Avui varies reflexions sobre el complex tema de la felicitat. També es podria parlar de “recerca d’una utopia”.
Des del meu desconeixement, dues referències:
Una la tendència a sobrevalorar el passat “un temps la gent anava més contenta!”. (Al no disposar de d’estudis comparatius, la possible resolució s’haurà de deixar a la imaginmció de cada un.)
Dues: contemplar els ulls i les cares de les persones que transiten pel carrer. Continua
Segurament faria part del que es podrien anomenar “persones oblidades”.
Persones que tingueren una singular implicació social en el desenvolupament de la comunitat o persones llorencines de singular significança en altres indrets que, encara, no disposen de cap tipus de reconeixement. Continua
En aquest repàs estivenc d’idees força totes, al meu entendre, resulten dignes de pausada reflexió.
Però algunes disposen d’una càrrega emocional addicional. Una es aquesta, i la càrrega deriva de la dura experiència vital de Viktor Frankl
Avui dia 13 de setembre sa celebrat a l´Auditòrium sa Màniga de Cala Millor una reunió, l’objectiu de la reunió ha sigut transmetre les reformes urbanístiques que es duran a terme aquest hivern a la zona costanera del terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar. Continua
Fèrem referència al totpoderós cost econòmic, i a la seva opacitat.
Ara i aquí es volen relacionar altres costos que, per no tenir, ni tenen indicadors clars.
Fes referència al cost ambiental i al que anomenam “cost didàctic” referit al que ensenyam “sense voler”. Continua
La sisena d’aquest resum d’idees-força seria el reconeixement a l’individualitat, cada persona és, en si mateix, un petit cosmos.
Assunir el concepte porta al respecte. El que viu l’altre és tan vàlid com el que pugui viure jo des del meu sistema de creences.
No implica ni submissió ni passivitat, implica acceptació. Continua
Continuam el “respàs d’estiu” amb una altra de les idees transformadores. Es el primer dels coneguts axiomes de Paul Watzlawick, expert en comunicació.
Una idea vella, de 1967 de la qual encara no n’hem pres consciència.
Es podria resumir contestant a la pregunta ¿Des d’una perspectiva de mirada candorosa, infantil, què estic mostrant quan faig el que faig? Continua
La lectura de la interessant i recent aportació de Josep Cortès “Antoni Soler. El MALLORQUI (1882-1920). Biografia d’un pistoler” pot suggerir un feix d’interrogants, i de qüestions de present que resten obertes: ¿Com pot passar un infant llorencí, fill de moliners a ser pistoler professional? ¿Quines condicions de l’entorn el portaren a ser com era?.
L’Associació de Joves de Porto Cristo Pescatruis, ha fet donació de productes d’alimentació i higiene valorats en 600€, recaptats en el marc de les Festes de Porto Cristo, al banc d’aliments de l’Ajuntament de Manacor. Continua
Diuen que l’autocrítica és la base de tota evolució, tant personal com professional, però ni ens n’ensenyen ni en tenim creença ni costum.
Realment resulta molt més plaent l’autocomplacència i el seguiment a les creences que hem anat amuntagant, moltes d’elles sobre un feble fonament.
Vet aquí una petita reflexió sobre el que representa, pot representar, treballar en un diari virtual local com card.cat. Continua
Continuam amb aquest repàs d’estiu.
Després de centrar la mirada en el adonar-se’n a manera de primera passa i de la necessitat de seguir els nous camins que ens mostra la ciència, avui dues idees transformadores: una referida a la “veritat” i l’altra a la “realitat” que esbuquen les creences tradicionals apreses a l’escola o de l’entorn. Continua
El tema va de quan al néixer una persona, segons el sexe, ja es sabia el nom que portaria tota la vida.
Un costum que es començà a trencar -primer de forma tímida i fins que canviaren les lleis-, a finals dels anys setanta del segle passat. Continua
Comunicat.
Des de l’Ajuntament de Sant Llorenç volem donar l’enhorabona a l’equip de salvament i socorrisme de Cala Millor, a la Policia Local i a Protecció Civil per la seva ràpida actuació i rescat dels ocupants de l’embarcació sinistrada. Continua
Des de l’OCB ens trameten aquest interessant article.
L’ÀGORA DE L’OBRA CULTURAL BALEAR
Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’Obra Cultural Balear
Demografia i país
Joan Pau Jordà
Doctor en Demografia
Ara fa uns dies llegia a la premsa que la població de les Balears es va situar a 1 de gener de 2022 en 1,17 milions d’habitants (1.176.659 habitants) un 44% més que fa un quart de segle. Aquest creixement es centra en els municipis més poblats com Calvià, Eivissa i Inca. En canvi, Palma perd població. Ës normal, els barris estan farcits de famílies que, empeses pel preu de l’habitatge i seduïdes per les bones connexions per carretera, marxen més enllà de la via de cintura a la recerca de major qualitat de vida,
decideixen mudar-se a pobles de la Part Forana com Lloseta, Esporles o Santa Maria. Continua
La col·laboració entre la Universitat de Leiden (Països Baixos), l’Ajuntament de Son Servera i l’arqueòleg local Antoni Puig Palerm ha fet possible la primera campanya d’excavacions de recerca al jaciment. Efectuades en una parcel·la molt propera als banys descoberts l’any 2012, han donat com a resultat la documentació d’una tomba i de nombrosos nivells romans que posen de manifest que l’extensió del jaciment cap al sud és molt més gran del que es coneixia fins ara. Continua
Enguany Son Servera Solidari destina el seu sopar anual a benefici de Bolivia i Burundi, serà el dimarts 8 d’agost a l’Església Nova de Son Servera. Continua
Ahir dilluns 17 de juliol, hi va haver talls de subministre elèctric a Son Carrió i part de Cala Millor i sa Coma. També afectà a la cobertura telefònica de tot el municipi. Continua
Una bellíssima imatge extreta de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar”(Arxiu familiar de Margalida Melis), per il·lustrar les petites coses que han anar sorgint en les converses de l’anecdotari.
Son idees assenyalades de passada que, al meu entendre, guarden sentit. Continua
Aquesta vegada l’Anecdotari enfoca un tema molts anys i encara ara tapat: relacions sexuals en els anys quaranta i cinquanta del segle passat, amb fort desequilibri entre homes i dones.
El canvi de costums i cerences que possibilita una edat primerenca d’inici de relacions i la seva llibertat és, lal vegada, si mes no de forma aparent, un dels aspectes més rellevants de la “revolució turística”. Encara que segons indiquen estudis de la UIB, els models que arriben via pàgines pornogràfiques d’internet, no són ni encertats ni gens igualitaris. Continua
Adesiata s’assenyala que les persones som “polièdriques”. No existeix una Maria, un Toni o un Guillem sinó multiples i variades maries, tonis i guillems. Despendrà dels suggeriments i espai que ens deixin les altres persones, les que ens volten i amb qui compartim experiències.
L’anècdota d’aquesta setmana va d’això, del rols o papers que vam tenir a l’adolescència i també dels que ara tenim. Continua