La Reyal Académi de Sa Llengo Baléà

Novetat

La llengua baléà està d’enhorabona: el Rei Felip VI ha concedit la qualificació de Reyal a la seva acadèmia, així que a partir d’ara se l’ha d’anomenar com Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà.

Sabia que el nostre Rei era una persona que domina un gran nombre d’especialitats –sobretot militars, que per això va estudiar a les acadèmies de terra, mar i aire– i potser per això en el futur se’l recordarà com el Preparao, un qualificatiu tan encertat com el del seu pare, que abans de què passàs el que va passar per Àfrica, diversos paradisos fiscals i el Emirats Àrabs Units, era conegut com el Capechano (qui sap si en el futur li canviaran aquest sobrenom per un altre més actualitzat). El que no sabia és que també fos un especialista en llengües estranyes, com la baléà. La degué aprendre per Marivent, durant les estades a les que sovint el convidàvem? Que devia esser en Pep Gonella, el seu mestre? Continua

De la premsa: Caragols (Francesc Bujosa)

Avui Sant Marc. Des d’un temps ençà s’ha posat de moda, tal dia com avui, menjar caragols cuinats a la mallorquina..

Sembla que el costum arrela en una vella creença pseudocientífica. En el nostre entorn acostumaven a cunar caragols quan en tenien i la caragolada era una festa familiar. Si era per Sant Marc bé, i si no també.

Cercant ho trobar un deliciós article de l’enyorat Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB (30/06/2007) sobre els seus aprenentatges derivats dels catagols. Continua

Imatges amb text / Text amb imatge

Festes de beure i menjar a banda es veu que ens ha tocat viure una època amb predomini de l’individualisme sobre l’altruisme, de la competició sobre la cooperació, de l’egoisme sobre la generositat.

Cada un aferrat al seu relat i d’esquena aks relats dels altres. Es una percepció pessimista que, considerant els exemples concrets que tenc al mau abast, s’haurà de considerar, alhora, realista.

Múltiples són els factors que incideixen sobre aquesta presumpta realitat. En tot cas, sembla que l’addicció a “les xarxes” n’és, avui per avui, un dels factors importants.

(La imatge del festeig a la posta de sol, no podria ser més escaient) Continua

Imatges amb text / Text amb imatge

Sobre una bella panoràmica de Miguel Cuevas, feta des del castell de sa Punta de n’Amer una frase contundent. Es de n’Alexander Lowen. Assenyala “Des del punt de vista cultural, es pot entendre el narcisisme com una pèrdua dels valors humans -absència d’interés per l’entorn, per la qualitat de vida, per les altres persones-…”. Us sona tot això?. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Ahir, dia de Pasqua, la mar pegava relativament fort a les platges de llevant. Dia de núvols canviants que oferien una mar blanquinosa, color derivat de la llum grisa i de l’escuma.

En primer pla l’explosió de la primavera. Sobre la bella imatge una frase de Kahneman, finit fa pocs dies. la seva sàvia aportació atempta contra els costums establerts. Si volem saber una opinió generalitzada, s’haurà de demanar, persona a persona… Continua

De la premsa: Daniel Kahneman

Aquest proppassat dimecres va morir Daniel Kahneman, Nóbel d’economia (2002) i autor del conegut “Pensar rápido, pensar despacio”.

Si fes una llista dels vint llibres que més m’han impactat en aquesta darrera etapa formativa,, el “Pensar rápido…” seria un d´ells.

Davant la incertesa agafam dreceres no sempre lògiques (“Ens guiam més per l’emoció que no per la raó”) i tenim aversió a la pèrdua (“Ens desagrada més perdre que el que ens agrada guanyar”) serien dues de les seves aportacions transformadores. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Com cada diumene, un raconet per pensar.
Es segueix amb la línia  que assenyala que tot s’ha de qüestionar.

Avui de la mà de D.J. Siegel es planteja la necessitat de qüestionar el que veiem com a cosa certa, el que oïm, el que tocam… Les percepcions són una mescla de tot això, i també del que ja portam après. Continua

Imatge amb text / Text amb imatgte

El subtil zum-zum de les abelles i altres insectes matiners, anuncia l’apropament de la primavera. També ho fan les flors i els borrons de la prunera del corral  amb semblances de clastra.

Sobre aquesta incipient explosió de vida, una altra explosió, també de vida: el poder terapèutic de l’escriptura; la transcendència de la descripció de pensaments i sentiments en moments difícils. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Com cada diumenge, una idea de “reflexionari”,  per donar-li dues voltes.

Una de les lliçons pràctiques més importants de la moderna neurociència és potser aquesta; la capacitat de dirigir la nostra atenció, d’enfocar determinades qüestions. Això pot implicar canvis en l’activació i estructura del cervell.

Arribats aquí, en quines coses enfocam la nostra atenció: en les paraules d’un poema?, en el so d’una cançó?, en la publicitat d’un perfum?, en els resultats del futbol?, en les desigualtats socials?…

LLiures del tot potser no ho som, però una mica si. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

A mesura que vas incrementat coneixement, o si mes no aquest és el supòsit, es van refredant les certeses. Aquelles certeses apreses al llarg de la vida que ara es comencen a qüestionar.

