Pregó de les Festes de s’Illot 2016

Del 12 al 21 d’agost, s’Illot celebra les seves Festes Patronals en honor de la Mare de Déu Assumpta.
El passat divendres el Pregó d’Antoni Sansó Barceló inaugurava oficialment les festes. Un Pregó ben documentat que ens parla de la nostra història, i dóna testimoni de la coneixença del medi i de les vivències i records d’un s’Illot ja ha desaparegut. A més de comptar amb uns punts reivindicatius com ha de dur un bon pregó.
Fotos pregó s'Illot i concert  banda 12-08-2016 008
PREGÓ DE LES FESTES DE S’ILLOT 2016
12 d’agost 2016

Bon vespre a tothom i gràcies per la vostra assistència.

No és un tòpic si vos dic que quan en Toni García, delegat a s’Illot de l’Ajuntament de Manacor, em va venir a veure per proposar-me fer el pregó de les nostres festes, vaig quedar sorprès per l’honor. El repte era gros i els dubtes per aconseguir-ho importants.

Per molta de gent no és fàcil parlar davant una audiència, i tampoc per a mi. Per això tot d’una me vaig proposar dedicar a aquesta tasca una estoneta cada dia a fi d’aconseguir, entre records que m’anaven venint al cap i pinzellades d’història, fer-vos entretinguda la xerrada.

Podria ser oportú començar recordant la prehistòria de s’Illot com a nucli habitat amb els primers pobladors talaiòtics, segurament procedents de la mediterrània oriental que arribaren fa més de tres mil anys, i que s’establiren a aquestes contrades, deixant-nos la seva empremta: com el poblat talaiòtic de s’Illot, al qual val la pena fer-hi una visita guiada, el conjunt de na Pol a Sa Coma, l’imponent túmul de Sa Gruta, les restes arqueològiques de Sa Ferradura i ela talaiot de Cala Morlanda.

Dins aquest context voldria reivindicar la necessitat de començar campanyes d’excavació al talaiot de Cala Morlanda i construccions annexes, i posar-lo en valor com ja s’ha fet amb el poblat talaiòtic silloter i el conjunt de Sa Ferradura de Porto Cristo.

El Museu de Manacor, que enguany compleix 9 anys, i amb un bon estat de funcionament, seria l’organisme adequat per impulsar-ho i coordinar-ho.

No convé descartar que els colonitzadors arribats a Mallorca en successives onades poblessin aquesta terra. Així els romans, després el vàndals i bizantins fins la dominació islàmica, acabada quan Jaume I d’Aragó, l’any 1229, posava la nostra comunitat en l’òrbita cristiana i, en el Repartiment, deixava la nostra contrada en mans del noble Nunyo Sans.

Segons l’historiador Guillem Morro, els tres fets que han condicionat la història de Mallorca serien:
Primer – La creuada de Jaume I que canvià el mode de civilització de les illes, amb la creació d’una nova societat illenca formada pels catalans nouvinguts entre els quals es comptava la família de l’insigne Ramon Llull, del qual enguany es celebra el set-cents aniversari de la seva mort.
Segon – La guerra de Successió, amb la caiguda de Mallorca l’any 1715, en mans del Borbó Felip V, que va suposar la publicació del Decret de Nova Planta el qual convertia el Regne de Mallorca en província, abolia els nostres drets i privilegis i restringia l’ús de la nostre llengua catalana.
I el tercer – fou el turisme, que realment és el fenomen que canvià la manera de viure dels mallorquins.

De cap manera s’imaginaven els primers “turistes” com Chopin i George Sand quan vingueren al nostre petit paradís a passar “Un hivern a Mallorca” com conta al seu llibre, o el mateix Arxiduc Lluís d’Àustria, que les nostres platges i paisatges, quasi dos-cents anys després, estarien saturades per un turisme de masses que passà de ser un privilegi de persones ocioses, riques i il•lustrades, a constituir un dels fenòmens socioeconòmics més importants de la nostra civilització i transformador de societats, entre elles Mallorca.

