Resulta una obvietat, però adesiara ho oblidam.
Fa anys. molts anys, ja ho assenyalà en poeta Santandreu: “…si jo en comptes de néixer a Manacor hagués nascut a una caseta del fora vila andalús, ara seria en Manuel i segurament treballaria fregant plats a una cuina de qualsevol hotel”.
Així mateix tots sabem que si haguéssim nascut aquí mateix fa dos-cents anys, no pensariem ni actuariem de la mateixa manera que ara ho fem. Com tampoc ho faran els que neixin a partir d’avui mateix. Continua
Una altra de les idees potents que ajuden a pensar. Rogovsky en el seu màster aplicat en el món de l’empresa, però extensoble a tots els àmbits de la vida assenyalava de forma insistent que “sense resistències no hi ha canvi”.
Tot canvi implica rompre criteris i costums.
Bert Hellinger,el de les constel·lacions familiars,en una mateixa línia assenyala “Sense resistència no h iha coneixement” Continua
Atès que els estudiosos assenyalen que tenim més d’animal del que ens ensenyaren, l’etologia pot representar un cami addicional per a la reflexió i, de rebot, per a l’autoconeixement.
El microanàlisi del comportament d’una ovella, en aquest cas “sa pelada”, per arribar a diverses conclusons. Continua
L’entrega d’avui va de parts obscures, d’allò que amagam sota set claus, del que sovint ens amagam a nosaltres mateixos… i tanmateix hi és!.
Des de la psicologia (Jung), des de la biologia cel·lular (Lipton), ens recomanen reconèixer i acceptar les nostres parts obscures.
No és fàcil, requereix una forta dosi d’humilitat, però es pot aconseguir si es superen les primeres barreres de la superficialitat. Continua
Avui varies reflexions sobre el complex tema de la felicitat. També es podria parlar de “recerca d’una utopia”.
Des del meu desconeixement, dues referències:
Una la tendència a sobrevalorar el passat “un temps la gent anava més contenta!”. (Al no disposar de d’estudis comparatius, la possible resolució s’haurà de deixar a la imaginmció de cada un.)
Dues: contemplar els ulls i les cares de les persones que transiten pel carrer. Continua
La sisena d’aquest resum d’idees-força seria el reconeixement a l’individualitat, cada persona és, en si mateix, un petit cosmos.
Assunir el concepte porta al respecte. El que viu l’altre és tan vàlid com el que pugui viure jo des del meu sistema de creences.
No implica ni submissió ni passivitat, implica acceptació. Continua
A la primera quinzena de juliol el mitjans de comunicació donaren compte que una tortuga de mar havia fet una posta d’ous a la platja. Continua
I per què cal confiar en la ciència? Per què cal creure-hi i no preferir altres pseudociències experimentals que coneguts nostres, dia sí i dia també, ens han dit que els ha funcionat tan bé? Més enllà que qui fa ciència són professionals amb formació acadèmica seriosa (no sempre és així en les pseudociències), la clau és que es basen en el mètode científic, el qual ara explicaré i descobrirem que és el sistema més eficaç i rigorós possible (que no infal·lible) per creure-hi. Continua
Un petit relat derivar de l’observació casual de la naturalesa més propera i, alhora, una reflexió sobre la transcendència dels “adonar-se’n”.
Ho comentava Rogovsky referit a les organitzacions, adonar-se’n és sempre la primera passa!. Continua
Es continua en el camí iniciat diumenge passat de recordar, considerar, refrescar el que es podrien considerar idees clau del reflexionari.
Si la primera passa sempre és a donar-se’n (si hom no se n’adona d’altres camins i possibilitats, no hi ha res a fer), després sorgeix el dubte del camí a seguir.
