Carregats de creu

A les portes de la setmana santa, no és de més reflexionar sobre la creu i les creus.

Ja promulgada la sentència, Jesús es posat en mans dels soldats perquè facin amb ell el que és costum amb tots els condemnats a mort: li arrabassen la roba, l’apallissen de valent, l’insulten i l’humilien fins al més profund de la seva dignitat. D’aquesta manera Jesús es sent solidari i el més a prop possible amb tots els humiliats de la Història i es compleix el que un savi de l’Antic Testament ja havia dit: “ Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments, per veure si es manté serè; comprovem si suporta els mals. Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquè, a jutjar pel que diu, Déu intervindrà a favor d’ell”. I això mateix, també ho explica Sant Pere més endavant a una de les seves cartes: “ Ell que no va cometre pecat ni va tenir mai als llavis la perfídia. Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces”.

Però desprès de totes les tortures, li faltava una cosa més. Com tots els condemnats al suplici de la creu, havia de carregar pels carrers fins defora de la ciutat el seu propi instrument de condemna, la creu, on eren penjats els revoltosos polítics i els esclaus. L’evangeli de Sant Joan ho conta així:” Portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat “Lloc de la Calavera”, que en hebreu es diu Gòlgota.”

És en aquest moment que Jesús comença a carregar la creu de fusta, però feia ja estona que Jesús carregava la creu del sofriment i de la infelicitat d’uns i altres, especialment dels més malmenats per la vida i les opressions del món i de la religió del moment.

I avui, Jesús segueix carregant la Creu en les persones innocents carregades de sofriment injust. Gent maltractada dins ca seva o a la feina  o a l’escola, persones i grups menyspreats i rebutjats per la seva procedència, raça, gènere, religió i nivell social, gent gran i malalts desatesos i sols, pobles sencers que viuen la pobresa del Tercer Món, víctimes innocents de guerres i del terrorisme. Per molts la creu de Jesús és la seva creu ben aferrada i feixuga, que experimenten des de la impotència.

Aquests dies són per prendre major consciència de tot això i ser promptes a l’hora d’atacar les causes de la injustícia i de la opressió, que continuen ferint i ofegant la vida de persones i pobles.

Deixa un comentari