Entrevista a Rodrigo Tenorio, estudiant de doctorat del grup de física gravitacional: teoria i observació de l’IAC3, becat per continuar la seva investigació als Estats Units.

Rodrigo Tenorio Márquez va néixer a Cala Millor el 17 desembre 1996, té una germana, Elena, quasi tres anys més jove, i els seus pares són Manuel i Margarita. Inicià els seus estudis el Col·legi Públic de Na Penyal de Cala Millor, i el batxillerat a l’institut Puig de Sa Font de Son Servera. Màster en Física Avançada i Matemàtica aplicada per la Universitat de les Illes Balears. Va ser reconegut pel Govern de les Illes Balears per la seva excel·lència acadèmica, publicada al butlletí oficial de l’11 de novembre de 2019. En l’actualitat, Rodrigo està gaudint d’una beca de formació de professorat universitari del Ministeri d’Educació i realitza la seva tesi doctoral sota la tutela d’Alicia Sintes. Rodrigo està liderant la recerca d’ones gravitacionals procedents d’estrelles de neutrons desconegudes en sistemes binaris, usant dades del període d’observació O3 d’Advanced LIGO. El proper 1 de març iniciarà una estada de recerca de tres mesos a l’observatori LIGO Hanford, USA.

Rodrigo, has estat becat i durant tres mesos has treballar i investigar a l’Observatori de LIGO Hanford. En paraules senzilles, em pots explicar en què consistirà el teu treball ?
Es tracta d’un detector d’ones gravitacionals, però bàsicament durant aquesta estada he de fer torns a les sales de control del detector, en els quals s’encarregarà de monitonitzar l’estat del detector i la qualitat de les dades produïdes. Aquest detector d’ones gravitacionals, perquè ens facem una idea, és com un micro enorme que serveix per escoltar vibracions de l’espai temps. És un aparell que està en continu funcionament, i la gent s’ha d’encarregar de que funcioni bé, perquè és un aparell molt sensible, i per tant qualsevol pertorbació que et trobes al medi, com cotxes que passen per devora, gent que faci renou a la taula, o vent que bufi, o que s’en vagi el corrent, per solucionar tots aquests problemes hi ha d’haver gent allà, ja que ens interessa que funcioni en tot moment, perquè les ones gravitacionals que volem detectar, poden passar en qualsevol moment. Per això el treball que he de fer allà, és estar al càrrec d’aquests detectors i assegurar-nos que funcionin correctament en tot moment.

Si realment hi ha d’haver silenci absolut, tindràs problemes, ja que t’agrada xerrar tant com ami. Hauràs de fer vot de silenci com alguns frares…
No, Magdalena, és veritat que ens agrada molt xerrar. Però és que el silenci absolut és necessari no ens podem carregar aquest treball, ja que és un aparell molt sensible, el fet de treballar-hi és important. Crec que vaig a aguantar bé, ja que fem torns i no estarem sempre al laboratori. Per menjar, dormir i altres activitats, estarem allotjats en un poble proper.

El cosmòleg Stephen Hawking va ser el científic més reconegut des de Einstein, i sempre va creure que la ciència juga un paper fonamental en la resolució dels problemes de la Terra. Ets de la mateixa opinió?

Jolín, quines preguntes Magdalena.

Rodrigo, no t’agrada la pregunta?. Els meus coneixements no arriben a entendre la física; vaig anar a la biblioteca a documentar-me per preparar l’entrevista…
No… és que jo tenc una opinió un poc especial, és a dir, és veritat la ciència és una eina que tenim per respondre a un conjunt de preguntes, dins aquestes preguntes que pot respondre la ciència és una de les millors eines que tenim. Amb la ciència hem aconseguit fer coses fantàstiques, com cotxes, electricitat, el propi mòbil que tens a les mans. És a dir, tot el que és la ciència està influenciada perquè algú va tenir la idea d’experimentar d’una forma molt concreta, i amb aquesta experiència vàrem aconseguir tenir tot el que tenim avui en dia. Ara, fins on podem arribar i respondre a les preguntes de «¿Existe Diós?», i titulars «Los cientificos descubren que Dios no existe», jo em despenjo. Això és sensacionalisme, a mi  m’agrada quan veig que els científics descobreixen una nova tècnica que abans no sabíem fer, això és guai, o un nou fenomen que no havien vist abans. Això m’agrada.

Quina creus que és la major amenaça a el futur del nostre planeta?
M’agrada aquesta pregunta perquè et puc contestar d’una altre manera. Té puc dir quina no és l’amenaça del futur del nostre planeta, i això ho expòs el meu discurs de divulgació. I és que segons la teoria de la relativitat d’Albert Einstein, hi ha aquestes ones gravitacionals que són les que volem detectar, i bàsicament són una pèrdua d’energia del sistema solar. Per tant, tu t’has d’imaginar el sistema de la terra i el sol, la terra fa voltes al sol, això és una cosa que tenim assumida, segons aquesta teoria de Einstein aquest sistema terra-sol emet ones gravitacionals i aquesta emissió d’ones gravitacionals fa que el sistema perdi energia i la terra s’acosti al sol cada vegada més, molt a poc a poc, per tant podria arribar el moment en que el planeta terra sa destruís perquè a causa d’aquestes ones gravitacionals la distancia cap al sol disminueixi , fins que… pam! I cau. Això és una cosa que podria passar, el problema és que no passarà mai perquè el sol explotarà abans.

