Entrevista a Pere Siquier Pons, nou director de la Banda de Música de Sant Llorenç

Pere Siquier Pons, nou director de la Banda de Música de Sant Llorenç, va obtenir el grau superior de clarinet amb el catedràtic Rafel Grimalt al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, aconseguit el Premi d’Honor. És professor músic, per oposició, de la Banda Municipal de Música de Palma en l’especialitat de requint, i a més ha dirigit a les bandes de música de Petra, Felanitx, Manacor, i la Banda de la Federació, i des de fa uns mesos va assumir la direcció de la Banda de Música llorencina. És un músic excel·lent, i té fama de saber pujar les bandes de música i deixar la seva empremta en totes per les quals ha passat. A més, és molt simpàtic, però a l’hora d’entrar al seu terreny personal, li costa molt parlar de si mateix, i dels seus records i èxits com a músic i director. Per aquest motiu, és d’agrair la seva amabilitat a l’hora de contestar a les nostres preguntes.

Sr. Siquier, ens podria dir on va néixer, i si té antecedents familiars dins el món de la música?.
Vaig néixer el 23 de gener de l’any 1965 a Felanitx. I sí, tenc antecedents, el meu pare va ser músic de la Banda de Música de Felanitx.

A quina edat va començar a estudiar música?

Vaig començar a l’edat de cinc anys amb Sor Catalina Rotger, i més tard clarinet amb Bartomeu Artigues.

A quina edat va debutar amb la banda del seu poble?
Vaig debutar amb onze anys, i vaig tenir la sort de tocar bastants d’anys a la banda de Felanitx amb el meu pare.

O sia que fa molts d’anys que és músic?

Sí…ja fa 41 anys.

Quina persona o professor a influït més amb la seva carrera?
A més del meu pare, el mestre Bartomeu Artigues, amb qui vaig aprendre les primers notes amb el clarinet i que, a més d’ensenyar-me a tocar el clarinet, em va ensenyar que la humilitat és molt important dins el món de la música; i vaig tenir la sort de que al Conservatori de Música de Palma, el professor Pasqual V. Martínez, més que el meu professor va ser realment el meu gran mestre i quasi un pare.

Fa poc ha assumit la direcció de la banda de música de Sant Llorenç i també dirigeix la de Felanitx. Compaginarà la direcció de les dues bandes?

No, el mes de novembre deix la banda de Felanitx, ja que hauran passat els quatre anys que la dirigeixo. De moment durant aquests mesos hauré de compaginar la direcció de les dues bandes.

Té la fama de que no voler estar més de quatre anys amb cada banda. És veritat?
He dirigit les bandes de música de Petra i Felanitx en dues etapes diferents, la de Manacor i dues vegades la Banda de la Federació. Crec que estar més de quatre anys seguits amb la mateixa banda és negatiu, tant per el director com pels músics. Però és la meva manera de veure-ho, no vol dir que sigui així.

Sé que els músics llorencins demanaren informació a la Federació i altres bandes, ja que cercaven un nou director. Tenen molta il·lusió amb aquesta nova etapa, però tenen por de que no sigui massa director per la seva banda i aviat els deixi. Què em pot dir?
Realment puc dir-te que hi ha més, banda que director, que no es preocupin i que el temps de permanència amb la banda és va pactar amb la junta directiva de la banda llorencina.

Què és el més difícil quan un assumeix la direcció d’una nova banda?
Al principi, aconseguir la sonoritat de la banda, i la que a mi m’agrada. Generalment es treballa poc l’afinació i els plans sonors. Una vegada aconseguit això, s’ha donat una gran passa i es pot començar a parlar de fer música.

Arran del seu fitxatge, molta de gent ha tornat a la banda llorencina. Com valora aquest fet?
Ho valoro de manera molt positiva i espero que amb el temps es reincorporen més músics

Està compensada la banda o té manca de músics i instruments?

Està prou compensada, llevat d’alguna corda, però en general està prou bé.

Quins concerts, concursos, o nous projectes té per a la banda?
Tenim el concert de Santa Cecília, i com a projectes un concert amb els alumnes de l’Escola de Música de Sant Llorenç. Farem també un festival de bandes i un concert extraordinari amb el Mallorca Gay Men’s Chorus. De moment els concursos els deixarem aparcats.

El passat 26 d’agost va participar amb la banda llorencina a l’homenatge pòstum a Miquel Andreu. Em va dir que va fer la mili a la Banda del Regiment amb en Miquel. Quins són els seus records d’aquella època?

El record que tenc d’en Miquel dins la mili, és que va entrar tocant la flauta i va sortir tocant el trombó. Fins molts d’anys després no ens retrobarem, va ser quan vaig dirigir la Banda de Música de Manacor; ell, com saps, hi va tocar uns anys juntament amb la seva filla Marina. I seguia amb el trombó.

Moltes gràcies per la seva amabilitat, la darrera pregunta. Què li agradaria aconseguir amb la banda de música llorencina?
Sobretot que els músics gaudeixin de fer música, i que el poble gaudeixi amb la seva banda.

Deixa un comentari