#INDIGNAT#RECOLLIDA-PORTA@PORTA#

Supòs que tothom sap que dia 20 de gener es va iniciar la recollida porta a porta al municipi de Sant Llorenç després de l’experiència positiva que es va tenir a Sa Coma i Son Carrió.

Així doncs, aquest dia, arribada l’hora de treure els fems corresponents, més enllà de les 20:00 de la vesprada, m’arromangà i em vaig posar per feina. Primer vaig consultar la fulla informativa que tenc penjada a la gelera sobre què tocava aquest dia. Vidre, cub verd i plàstic, bossa groga. Ho vaig preparar, i vaig tornar anar fins a la gelera a comprovar-ho. Sempre ho faig. Passa per ser un despistat. No volia tenir un ensurt ja en bon primer dia i treure el que no tocava. Reafirmat que tot estava correcte, vaig agafar els cubs i els vaig portar fins a l’empedrat.

Mentre dipositava el cub verd al seu lloc, vaig dubtar uns moments. Aquell cub verd, la veritat és que fa planta i em va venir al cap la reunió informativa a què havia assistit dies abans sobre la recollida porta a porta que s’havia d’iniciar. Record clarament que en mostrar-nos les eines esplendoroses que posaven a la nostra disposició vaig comentar si hi hauria més existències a l’ajuntament perquè no durarien més de dos dies, sobretot aquell cub verd tan majestuós, del qual he de dir, un poc avergonyit, que li vaig agafar afecta, potser un poc massa, és cert. Tothom va riure, li va fer gràcia allò, i no, efectivament tampoc s’havia previst aquesta possibilitat. De sobte em va esclatar un sentiment de culpabilitat, com podia dubtar del civisme dels meus conciutadans.De totes maneres van donar-me la idea de posar el nom al meu estimat cub verd del qual m’havia encapritxat (amb amor, Lluc).Vaig donar per acabada la reunió anticipadament, tenia fam i el sopar me cridava i me’n vaig anar cap a cases cop piu, mirant al terra no fos cosa trepitgés un present “perruno” (acte d’incivisme relacionat directament amb els propis cans, quedi clar, no pas amb els seus amos, als quals pertanyen) i demanant perdó a la santíssima pels meus mal pensaments.

Així que menys romanços i fent acte de fe com a bon llorencí vaig deixar en Verdet, el meu cub verd, allà sol, només acompanyat per la bossa groga del plàstic i vaig retornar cap a dins, a l’escalfor de la meva llar, no sense certa angoixa, i pensant que si sobrevivia a aquella nit, feina feta, el dia següent podria dormir a cobri, arran del meu llit, sempre que la meva dona acceptés una tercera persona dins l’habitació, és clar. Comanden elles, no ho dubteu.

Després d’una mala nit, em vaig aixecar amb cert nerviosisme, em vaig engalonar per anar a treballar i vaig anar a replegar els cubs. I què us pensau, m’havien pentinat en Verdet!! Mil llamps! Desgraciat de mi. Gran pena, gran dolor, sense paraules. Estic indignat. Ja no el tornaré a veure pus mai. Pobre Verdet. Qui sap on és ara (altre sospir, una mica més llarg acompanyat d’unes llàgrimes).

Però, com sempre a la vida, el temps ho cura tot, i passada la pena inicial ha arribat l’hora de donar una solució al meu problema: necessit un altre cub verd, no serà en Verdet, però cal ser pràctics i encapritxar-se d’un altre cub no pareix tasca difícil. Serà en Vidret.

Després de molt pensar només veig quatre solucions possibles, unes més qüestionables que d’altres, però al cap i a la fi, una solució:

      -Esperar a la pròxima recollida de vidre i sortir de matinada amb la bicicleta a fer voltes pel carrers del poble a veure si trob el meu estimat Verdet.
      – Robar el cub al veïnat, i, aquest, en veure’s sense cub robar el de l’altre veí i iniciar així una roda d’intercanvi de Verdets fins que em torni a tocar a mi…i tornarem a començar la roda.
      – Treure el vidre en una bossa sense cub. Davant la possibilitat que faci suc, ben a propòsit la poses a l’empedrat del veí i observes que aquest no tengui el pendent cap a ca teva. Només faltaria que el suc corregués cap a casa; no aclariríem res així. Això sí,després de dues vegades de fer suc, seria l’inici d’una guerra. Hi hauria un intercanvi de bosses amb el veí que aniria en augment i cada cop més plenes de suc. Un atac directe a la jugular t’assegura mitja guerra.

– Que el maleït lladre de cubs es retregui i una nit qualsevol me’l torni a deixar                      en el portal de ca meva, com si no hagués passat res. Opció improbable, però                    que si passés, personalment donaria el tema per conclòs. Tot estaria altre cop                  al seu lloc, la pau tornaria a regnar al barri i menjaríem “perdices”. No                                  començaria una caça de bruixes per trobar el culpable. Total per a què.

Mentre vaig pensat la solució òptima, avui toca recollida de fems orgànics…sobreviurà en Vidret, tan petit i indefens tota la nit? Bona pregunta. No tenc resposta, encara.

 

4 comentaris a “#INDIGNAT#RECOLLIDA-PORTA@PORTA#

  1. Lluc, no hi ha com viure devora un punt verd, pots treure els fems,cartró,plàstic i vidre cada dia. Sempre tens el poal ben net.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  2. Lluc, tu no saps que se telepetia existeix? Com es que est se unic de es Poble que li han fotut es poal verd ? Idò per mal pensant, has cridad es lladre, tant de pensa el me fotran el me fotran, em de se més positius, més ben intensionats, i aixì aviteras problemes grosos de cor.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +3 (de 3 vots)
  3. Cinc poals m’han posat
    davall s’escurador
    ara es blau, ara es marró
    ja estic ben apurat
    per deixar-ho ben triat
    i no fer sa dona falló.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +3 (de 3 vots)

Deixa un comentari