Serra d’Alfàbia

Som en Jaume i na Francisca de Montuïri que mos hem afegit al grup d’excursionisme Els Trescadors de Sant Llorenç des Cardassar.

Dia 24 de Març vàrem anar a la Serra d’Alfàbia. Començàrem l’excursió i ens posàrem a caminar damunt les 9 i quart, més o manco.

Camí, camí, per dins l’alzinar, amb una pendent ben empinada, amb pas firme i sense aturar, ens dirigíem cap al pas d’en Topa. A dalt hi ha una cable per poder-se aferrar i passar amb més seguretat.

Una vegada a dalt, i cansats per la pujada, ens va parèixer que havia arribat l’estiu de bon de veres. Era el lloc i el moment oportú per fer una aturada i berenàrem a una mica d’explanada que hi ha. Després, al cap d’una estona i amb les forces renovades, ens tornàrem a posar en marxa baixant per un caminoi fins a un comellar i després altra vegada per amunt fins arribar a la carretera.

Seguírem per la carretera fins a arribar a les cases de la Serra. En aquest indret agafàrem una drecera, també ben empinada, que du fins a les antenes, les quals passàrem de llis. Seguírem pel camí i ens va agafar la boira, que va fer que ens possésim la jaqueta més aviat que de pressa i també va impedir que gaudíssim de la bona vista que hi ha cap al Port de Sóller.

I per endavant sense aturar-nos, cresta a cresta fins arribar a nes Pla des Porxo. Una vegada allà era l’hora de dinar, ens aturàrem i tothom es va posar a cercar un lloc. Dinàrem i, com sempre, no varen faltar les llepolies i els dolços. En haver acabat descansàrem un poquet, i panxa plena partírem cap al Puig del Coll des Jou, on trobàrem un grup d’excursionistes de Campos, gairebé tan nombrós com el nostre.

Per aquí ja no hi havia boira, feia un bon sol, i vam poder veure enfora: Orient, l’Ofre, el Castell d’Alaró, etc… Vam caminar fins al pas de Na Maria per on davallàrem; es diu que pel pas es baixa de qualsevol manera menys caminant. Seguírem alzinar avall fins arribar a les cases de Son Vidal i agafàrem el camí de Comassema per acabar a Orient.

Mentre esperàvem l’autocar vam anar a beure un refresc. Després, dormírem un poc durant el camí de tornada.

Jaume Gomila i Francisca Nicolau.

Mes imatges

elstrescadors.blogspot.com

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada