D’uns 18 minuts de durada… Interpretats per la Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar al Concert de Pasqua 2012, dirigit per: Damià Muñóz. Orgue: Margarita Roig. Traducció adaptació del text i narració: Tomàs Martínez.
INTRODUCCIÓ:
- Itàlia: Mítica i fastuosa. Els seus immensos paisatges històrics són font de bellesa i de records, i, també, d’inspiració…
- Inspiració de la qual va sorgir una idea que es va convertir en un recorregut simfònic ple d’imaginació.
- i 4. Imaginació i realitat unides per la poesia, pels sons d’aquests Apunts Simfònics.
ROMA:
5. L’inici d’aquesta narració es centra en l’anomenada Ciutat Eterna.
Història i llegenda d’un poble que va ser qualque cosa més que un Imperi. Circs, teatres, monuments gloriosos, basíliques, places espectaculars… una ciutat amb encís, on les pedres parlen: ROMA.
6. Les seves runes On el testimoni d’allò que va ser, el més gran de tots els imperis.
LES CATACUMBES:
7. La Via Àpia, és el més conegut dels antics camins romans. Al llarg d’aquest camí es concentraren les catacumbes més importants, com la de Sant Sebastià.
8. En els túnels i sepulcres soterranis, refugi dels primers cristians que, amagats dels seus perseguidors, varen constituir la primitiva Església, es sent l’esglai de la freda solitud i de l’obscuritat.
EL COLISEU:
9. Impressiona contemplar la Fontana de Trevi, els Foros i el monument de Víctor Manuel II, però el símbol de Roma, és, sense cap dubte, EL COLISEU, un lloc on es celebraven els majors espectacles de gladiadors de l’antiguitat. Allà és inevitable quedar posseït per aquella gegantesca runa quan veus allò que va ser l’entrada dels gladiadors.
10. La mirada fixa en el seu cós imaginari fa pressentir la paor d’aquells que hi varen trobar la vexació i la mort.
11. En el seu laberint soterrani, els gladiadors esperaven el triomf per aconseguir la llibertat i els cristians resaven les seves oracions i entonaven càntics d’esperança.
El Coliseu, nom popular de l’Amfiteatre Flavi, representa la grandesa i el geni d’una civilització que va viure en el seu sí la burla i l’horror.
EL MOISÈS:
12. Des de la Plaça de Venècia, després de recórrer la Via del Foro Imperial, s’arriba a l’església de Sant Pere in Vículi, on es guarda una de les obres més conegudes del genial Miquel Àngel. El següent Apunt Simfònic descriu el fort impacte causat per aquesta excel·lent escultura, que representa un dels més rellevants personatges de l’Antic Testament: MOISÈS.
13. Miquel Àngel Buonarotti, davant la perfecció de la seva obra, agafà una maça, pegà un cop al genoll de l’escultura i exclamà: Parla’m!
EL VATICÀ
14. Les basíliques de Santa Maria la Major i de Sant Joan del Laterà, així com el circ Màxim, es sumen a aquest recorregut simfònic, que no pot acabar sense fer referència al VATICÀ.
15. Va ser construït al lloc on morí Sant Pere, punt àlgid de les persecucions dels cristians.
16. Un obelisc i dues fonts, obres de Maderno i Bernini, presideixen la Plaça de Sant Pere.
17. El seu museu, la pinacoteca i la Capilla Sixtina, custodien l’art dels més genials artistes.
18. La seva església, la més gran del món, té 10 capelles coronades per la cúpula de Sant Pere.
FINAL:
19. Escoltant, com hem fet al principi, les melòdiques notes de l’orgue, ens acosta’m al final d’aquest relat, que ha posat en escena una experiència que començà una càlida nit d’estiu. Inspiració i imaginació serveixen de decorat a uns moments inoblidables viscuts sota el paraigües de la fantasia i el gust agredolç de la decepció. El temps, una vegada més, ha convertit en passat, el cúmul d’emocions que varen fer sorgir la idea d’aquests Apunts Simfònics.
