A la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de Son Servera celebrat el dilluns dia 27 de gener, després de vuit anys com a regidora de Cultura, Joventut, i Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Son Servera, Maria Arenas Zarco,va renunciar al seu càrrec. Amb ella parlam per saber com ha estat la seva vida i la seva experiència dins el món de la política.

Maria, abans de parlar de política, contem un poc sobre els teus estudis i la teva vida personal.

Vaig néixer a Son Servera el 15 de novembre de l’any 1971, el meus pares són Andres i Júlia, i tenc un germà que nom Lluís. Vaig cursar els meus primers estudis a l’escola Jaume Fornaris i Taltavull, els estudis de Secundària a l’institut d’Artà i les carreres de diplomatura de mestra i de pedagogia a la UIB. Vaig decidir estudiar de mestre des de ben petita ja que tenia clar el què volia ser de “gran”. Em vaig casar amb en Joan Torres, l’any 1994, i tenim dos fills en Jaume i n’Andreu.

Tots dos professors i polítics, heu compartit moltes coses…

Sí i no, el millor són els nostres fills en Jaume i n’Andreu. En Joan va ser regidor de l’Ajuntament de Son Servera de 1997 al 2007 amb el PSM, i va dur las regidories de cultura, educació, esports, i joventut. Posteriorment va deixar la política i amb en Toni Monjo i un parell més muntaren el partit dels Independents.

Quan decidires presentar-te a les eleccions amb el PSOE, quina va ser l’opinió del teu home?

Quan vaig decidir presentar-me en Joan feia quatre anys que havia deixat la política, però seguia vinculat al projectes dels Independents. En Joan no va voler opinar de la meva incorporació a les eleccions. Era una decisió personal i tant si decidia anar-hi com no, respectava la meva decisió.

De les diferents regidories que han estat al teu càrrec, Joventut, Cultura i Normalització Lingüística, quina ha estat la més difícil?

No puc parlar de dificultats; quan arribes amb tota la il·lusió del món i t’engresques amb les teves carteres, la feina sempre treu el profit; i si a més et trobes amb un equip de feina, de tècnics implicats al cent per cent, tot sempre és més fàcil. És cert que hi havia molts projectes per dur endavant i que implicaven molta feina i dedicació, però entre tots crec que, vist ara, la feina ha estat molt important i n’estic més que orgullosa.

Al Teatre La Unió… hi havia molta feina per fer?
Sí, teníem un teatre amb moltes mancances tècniques que hem anat solucionant; tenim un cine que ens permet accedir al mercat cinematogràfic com qualsevol multicines de Mallorca, una reivindicació de sempre del poble de recuperar l’antic Cine Unión; una programació en tots els àmbits més assentada que mai i amb un públic fidel; i sobretot, i això és del que estic més orgullosa, una dinamització cultural local més engrescada que mai: classes de teatre escolar amb més de 120 alumnes; ja tenim també grups de teatre d’adults i de gent gran que no n’hi havia hagut mai; l’escola de dansa moderna -que quan vaig arribar era clàssica i anava descendent any rere any i calia incentivar i modernitzar, amb més de 200 alumnes; i una escola de música que deix amb un espai propi -que feia dècades que no tenia- i més consolidada que mai i amb més possibilitats d’estudis.

Heu tingut ajuda de les associacions locals?
Hem crescut amb actes culturals hem tingut l’ajuda de les associacions culturals locals a les quals estic molt agraïda i a ciutadans/es que estan vinculats al món cultural i que han possibilitat dur esdeveniments nous al nostre poble: destacar la Nit de l’Art, el Teatre breu, les Jornades d’Estudis Locals, conferències, presentacions de llibres, presentacions d’obres teatrals referent a “La Pesta”, concerts, exposicions, etc…

Què destacaries de la regidoria de Joventut?

Quant a Joventut, el CIJ ja és això de bon de veres, un centre jove dinàmic amb activitats constants cada més que aplega tot el sector jove, des dels 12 fins als 35 anys, amb tallers diversos, excursions,campanyes diverses, xerrades informatives i tot el servei de formació i de suport socioeducatiu per als joves, tant d’informació accessible com de la dotació informàtica necessària. I a més també he pogut dur endavant el projecte de la pista de skate, que també sempre havia estat una demanda desatesa dels joves.

Dins aquest darreres vuit anys quin treball heu fet a l’arxiu municipal?

Molt, hem renovat i dotat l’arxiu municipal de les necessitats tècniques que requeria i ara sí que és un centre documental i arxivístic a l’abast de tot el poble; ben igual que les biblioteques, que ja no són només un centre d’estudi, sinó que estan dinamitzades al cent per cent amb activitats com ara clubs de lectura, activitats ludicoeducatives, contacontes, àrees exclusives d’estudi…

Què has aconseguit dins l’àrea de Normalització Lingüística?

Sobretot hem actuat en àmbit intern per establir l’ús de la llengua pròpia en tot l’Ajuntament i en totes les seves dependències, i ara n’és la llengua de referència. També hem hagut de fer molta feina en l’àmbit de l’administració electrònica: correcció de documents, de portals i xarxes d’Internet i socials… Però sobretot hem aconseguit que a Son Servera ningú no discuteixi per raons lingüístiques. Tothom utilitza en llibertat la seva llengua i ningú no provoca situacions de conflictes, i això és molt important.