El turisme de masses, sorgit amb l’eufòria postbèl•lica de la II Guerra Mundial va arribar a Mallorca a començaments de la dècada dels anys seixanta del segle passat. I en aquest moments és quan coincideix amb el desenvolupament de s’Illot.

Tanmateix, com digueren alguns dels pregoners que m’han precedit, els primers turistes que arribaren a s’Illot eren vits pels veïns més com a parents que no pas com objectes mercantils en els quals s’han convertit els milers que ens visiten avui en dia. Això, segurament, és conseqüència de la massificació actual.

Ara és difícil trobar estrangers compartint taula beguda i gesticulacions amb els nadius.

Les primeres notícies escrites que tenim sobre la història local les devem a Pere Joan Montserrat Miguel, un personatge peculiar, propietari d’un dels primers bars que obriren les portes a s’Illot: El Castillo, al carrer Girasol, un espai realment insòlit on es podia beure, disfrutar dels espectacles que ell mateix protagonitzava, i resar gairebé alhora.

Però per conèixer i entendre realment la història i creixement de s’Illot convé consultar el llibre de Gaspar Fuster Veny Memòries d’un s’illoter. A banda de gaudir-hi de nombroses fotografies, s’aporta valuosa informació de l’evolució del nostre poble des de les primeres cases, construïdes als anys trenta del segle passat, fins als habitatges que consolidaren el poble anys més tard, la majoria aconseguits amb l’esforç dels fusters i feina de les dones perleres pel que fa als manacorins. Juntament amb ells arribaren vilafranquers i santjoaners entre els quals es trobava un silloter molt conegut: Salvador Bauçà.

Als primers hotels construïts a la dècada dels seixanta, s’afegiren poc a poc establiments de tota mena, botigues de queviures, tendes de souvenirs, restaurants, i altres comerços –i, sobretot, més bars i cafeteries- per tal de satisfer les exigències d’un turisme cada vegada més nombrós.

I el poble creixia i anava ampliant la nòmina de persones que hi habitaven, regularment o esporàdicament. A través del treball d’en Gaspar coneixem aquests personatges així com altres dades importants: l’arribada de l’electricitat –inaugurada per les festes d’agost de 1963- o la construcció de l’església.

I ara pels que no me coneixeu, tot i que breument, vos faré cinc cèntims de la meva persona i la relació que tinc amb s’Illot.

Mon pare, els anys quaranta, va tenir un bar, recordat per molts de manacorins i del qual en Pífol, aquí present, n’era un client habitual. Curiosament l’anomenà BAR TURISME. Estava situat baix de Can Jacinto a Manacor i el nom es convertí amb el temps amb identificador de tota la família.

El primer record que tinc de s’Illot seria anys més tard, ja devers els anys seixanta, quan en algunes ocasions mon pare ens duia amb el seu taxi a dinar davall els pins i a jugar a la platja sillotera.

Me vénen a la memòria les estades a ca s’Esquerranet, en aquella caseta damunt la platja, vora el niu de metralladores, enmig dels cards, des de la qual, a la nit, es podien veure les estrelles entre les encletxes de la teulada.

D’aquí ja passem a la dècada següent, quan amb els amics sortíem a les nits estiuenques, per anar de bauxa a Sa Gruta, a La Cueva o més enllà si calia.

A la meva primera etapa com a regidor de l’Ajuntament de Manacor, per l’Opció Independent de Manacor (OIM), l’any 1979, essent responsable de zones turístiques, es construí el doble vial del Camí de la Mar des de Can Mim fins al carrer Girasol, així com també es va gestionar la compra de terrenys de la depuradora de Sa Gruta.

Els primers anys de casat, amb la meva dona Catina i els nostres fills Sebastià i Catalina Maria passàvem els estius acampats al recer del pinar de Sa Coma, devora la desapareguda caseta d’en Moix, acompanyats d’altres famílies, amb els cavalls d’en Càndil prop i la botiga de l’amo en Pedro enfora. Els bons records d’aquells anys encara ens acompanyen.

Quan es va complicar el tema de l’acampada, per no fer-nos enfora del redol,decidírem construir una casa a s’Illot, Ja fa trenta anys, idò, que som silloters.

En aquests anys s’Illot ha canviat. Millores com la xarxa de clavegueram i la corresponent depuradora que va fer possible la supressió de l’emissari submarí, l’escola, el passeig, i el poliesportiu, entre d’altres, que cal agrair no sols a l’empenta de l’administració si no també a les gestions de les diverses associacions locals i a les persones que han aportat la seva feina i dedicació constant per aconseguir-ho, no sempre de manera fàcil. Per això el meu reconeixement a tots ells, especialment al recordat amic Ferran Fuster, persona senzilla, amable i silloter amb majúscules.

Òbviament, s’Illot ha evolucionat. Amb el temps han anat desapareixent llocs emblemàtics com Bar El Castillo, la discoteca Magala, La Cueva, Bar La Cucaracha, Lloure, el lloguer de cotxes Llinàs, la pastisseria s’Illot,els dos minigolfs i la gelateria d’en Ximet,entre d’altres, dels quals molts de nosaltres encara recordam.

I ara entram a la part reivindicativa.

Avui dia, a s’Illot hi conviu una important població permanent, a la els mesos més calorosos ens afegim els estiuejants i els turistes que ens arriben, fent necessàries una sèrie de millores als serveis socials, esportius i culturals. Seria convenient la creació d’algun club esportiu i altres entreteniments pels joves, com per exemple un centre social i una biblioteca.

Per altra banda no estaria de més millorar, entre tots, la neteja dels nostres carrers i places a més de la creació d’un punt verd.

La continuació del camí per a vianants, vora la carretera, des de Can Rafalino fins a Can Mim, seria un altre dels objectius a assolir.

Així i tot, m’agrada s’Illot i els trets que el fan diferent i únic. La tranquil•litat amb què els al•lots i les persones majors es poden passejar pels seus carrers, els pins i els tamarells, el riuet i el pontet, construït desprès de la torrentada de l’any 1989, la platja, el mollet i el frontis rocós amb els bufadors i el passeig.

M’encanten les sortides i postes de sol espectaculars, les nits estrellades i les de lluna plena.

Per altra banda, un tema que voldria ressaltar, és l’encert que va suposar nominar els carrers silloters, amb noms de peixos –de nord a sud- i vegetals –de llevant a ponents-, ideat per Rafel Ferrer-Massanet, excel•lent idea que evità, com a succeït a altres llocs, enfrontaments per la conveniència dels canvi de noms.

Les passejades fins al castell de la Punta de n’Amer, que me recorden les que fèiem d’al•lots amb l’amo en Sebastià Càntaro com a guia i en les quals ens contava episodis del desembarcament dels rojos a aquella platja, que ell havia viscut, fet del qual ara es compleixen vuitanta anys però que fins avui, -gràcies al treball dels historiadors-, no hem arribat a conèixer la realitat d’aquells esdeveniments.

Per acabar, hem de fer referència al que ens ha duit avui aquí: les festes de la Mare de Déu Assumpta, fita important per als silloters que veuen començar uns dies de festa plens d’actes i celebracions, alguns d’ells tradicionals des de fa anys i altres més recents que conclouran amb els espectaculars focs artificials.

Les noves tecnologies han fet possible un nou espectacle afegit al dia de festa major que clou les celebracions silloteres: en el moment d’esclatar els focs, milers de llumetes encerclen la badia, -des de les planeres fins a Can Adrover- els mòbils, alhora que immortalitzen el moment, dibuixen un arc de llum efímer.

El moviment pendular del fanal vermell del pirotècnic Jordà ens indicarà l’acabament dels focs i el final de les festes que ara encetam i que segueixen amb el concert de la Banda de Música de Manacor.

De qualsevol manera, l’any vinent ens tornarem trobar aquí, per gaudir novament d’unes festes esperades amb il•lusió per tots els silloters.

BONES FESTES A TOTHOM

Antoni Sansó Barceló
Fotos pregó s'Illot i concert  banda 12-08-2016 016Fotos pregó s'Illot i concert  banda 12-08-2016 001Fotos pregó s'Illot i concert  banda 12-08-2016 030

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada