Aquests dies hauríem de trobar una estona  per descobrir i interioritzar el bessó d’aquesta festa i per tant el significat que pot tenir per a nosaltres la figura d’aquest gran personatge. A vegades costa una mica posar esment en les coses més importants, quan la festa queda absorbida per una forta pressió de tradicions populars que sovint ens duen només a descobrir la closca de la festa, sense posar esment en la figura fonda del protagonista de la festa que és Sant Antoni, i tot el que ell ha viscut i ens ha  transmès. Si ens fixam en la seva vida , allò que conten d’ell les biografies o també les llegendes, podem destacar  unes quantes coses, que poden tenir també avui la seva actualització.

Les biografies conten d’ell que encara molt jove, quan tenia uns 19 o 20 anys, després d’escoltar aquelles paraules de l’evangeli que diuen en boca de Jesús: “si vols ser perfecte, et desprens dels teus bens i els dónes als pobres”. Ell ho va fer. Va entendre que és impossible viure l’evangeli i seguir Jesús, sense una decisió ferma i una actitud constant de despreniment dels bens materials i la riquesa. I des d’aquest moment va viure  com un eremita en el desert, encaminant  altra gent per aquestes sendes, ser totalment per Déu i pels demés. Jo crec que això és una crítica al nostre temps, on veiem com vivim una forta crisi, en bona part ocasionada per l’ambició desmesurada en posseir, on uns han abusat dels altres i s’han aprofitat d’ells; i també és una crítica a moltes de les mesures que s’han anat prenint per resoldre la crisi, on els rics-rics han anat tornat encara més rics, les classes mitges s’han empobrit, i els més pobres van caient en la misèria i la marginació. Sant Antoni ens recorda el mateix que l’evangeli, que abans de qualsevol enriquiment de ningú, s’ha de donar preferència a cada persona humana amb totes les seves necessitats. Com ell va assegurar els bens necessari per la seva germana, abans de desprendre’s dels seus.

Una altra característica que destacam de Sant Antoni és la lluita contra el mal i el pecat; i que és el mal i el pecat? sinó egoisme humà, que duu a abusar uns dels altres i a sotmetre’ls baix el meu domini i els meus capritxos.

Com veieu, és un sant que, encara que a nivell de tradició popular té un arrelament molt fort dins els nostres pobles, contrasta moltíssim amb la manera de viure del nostre temps. Molt poca gent i grups  viuen l’estil auster i generós de sant Antoni; i molts pocs dirigents del món l’organitzen cap a la solidaritat i una autèntica justícia distributiva.

Ell avui ens recorda
1.  que l’alternativa a l’individualisme és la col·lectivitat i voler abans de tot el bé comú.
2.  que l’alternativa a l’egoisme és la generositat i la gratuïtat.
3.  que l’alternativa a la visió de la vida, just des del tenir, és sebre veure la vida des de l’amor gratuït de Déu, i alimentar aquesta visió del món, des de la pregària.
4.  Que l’alternativa a un món dividit entre pobres i rics és la justícia social i la construcció d’una nova organització mundial, on totes les persones i totes les nacions del món tinguem el mateix pes i el mateix valor a l’hora d’opinar i l’hora de decidir.

També la llegenda atribueix a sant Antoni la proximitat i cura dels animals, aposta és el patró dels animals domèstics i de treball i té un fort arrelament de devoció dins el món de la pagesia. Aquesta festa ens duu a valorar la natura i tots els sers vius que l’habiten i a no oblidar el valor que té per la qualitat de  vida de tota la humanitat. I no podem oblidar tampoc les urgències i necessitats de la pagesia.

Propòs que, a més de viure la festa de sant Antoni des de les tradicions populars, visquem també l’espiritualitat de sant Antoni des de la nostra manera de ser i d’actuar i des de l’organització de la societat i del món. Que no sigui només un  personatge per fer foguerons i  cantar gloses, sinó també un sant per millorar-nos personalment i millorar el món.