Anem de consells. Què poden fer els joves i al·lotes que es volen dedicar a la ciència?
Hi ha una cosa que no es diu molt, però que vull afegir sobretot pels joves que es volen dedicar a la ciència. Hi ha molts de centres a Europa, inclús a Espanya mateix, que a l’estiu ofereixen places a estudiants. Tu pots enviar el teu currículum i explicar a la universitat que vols per fer un curs d’estiu amb ells, ja sigui una petita investigació o un curset. Això són coses útils i que es poden fer, assequibles,útils d’alguna manera, que poden ajudar-te en un futur per tenir un currículum i aconseguir segons quin tipus de beques, a més d’entrar en contacte al món de la investigació

A quina edat és pot començar?

Segons quin centres, quan acabes 1er de la carrera de física (que són quatre anys) ja pots enviar currículums, però normalment és a segon que ja has vist de que va «el rollo», has xerrat amb gent de la universitat i tutories i d’aquesta manera ja pots entrar en contacta amb el món. Encara que no hagis acabat la carrera, sempre fa falta qualcú que traduesqui un article de l’anglès al català, són feines que els podria fer qualsevol, però si poses un alumne de física ja es va assabentant de que va. A la universitat. la gent, els professors, no estan allà per fer classe, no és la seva feina principal com és a un institut Els professors són investigadors que apart fan classe, és un plantejament totalment diferent d’un institut, on el teu professor només és el teu professor, en el meu cas a la universitat el meu professor és un investigador mundialment reconegut que ha publicat un caramull d’articles a revistes, per tant puc anar a xerrar amb ell, i dir-li, «mira, m’interessa fer aquest tema amb tu», i et «diu clar, pots venir amb jo a fer feina».

De quins centres ets membre?
Som membre Membre del Grup de Física Gravitacional: Teoría i Observació de la Universitat de les Illes Balears; Membre de l’Institut d’Aplicacions de Codi Computacional Compartit (IAC3); Membre de la Col·laboració Científica LIGO-Virgo-Kagra; Estudiant d’estiu a l’Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexos (UIB – CSIC); Esutdiant d’estiu a l’Institut de Física Corpuscular (Universitat de València – CSIC); Estudiant d’estiu al GSI Helmholtzzentrum für Schwerionenforschung (Darmstadt – Frankfurt/Main, Alemanya), entre d’altres.

Ajuda també participar a congressos divulgatius?
I tant que ajuda, jo he participat a diversos congressos de caràcter internacional dins el camp de les Ones Gravitacionals (Edoardo Amaldi Conference on Gravitational Waves, International Conference on General Relativity and Gravitation, Iberian Gravitational Waves Meeting); i a més he participant a les Fires de la Ciència i al Tecnologia d’Inca amb l’Institut d’Aplicacions de Codi Computacional Compartit, també a les fires de la ciència Ciència per a Tothom (UIB).

Passem a les teves aficions musicals. Què t’ha aportat la música?.
Què m’ha aportat la música. És a dir, jo pas gust de tocar, si a part d’això puc fer una activitat que es mantingui i si el que perd de fer altres coses, ho puc guanyar per una altre part, ja em va bé, i a més m’ho passo bé. Però bàsicament pas gust amb la música; i és l’única raó.

Segur que heu passes molt bé, ja musicalment has fet moltes coses. Xarrem d’ells…
Vaig anar a classes de flauta amb Antònia Bassa, i encara hi vaig, tenc el certificat d’ensenyaments elementals de música en flauta travessera pel Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, i el tercer curs de l’Aula-Harmonia, educació de l’oïda i flauta travessera (Factoria de Músics de so del Conservatori del Liceu de Barcelona; a més, vaig anar a classes de Xeremia amb Antoni Genovard.

A dia d’avui has tocat amb molts de grups amb la flauta i la xeremia. Quins són aquests grups?
A més dels Xeremiers des Puig de sa Font, he tocat amb Sigramaça, Malefer, Joola, Orquestra Universitat de les Illes Balears,Banda de Música de Sant Llorenç, Banda Unió Musical Inquera, Cofre Antic, Esclafits i Castanyetes, Galivança, Es Raiguer, Sa Revetla, i a Alemanya vaig tocar a Darmstadt.

Per cert… et deixes Irlanda. M’han contat que tens una experiència molt especial amb la xeremia. Què va passar a Irlanda? 

Quan surt a fora per estudis relacionats amb física, el primer que cerc és on puc anar a fer sonades,sempre duc els instruments a la maleta, i el que va passar a Irlanda va ser molt senzill. Allà hi ha aquesta cultura d’anar a tocar a bars i carrers, on pots fer música tant a nivell de grup com individual. Sabent això, abans de partir vaig ficar la flauta i la xeremia a la maleta, ja que a jo m’agrada molt la música irlandesa i vaig demanar a la casa on estava, on podia anar a tocar. Hi havia unes festes patronals i allà tenen el costum de fer un concurs de «busking», que es posar un capell en terra al carrer per recollir doblers. Em vaig posar allà es mig i vaig treure la xeremia i tothom flipava. És un instrument que sona fort i està preparat per tocar a defora, en aquells moments jo feia moltes sonades a Mallorca i estava a punt per tocar. Em vaig posar devora una església que tenia un cementeri al costat, i em va compareixen un senyor vestit de Chaplin, ja que era devora el poble on va néixer l’actor, aquest senyor anava carrer amunt i avall, i un moment donat es va posar devora jo fent el pallasso i el zombi a una tomba, i allò es va convertir en un espectacle. Aviat la gent ens va envoltar, i al final va ser un èxit i vaig omplir el capell.


Foto de Rodrigo amb els Xeremiers des Puig de sa Font el 2014.

Un comentari a “Entrevista a Rodrigo Tenorio, estudiant de doctorat del grup de física gravitacional: teoria i observació de l’IAC3, becat per continuar la seva investigació als Estats Units.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada