Les temptacions

Hem començat  la  Quaresma,  i a les esglésies hem llegit l’evangeli de les temptacions de Jesús.

Crec que ens fa bé veure que Jesús és temptat, i que com qualsevol de nosaltres ha de vèncer moltes dificultats per dur endavant el  que creu que ha de ser la seva vida. Veure que Jesús ha de lluitar contra el mal per dur endavant el Regne de Déu, ens anima molt i ens dóna una gran confiança, perquè ens adonem, que ell  comprèn  les nostres situacions i experiències, ja que no li costa gens ni mica posar-se dins la nostra pell, perquè ha experimentat primer el que és la vida.

També ens fa bé , veure que Jesús durant tota la seva vida va vèncer la temptacions del tenir, del poder i de la fama i vida fàcil i acomodada, que li haurien impedit viure el Regne de Déu. Així veiem en Ell una referència i un model de la persona a qui tots ens podríem assemblar  des del desig de viure  i aconseguir un món una mica més feliç.

Fixeu-vos:  Si Jesús enlloc d’escoltar, atendre i servir a la gent, s’hagués deixat dur per les ànsies de riquesa, no hauria estat qui va ser, ni hagués fet el que va fer, sinó que hauria estat un saduceu més del seu temps, ric, acomodat,  i sense relacionar-se ni preocupar-se gaire pel poble.

Si Jesús enlloc d’anar pel carrer, de casa en casa i de poble en poble, mirant de descobrir les necessitats, esclavituds, i sofriments de la gent, hagués anat darrera les ànsies de poder, enlloc de ser el qui va ser, hauria estat un sacerdot del temple o un cortesà del rei Herodes preocupat per mantenir gelosament, a qualsevol preu, l’àmbit del seu poder. O hauria estat un guerriller més del seu temps, lluitant amb les armes violentament per treure els romans defora del seu país i fer-se amb el poder i el domini damunt la gent.

Si Jesús enlloc d’entendre el culte a Déu com una ofrena de la seva vida als seus germans, donant-la cada dia, hagués entès la fe separada de la vida, com una pietat privada per tenir Déu a favor, comprant-lo cada dia amb devocions i actes de pietat, no hauria estat el qui va ser, sinó que hauria estat un bon fariseu, complidor perfecte, fins a l’escrúpol,  dels resos, devocions i tradicions, però gens compromès amb els problemes i maldecaps de la gent

L’Evangeli, cada diumenge, ens dóna una lliçó de vida, posa davant els nostres ulls la  vida en totes les seves possibilitats i dificultats, per tal que contrastem el que és i el que podria ser, i ens animem a continuar-la sense quedar rendits ni vençuts, sempre orientats cap un futur millor.

I  tot això que dèiem de cada persona humana, val també a nivell de les institucions i organització del món, sobretot en un món a on veiem que creixen les desigualtats entre uns i altres, i entre uns llocs i altres. Les institucions dirigents del món, de cada vegada més poderoses i més riques, aferrades al seu poder i ànsies desmesurades de riquesa i de domini del món, fent ús d’un capitalisme salvatge, fan mal bé el benestar  i la llibertat de la gent. No hi ha dubte que el text evangèlic de les temptacions de Jesús vol també tocar a la porta de la consciència de totes les institucions governants, per tal de capgirar el funcionament  del món en tot allò que té de injust i d’abús de poder i que malmena i mata a les persones, avançant contínuament cap a un poder de cada vegada més absolut, amb una fredor i cinisme que espanta .

Deixa un comentari