser “autopoiesis” (amb ironia comentava que si et doctores a Harward i no t’inventes una paraula no ets ningú).

En aquests anar-nos fent d’abast universal, hi tenen una incidència singular les persones amb les que ens relacionam de forma continuada.

A vegades les relacions curtes, en determinats entorns, també resulten transformadores. Tres dies de feina amb Humberto Maturana i Ximena Dàvila a més de divertits transformen el pensar i el sentir. Continua →

El temps, el clima, empeny

Publicat el per
Respon

Podem aplicar el conegut i nostrat “…i el darrer que apagui el llum” o, siulant, podem mirar cap a un altre indret. Però tanmateix,  segons el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC) la tendència és una altra.

Segons una enqusta mundial, el 80% vol polítiques de protecció climàtica més ambicioses.

Pel que fa a Balears, segons AEMET, s’espera un estiu més calent i sec del normal

Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

A vegades, just fullejat un llibre, com és el cas, et trobes amb una idea que et porta a la reflexió.
¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?, es demanava Jorge Wagensberg.

Sobre uns núvols inestables i canviants, una idea per ponar-li dues voltes.

El concepte “original” és, segurament un d’aquells múltiples conceptes que convé desaprendre per tal que es pugui substituir per un altre concepte derivat d’una nova mirada. Si més no és el que planteja de professor de filosofia Josep Mª Esquirol Continua →

“Adherències”

Publicat el per
Respon

Tot ens convida a posicionar-nos com a “reis de la creació”.(jo som jo i “punto pelota”). Altres vegades, asseguts a la cadira de la generositat intentam entendre els altres posicionaments (però sense trastocar el propi relat que, des de la raó, ens sustenta).

Malgrat això, existeixen altres camins, el de la reflexió, el de l’auto anàlisi, el de la indagació sobre l’ésser…camins que recomanen formadors psicòlegs i psiquiatres..

Relacionar i reflexionar sobre les possibles “adherències” que portam des de la més tendra infantesa potser un procés alliberador. Com era la meva família? ¿quins valors em trasmetia? ¿quines mancances hi podria intuir?. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

El verdet aferrat a la roca de la Font des Siuleig, just a tocar amb l’hort de s’Ermita de Betlem, és congriat per anys de quieta i humida solitud.

Un bon fons per suportar el trasbalsament que suposen les investigacions de Benjamin Libet.
Des que anàrem a escola sabiem que el nostre parer, la lliure voluntat, la capacitat de decidir (“libre albedrio”) era nostra.
Però sembla que “quan percebem el que volem percebre resulta que  l’acció ja fa temps que fou ordenada, ¿com podem seguir creient, idò, que l’hem elegida de forma conscient?…al estudiar els corrents cerebrals resulta que la consciència va retrassada de forma contundent. En la nostra vivència confonem l’abans amb el després. Continua →

Algorismes

Publicat el per
Respon

Podem posar el cap sota l’ala o un “fer com si…” però no ens en podem alliberar.
Des del moment en que disposam d’un telèfon mòbil, des del moment en que fem una consulta a internet, la nostra privacitat passa a mans de les empreses que han fet la inversió en la xarxa. Les propostes comercials envaeixen les nostres pantalles. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Sobre un envellit marès de Porreres que al mirar a tramuntana rep totes les pluges, marès i que, de forma transitòria serveix de suport a la subtil i delicada tija de la picardia, una frase que ens convida a canviar la mirada: ni podem abastar tota la realitat, ni el que entenem per realitat és tal cosa.

En definitiva la “meva realitat” potser ben meva però falsa de dalt a baix.
Acceptar les incerteses ens fa més humans Continua →