EC19 Excitació i respostes

Justificació
-Conversa de cafè. Parlàrem de futbol i de quina manera, entre aficionats, s’estableix un joc d’enganys aparents, un “fer com si” depenent de l’entorn.
-També es plantejà el tema de la pèrdua de seny quan les emocions s’imposen a la raó. O la manera com persones respectables i respectades, en un camps de futbol es destraven i son capaces de mostrar la seva cara més obscura.
-La conversa, posteriorment, em portà a recordar situacions personals de certa tensió que es manifesta ràpidament en el tipus de lletra i que pot arribar, en alguns casos, a manifestacions somàtiques. Continua

La màgia de la radio en ona curta

En Mateu Riera (menut), ens fa arribar aquesta interessant aportació:

El “diexisme” es l’afició a escoltar per la radio emisores llunyanes.

Amb un senzill receptor que disposi de la banda d’ona curta, i un poc de paciencia, podem escoltar senyals procedents de mils de quilómetres de distància. Continua

EC18 Evolució fractal

Justificació
-La geometria que coneixem aquella que vam estudiar, aquella del cons i cubs que es poden dibuixar sobre un paper, és aportació d’Euclides (300 anys a.C.).
– Podem quedar encallats en els nostres coneixements escolars o podem anar actualitzant de forma continuada aquests coneixements.
-En tot cas, una cosa són els coneixements i l’altra l’aplicació en la vida d’aquests coneixements Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Certament no havia fet la fotografia pensant amb la frase. Intentava especular sobre els origens de les façanes locals de “pedra rosa”, però pot servir de metàfora relativa a l’anomenat “biaix de confirmació”.

De rebot o per conveniències esgospam una idea i la feim nostra (per exemple “el camí asfaltat és millor”)
Una vegada l’hem feta nostra, ens costa moltíssim veure i analitzat altres possibilitats (per exemple “per la via del tren és més curt”)
Ens costa sortir del propi camí mental! Continua

EC17 El que creiem que passarà, sol passar

Justificació:
-Segurament tots ens hem demanat alguna vegada, pe què pens el que pens?, perquè faig el que faig?. La resposta fàcil és aquella de “es una qüestió de caràcter!”. Sembla però que, una vegada estudiada la complexitat del cervell, aquesta resultaria una resposta “conformista” en el sentit que satisfà la necessitat de recerca.
-Els estudis sobre les creences i sobre els efectes placebo determinen que no tot deriva de la manera de ser que creiem que som. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La contundència del text vol enfocar el que és situat en el nostre abast, per deixar de banda el que el supera: el contundent “I jo que hi puc fer?”.
La idea deriva de la recreació del “Nombre de Dunbar”.

En contraposició, i per jugar amb la paradoxa, s’ha triat una imatge simple, tres figues, però plena d’interrogants.(“Es real la realitat?” es demana Watzlawich) Continua

EC15 Nombre de Dunbar

Justificació:

-La primera referència que en vaig tenir em va resultar sorprenent:. ¿I que passa amb els que diuen tenir 300 o 3000 amics?

-Maturana, a manera d’indicador de les nostres limitacions d’acció, i també per enfocar les possibilitats d’aquesta acció, estenia el braç i assenyalava “la mà arriba fins on arriba, no més”.

-Fins on arriba la nostra capacitat relacional?. Quina és la nostra tribu?. Continua

EC/10 – Opinió dels companys

(Altres possibles títols: força del grup o sentir-se important)

Justificació:
-Amb les noves informacions, a vegades, es tomben mites. En aquesta ocasió aquell conegut “res millor que universitat d’anomenada, amb bons professors!”.
-Aquesta nova informació va servir de tema de debat amb una mare preocupada per la tria d’universitat de les seves filles. (Val a dir que no crec que aconseguís fer-la canviar d’opinió).
-Em resultà un descobriment sorprenent. Continua

EC9 Com allargar la vida?

També conegut amb els noms “investigació de Snowdon” o “cas de les monges”

Justificació:
-Adesiara detectam que, amb intervenció de múltiples circumstàncies, no totes les vides són iguals.
-Cert és, també, que sols podem actuar fins on ens arriba la mà. Vull dir que, per exemple, si volem intentar millorar el desastre climàtic que sembla que ens arriba, tan sols podem fer tres coses: posar esment en la petjada energètica que cada un de nosaltres, deixa; reciclar bé afegint-hi les altres R (reduir i reutilitzar); i pensar molt bé a quina formació política regalam el vot. Continua

EC/7 – El llit de Procust

En aquest cas no es presenta, com sol ser costum en aquesta sèrie EC de Card.cat, una investigació universitària, sinó un concepte que arrela en la mitologia grega.

Justificació:
-L’època d’exàmens ens recorda que, adesiara, independentment de la personalitat que hom tengui, tothom ha de passar per un mateix sedàs. El procés uniformador de l’escola, per exemple, és assenyalat i desmuntant per múltiples teòrics i professionals. Des de Francesco Tonucci -a qui li hem manllevat el preciós dibuix que acompanya l’escrit- fins al mediàtic Ken Robinson.
-L’efecte Procust, es pot aplicar, també, a manera de reflexió, en un vessant personal: de quina manera passam pensament i les posteriors accions, pel sedàs del desig o de la conveniència personal.
-I també en molts d’altres entorns: empresa, religió, política… si no t’adaptes a criteris et tallen els peus i/o el cap. Acostumam a menysprear i bandejar la persona que sobresurt Continua

Món: post de batre

Una post de batre (cast:trillo) esta formada per un parell de taulons afegits entre ells per travesses també de fusta i la cara ventral plena de llenques de pedra foguera (cast:silex),que estirada per un bou o una bèstia  per damunt les garbes esteses a s’era, tallaven la palla i desfeien ses el gra de les espigues. Continua

EC 6 L’experiment d’Asch

Justificació:

-Tema recurrent que sol sortir a les sèries d’educació d’adolescents. L’educadora pacte amb els present perquè diguin que la cartolina és vermella essent blava I el darrers que arriba, que no està en el joc, l’arriba a veure del color que diuen els altres.

-Lliga amb el “No rompan filas” de Browning comentat anteriorment:

-El grup ens condiciona més del que pensam. Continua

EC 4 No destaquis!. No surtis del grup!

Justificació:
-Amb un “tothom ho fa” a vegades intentam justificar una conducta que sabem que no és encertada. (Per exemple deixar fems a fora vila o avançar en una cua).
-D’un calatge molt més profund és intentar entendre les motivacions i actituds de les persones veïnes, llorencines, en els desastres de 1936. Un desastres que, com tots sabem i adesiara ens recorden els que treballen la Memòria històrica, encara cuegen. Continua

EC1 – Papers i gustos

Justificació:

-Des del naixement sembla com si ens hagués tocat jugar un determinat paper. Nins blau, nines rosa. Un costum vell que encara perdura -basta mirar qualsevol catàleg de juguetes-. que s’haurà de rompre si s’aspira a treballar la igualtat.

-A més, en el nostre cas, la formació de moltes de les padrines -no cal insistir en la transcendència formativa de la padrina materna- deriva de la moda del seu temps on hi tenia un important pes l’ideari de la Secció Femenina. Per sintetitzar-ho i amb paraules de Pilar Primo de Rivera: A través de toda la vidala misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó: ‘No es bueno que el hombre esté solo’. Y formó la mujer, para su ayuda y compañía, y para que sirviera de madre. Continua