Avui vos explicaré com vaig començar a aprendre de fer l’arròs roter. Quan jo era nin, tenia el padrí Joan Batet que sempre anava a pescar amb canya a Sont Vent, i se’n solia menar dos de nosaltres. Com que era un home que amb el temps m’he donat compte que sempre actuava amb justícia i sense egoisme, l’arròs se’l feia de lo del temps, o sigui, parava lloves i quan tenia tres aucellons o dos tords, les desparava, perquè deia que ja li bastava per fer l’arròs i els altres també tenien dret a agafar-ne.

Quan li parexia, sofregia els aucellons amb la patata, no massa grossa, feta a tacs petits. Just allà de Sont Vent, dins ses Sitgetes, hi havia un agre de gírgoles negres davall les figueres, hi anàvem i en dúiem quatre, tres per sopar torrades i una per posar a l’arròs. Quan els aucellons i la patata estaven mig sofrits hi posava sis caragoletes, que abans havia fet netes i tot seguit la gírgola, després dues tomàtigues de ramellet fetes quatre bocins i ben mesclat. Després hi posava l’aigua, i com que el foc era de llenya i enterra, feia bullir l’olla de test devers una hora, fins fer desaparèixer la meitat de l’aigua.

Com és natural, no sempre hi havia gírgoles, però quan s’acabaven ja començava a haver-hi xítxeros i favetes tendres, després espàrecs i més envant carxofes. I això és la verdura que jo encara emplei, cada qual en el seu temps.

Després dels aucellons, durant una temporada llarga agafàvem gorrions, i després començava a haver-hi qualque colomí. En una paraula: jo el faig amb guàtlera o colomí, verdura del temps, patata i caragoles, i quan l’arròs era quasi cuit, el meu padrí sempre hi posava pessigades de sobrassada, dues per cada un; deia que això el feia tornar groc. Si el voleu provar, vos promet que nosaltres en feim i el trobam molt bo. Ara vos diré els nostres set plats de la semana, per ordre alfabètic: ensaladilla, musclos, mongetes, paella, pop a la gallega, torrat i truita. Bon Nadal i bon Profit.