Què resta si s’aconsegueix superar l’hedonisme? Què hi ha més enllà del cultiu de la vanitat i de l’arrogància?.

Quan obrim porten i finestres a l’esperit, quan començam a retirar les capes d’autodefensa i queda el bessó de l’ésser, ¿ho podem suportar amb dignitat o inventam una altra capa per justificar el que volem defensar? Continua

Imatges amb text / Text amb imatge

Passejàvem per foravila. La vista captava el moment de la caiguda d’alguns dels pétals de les flors d’ametler. Les vores dels camins n’eren testimoni fefaent.

Deixava el pensament a lloure i constatava la diferència entre els pétals de les nostres flors d’ametler i els pétals dels cirerers del Japó, allà a l’altre cap de món. Aquí els petals cauen sense captar l’atenció dels vianants, allà s’asseuen i esperen per tal de veure’ls caure. Qüestions de cultura. Allà el vogueig dels pétals al caure serveix de reflexió sobre la bellesa del moment present i sobre el caràcter efímer del viure. Aqui, fins on arriba el meu coneixement, no se’n parla gaire, ni de la bellesa ni del viure.

Sobre la imatge una proposta del doctor Daniel J. Siegel. Complicada proposta. Em conformaria amb saber agafar distància, a ser capaç de mirar-me a vista d’ocell. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

En els dolços turons d’aquest entorn nostre ja en queden pocs d’ametlers. Potser precisament per això, els que queden destaquen sobre els verd i els ocres de la terra i també sobre el cel del cel.

Sobre la imatge d’un brot florit, una altra frase ben transcendent.
La motivació, el desig de fer resulta ben transcendent, qui ho dubte!, però sembla ser que tal motivació, en gran part ve determinada per l’ambient que volta la persona.
Es tracta, idò, de treballar per tal que els ambients resultin motivadors i positius. Treballar ambients, com sol passar en tots els altres canvis suggerits, implica coneixements i feina. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre el fons d’unes humils bledes silvestres una frase radical.

Tenim tanta tendència a lloar les habilitats (guapa, llest, destre, gran, simpàtica, un 10!…) que ens oblidam de lloar l’esforç, entre altres coses perquè lloar l’esforç porta més feina, atenció i coneixements.

Però les investigacions, des de diversos àmbits -teories sistèmiques, sociologia, psicologia-, resulten clares i contundents. Altra cosa es que volguem jugar el joc del canvi i del desenvolupament. Continua

Imatges amb tet / Text amb imatge

El solt surt cada dia i, a més, surt per a tothom. Una vella i nostrada sentència.
Sobre la imatge de la posta de sol d’ahir, un missatge contundent.

Immersos en la constant revolució tecnològica, potser no ens podem adonar -falta perspectiva- de la seva transcendència. Però tal transformació hi és!. Es fa present des de la filosofia i de la mà d’aquest professor d’una de les universitats de Berlin. A partir d’ara res no tornarà a ser igual. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre els bells colors  d’una imatge desenfocada una frase de Richard Wiseman referida a una investigació de James Laird (Clark University, Massachusetts) on s’evidencia que si resulta cert que quan t’enamores mires als ulls a la teva parella, també ho és que mirar-se als ulls una estona, entre persones triades a l’atzar, afecta la seva sintonia relacional..

Vendria a ser una altra aplicació del conegut efectes de mossegar un llàpis. Si amb el llàpis forces un somriure, encara que sigui un fals somrire, t’ajuda a estar més alegre.

Per donar-li dues voltes… Continua

De la premsa: Climatologia / Ideologia

Aquest proppassat diumenge el diari arabalears.cat publicà un article  de Larry Lohman (2020), traduït per Joan Lillo que, amb el títol de capçalera, aborda el tema del canvi climàtic des d’una nova mirada.

¿Es pot parlar de canvi climàtic sense “debat obert sobre la terra, el treball, el patriarcat, l’extracció, la classe, la raça, la contaminació, etc.?”

Article una mica llarg però interesantíssim. Les “veritats” no són sempre tan veritats ni tan asèptiques com pensàvem. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre la imatge de Sant Llorenç en sol ponent, una frase de James Clear  en el seu conegudissim “Hábitos atómicos”.

No es la primera vegada que des d’aquesta secció es parla de la importancia del “ambient” en el desenvolupament de les persones.
Totes les paraules tenen el seu significat i el concepte ambient pot resultar una paraula buida o plena en funció del compromís que, en relació a aquest ambient, volguem assumir. Continua

Aprendre, un procés.

Aprendre, incorporar nous hàbits en el viure és un procés. Alguns hi destrien varies etapes.

Coneixem persones que amb un “això es cosa de joves” tanquen tota possibilitat d’adaptació a la revolució informàtica. Altres que amb un “sempre s’ha fet així” tanquen la porta a tota innovació i altres que amb un “jo no ho veig igual”  o “les coses són així com son” resten aferrats al coneixement més tradicional.

Altres vegades, amb coses concretes i tangibles, la majoria coronen totes les etapes. A vegades depèn de l’interès de la conveniència… Continua