Pots estar satisfeta Maria has duit a terme uns bons projectes i has fet feina…

Ara que ho veig amb la distància de ja ser-hi fora, sí que hem fet molta feina i hem duit endavant gairebé tots els projectes que creia necessaris, i n’estic ben satisfeta.

Què has deixat pendent i no va ser possible fer?

Em vaig amb les ganes de tenir un Centre Jove a la part de Cala Millor. Esper que els meus companys d’equip de govern ho tenguin com a prioritat ja que és molt necessari. També fent referència a la Memòria Històrica, em sobra la «Cruz de los Caídos» al meu poble i esper… QUE TOMBI!!!

El dia de la teva renúncia, hi havia al ple els funcionaris que han treballat amb tu. Ha estat fàcil treballar amb ells i què en destacaries?

Dels funcionaris que han fet feina directament en jo, em duc un grapat d’amics.
Hem arribat, al llarg d’aquests anys, a fer una pinya entre els diferents departaments que he pogut gestionar. Hem creat una col·laboració entre ells i no distingim entre carteres. Tots són útils i eficaços a cada una d’elles aportant idees, donant la seva opinió, ajudant-se a l’hora de fer les activitats,etc. Estic molt orgullosa d’ells i sé que seguiran estant al cent per cent amb el nou regidor. «Moltes gràcies a tots!!! Vos enyoraré, segur».

Els polítics de l’oposició tots van tenir unes paraules especials el dia de la teva renúncia. Pots estar-ne satisfeta! … recordes algunes de les anècdotes i paraules que et dedicaren?

Sí. Estic agraïda a tots ells per aquestes paraules. Amb en Jaume i en Kiko he tengut una relació de companys de feina quan estaven a l’equip de govern a anteriors legislatures. A en Toni Cànoves el conec des de que tenia quinze anys…Anècdotes de cada un: el “no” has entens el missatge Maria, no te’n vagis… d’en Jaume Servera em va fer molta gràcia; d’en Kiko, que estava a nou números de distància i d’en Toni Cànoves el que teníem en comú: la hipertensió.

El que més em va agradar de les teves paraules de comiat va ser que, a més de la teva família, tengueres molt present els teus companys de partit, «la teva família socialista», com vares dir. No tothom és agraït Maria… realment ho sents així?

Sí, les meves paraules varen ser sinceres de cor. La meva “família socialista” m’ha ajudat des del primer moment i tots els regidors que estem a l’Ajuntament sabem que és gràcies a la feina que fan al carrer i sempre que els hem de menester. L’Agrupació socialista al nostre municipi és forta, molt i ens defensen sempre. Ens diuen les coses tal com són, l’opinió dels ciutadans i la seva. Són els ulls dels regidors al carrer i unes grans persones que saben defensar les seves idees i als seus. Estic molt contenta de pertànyer al meu partit i tenir a totes les persones de l’Agrupació al nostre costat.

Creus que trobaràs a faltar la política?

De moment, no…. ( ja, ja, ja). No sé si la trobaré a faltar o no, és molt prest per respondre aquesta pregunta. El que sí sé és que enyoraré a molts de companys, tècnics, etc. que he deixat dins l’Ajuntament i fora. Seguiré fent política al carrer, perquè m’agrada i no ser estar aturada però ara, en aquests moments, necessitava un “descans”( no sé si serà temporal o per sempre) però era necessari. El que tenc ben clar és que seguiré fent feina per al meu partit, el PSIB-PSOE.

El jove Fa Fang Dong Hu, serà qui agafarà el teu relleu; a més d’informació sobre les diferents àrees que assumirà, li has donat algun consell?

Els consells que li he donat ho varen poder escoltar al plenari. El més important és que sigui com és, que tengui clar que el que faci és el que realment vol( ja que dins política no ho faràs tot bé per tothom) i que escolti als ciutadans sempre. És el més important. A més de defensar els seus ideals. Pens que en Fa Fang és un jove sincer, preparat i amb molta d’il·lusió que és el que has de tenir sempre quan estàs dins política. Si no tens il·lusió, si no estàs al cent per cent, etc… és hora de partir i deixar que altres entrin a fer millor feina. No tenc cap dubte que en Fa Fang serà un bon regidor.

A partit d’ara, què Maria… Quins projectes o curolles tens en ment?

De moment necessit un descans. Seguir amb la rutina que tenia abans d’entrar dins política: anar a fer feina, estar amb la família, amb els amics, els meus fills( he sacrificat moltes hores i temps per al meu poble, ara és el moment de recuperar i ja veurem…) i pensar més amb jo. Tenc projectes personals en ment però no fris encara de posar-los a la pràctica. Som una persona activa, inquieta i el meu capet mai s’atura… Haurem d’esperar a tenir notícies de les curolles. A ca meva segur, que no estaré. Segueixo fent feina per l’educació pública, form part del Consell Escolar de Mallorca i, de moment, faig una pausa a més projectes.

Per acabar l’entrevista, tens la darrera paraula. Vols afegir res més?

Seré molt breu i sincera: GRÀCIES A TOTS per haver deixat que fos regidora del poble de Son Servera. Un plaer que no oblidaré mai.