Imatge amb text / Text amb imatge

La imatge d’unes esforçades i diligents formigues que traginen gran (dos de blat i un de civada) cap el formiguer, serveix de canemàs a una idea que fa present Daniel Gilbert.

La ciència mostra qiue és condició humana. La “veritat” serà la que serà, però nosaltres, els humans, pensam i sentim que comparats amb els altres, superam la mitjana. Continua

EC20 Som bo/bona!

Justificació:
Alguns assenyalen que si la població mundial és de 7.800 milions de persones, idò hi ha 7.800 milions de maneres de entendre el món i veure la “realitat”.
Parlam, idò, de termes generals.
La majoria pensam ser una mica millors que les altres persones que ens volten. Un jo en sé més que tu. Continua

Món: clau, i clau a punta torta

Vaig trobar aquest clau dins es llaurat i el vaig replegar per mirar-me’l després; me vaig adonar que era de ferro forjat a ma. No sé de quina època pot ser però la tècnica és la mateixa des de que va emprar-se el ferro. Degueren aprofitar una sobra de ferro,l’encalentiren al foc i li varen donar forma de secció quadrada i li varen esclafar un poc un cap,i ja era un clau,i per lo que es veu va durar.
També me va recordar el concepte de “clau a punta torta”, jo que ho trobava groller…resulta que dona molta força a la unió i s’emprà als estris de cada dia. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Les ones van i venen…al serrar un marès hi ha d’haver serradís a cada banda…jo guany si tu guanyes…el sol surt per a tots…són maneres de dir una mateixa cosa: els resultats han d’anar amb relació al compromís que ha de ser compartit.

De cara al futur, de cara a l’educació del futur es planteja un repte ambiciós, transcendent i inajornable: cal canviar i substituir la competitivitat per la cooperació. No hi ha altre camí. Continua

EC19 Excitació i respostes

Justificació
-Conversa de cafè. Parlàrem de futbol i de quina manera, entre aficionats, s’estableix un joc d’enganys aparents, un “fer com si” depenent de l’entorn.
-També es plantejà el tema de la pèrdua de seny quan les emocions s’imposen a la raó. O la manera com persones respectables i respectades, en un camps de futbol es destraven i son capaces de mostrar la seva cara més obscura.
-La conversa, posteriorment, em portà a recordar situacions personals de certa tensió que es manifesta ràpidament en el tipus de lletra i que pot arribar, en alguns casos, a manifestacions somàtiques. Continua

La màgia de la radio en ona curta

En Mateu Riera (menut), ens fa arribar aquesta interessant aportació:

El “diexisme” es l’afició a escoltar per la radio emisores llunyanes.

Amb un senzill receptor que disposi de la banda d’ona curta, i un poc de paciencia, podem escoltar senyals procedents de mils de quilómetres de distància. Continua

EC18 Evolució fractal

Justificació
-La geometria que coneixem aquella que vam estudiar, aquella del cons i cubs que es poden dibuixar sobre un paper, és aportació d’Euclides (300 anys a.C.).
– Podem quedar encallats en els nostres coneixements escolars o podem anar actualitzant de forma continuada aquests coneixements.
-En tot cas, una cosa són els coneixements i l’altra l’aplicació en la vida d’aquests coneixements Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Certament no havia fet la fotografia pensant amb la frase. Intentava especular sobre els origens de les façanes locals de “pedra rosa”, però pot servir de metàfora relativa a l’anomenat “biaix de confirmació”.

De rebot o per conveniències esgospam una idea i la feim nostra (per exemple “el camí asfaltat és millor”)
Una vegada l’hem feta nostra, ens costa moltíssim veure i analitzat altres possibilitats (per exemple “per la via del tren és més curt”)
Ens costa sortir del propi camí mental! Continua

EC17 El que creiem que passarà, sol passar

Justificació:
-Segurament tots ens hem demanat alguna vegada, pe què pens el que pens?, perquè faig el que faig?. La resposta fàcil és aquella de “es una qüestió de caràcter!”. Sembla però que, una vegada estudiada la complexitat del cervell, aquesta resultaria una resposta “conformista” en el sentit que satisfà la necessitat de recerca.
-Els estudis sobre les creences i sobre els efectes placebo determinen que no tot deriva de la manera de ser que creiem que som. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La contundència del text vol enfocar el que és situat en el nostre abast, per deixar de banda el que el supera: el contundent “I jo que hi puc fer?”.
La idea deriva de la recreació del “Nombre de Dunbar”.

En contraposició, i per jugar amb la paradoxa, s’ha triat una imatge simple, tres figues, però plena d’interrogants.(“Es real la realitat?” es demana Watzlawich) Continua

EC15 Nombre de Dunbar

Justificació:

-La primera referència que en vaig tenir em va resultar sorprenent:. ¿I que passa amb els que diuen tenir 300 o 3000 amics?

-Maturana, a manera d’indicador de les nostres limitacions d’acció, i també per enfocar les possibilitats d’aquesta acció, estenia el braç i assenyalava “la mà arriba fins on arriba, no més”.

-Fins on arriba la nostra capacitat relacional?. Quina és la nostra tribu?. Continua

EC/10 – Opinió dels companys

(Altres possibles títols: força del grup o sentir-se important)

Justificació:
-Amb les noves informacions, a vegades, es tomben mites. En aquesta ocasió aquell conegut “res millor que universitat d’anomenada, amb bons professors!”.
-Aquesta nova informació va servir de tema de debat amb una mare preocupada per la tria d’universitat de les seves filles. (Val a dir que no crec que aconseguís fer-la canviar d’opinió).
-Em resultà un descobriment sorprenent. Continua

EC9 Com allargar la vida?

També conegut amb els noms “investigació de Snowdon” o “cas de les monges”

Justificació:
-Adesiara detectam que, amb intervenció de múltiples circumstàncies, no totes les vides són iguals.
-Cert és, també, que sols podem actuar fins on ens arriba la mà. Vull dir que, per exemple, si volem intentar millorar el desastre climàtic que sembla que ens arriba, tan sols podem fer tres coses: posar esment en la petjada energètica que cada un de nosaltres, deixa; reciclar bé afegint-hi les altres R (reduir i reutilitzar); i pensar molt bé a quina formació política regalam el vot. Continua

EC/7 – El llit de Procust

En aquest cas no es presenta, com sol ser costum en aquesta sèrie EC de Card.cat, una investigació universitària, sinó un concepte que arrela en la mitologia grega.

Justificació:
-L’època d’exàmens ens recorda que, adesiara, independentment de la personalitat que hom tengui, tothom ha de passar per un mateix sedàs. El procés uniformador de l’escola, per exemple, és assenyalat i desmuntant per múltiples teòrics i professionals. Des de Francesco Tonucci -a qui li hem manllevat el preciós dibuix que acompanya l’escrit- fins al mediàtic Ken Robinson.
-L’efecte Procust, es pot aplicar, també, a manera de reflexió, en un vessant personal: de quina manera passam pensament i les posteriors accions, pel sedàs del desig o de la conveniència personal.
-I també en molts d’altres entorns: empresa, religió, política… si no t’adaptes a criteris et tallen els peus i/o el cap. Acostumam a menysprear i bandejar la persona que sobresurt Continua