Atenent les possibilitats: intuició personal -potser la més usada-, la ciència, les pseudociències, la mitologia…la periodista i investigadora Lynne McTaggart recomana seguir el camí de la ciència. Continua
I com cada diumenge.un raconet de l’espai temporal per a la reflexió. Per a donar dues voltes a una idea aliena, però forta, contundent,
La idea d’avui és vella, la imatge intemporal. Pertany (la vaig sentir) a Itamar Rogovsky, consultor de Desenvolupament Organitzacional (DO) i llargament professors de la Universitat de Tel Aviv.
Una d’aquelles Idees que se’m fa present de forma recurrent. Si no hi ha percepció, consciència…no hi ha res a fer!. Continua
Quan efímera resulta la vida!, sembla que era l’altre dia i ja fa quinze anys!.
Mirar arrere, no resulta gaire útil, ja és passat.
Pot alimentar un cert hedonisme, es poden detectar possible errades i, alhora, es refresca la feina feta, en aquest cas en l’entorn virtual. Continua
L’amiga Rosa Planas, en la seva columna “El rellotge d’arena” tracta avui el tema de “Política lingüística”.
Com sol ser habitual en els seus escrits, ho fa de manera delicada, assenyada i, alhora, contundent.
Un text amb el qual molts ens hi hem sentm ben identificats. Continua
A vegades, les imatges parlem més clar que no les paraules. De fet hi ha especialistes en l’estudi dels missatges dels gestos i les posicions corporals. Contemplar les darreres imatges publicades a Card.cat resulta ben interessant.
Els pagos, com les persones, mostres les plomes de la millor manera que saben.
Sobre les plomes exteses d’un pago en primavera, el missatge d’Elaine Fox, directora del Departament de psicologia i del Centre de ciències del cervell de la Universitat d’Essex. Continua
El niu de caçamosques, amb les butzetes que comencen a tenir tronquet, em semblen una imatge idònia per presentar el contingut de la idea.
Segons assenyala el coneixement que mostra la ciència actual, bona part del ésser de les persones es conforma des de la gestació als tres primers anys de la vida. Es aquí, idò, on haurien d’incidir l’interès i la formació, tant a nivell local com a nivell educatiu general.
Però… apoltronats en les nostres creences – pensam que les nostres sempre són les millors!- ens deixam portar per modes i models empresarials. Continua
Les dures roques de sa Punt de n’Amer acariciades per la transparència i adaptabilitat de l’aigua em sembla una imatge ben escaient per suportar la frase del biòlg cel·lular Brice H. Lipton (2007).
Es un envit a fer les coses d’una altra manera. Continua
Sobre una imatge manllevada a National Geogràphic un text d’Antonio Lozano.
Adesiara s’assenyala que “cada aportació de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”. Però aquestes aportacions, fonamentalment si fan referència a les ciències socials, no sempre es fan presents ni es tenen en consideració. Un exemple paradigmàtic en resultarien els continguts de la darrera campanya electoral.
Cada persona, enfrescada i donant per bo el “seu relat” de vida va fent el que considera. Continua
La UOM ofereix un cicle de conferències al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.
La primera conferència es durà a terme aquest dimecres, dia 10 de maig, a les 19.30h.
“La mediterrània occidental, una regió d’adversitats meteorològiques i punt calent del canvi climàtic” a càrrec del Dr. Romualdo Romero, professor del Departament de Física de la UIB serà la primera de les 3 conferències que realitzarem a l’Espai 36 aquest mes de maig. Continua
El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC UIB) publicà en el darrer butlletí /05/05/2023) la imatge que s’adjunta i parla sola.
A nivell general moltes reunions i acords però incapaços de canviar la tendència.
A nivell local ni es plantegen necessitats de canvi de rutines.
Això gira malament però com deia aquell: “Al cosmos no li importa gens el canvi climàtic”. Continua
Antoni Sureda Gomila, natural de Manacor i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha estat nomenat dins del rànquing d’investigadors altament citats que reconeix als investigadors que han demostrat una influència significativa en el seus àmbits de coneixement, elegits a través de la publicació de múltiples articles altament citats durant la darrera dècada. Continua