Amb motiu del primer de maig, Jornada reivindicativa internacional dels treballadors i treballadores, diferents col·lectius cristians compromesos amb el món obrer han publicat un manifest a on fan algunes reflexions, que crec d’interès donar més àmplia divulgació. Aquests col·lectius són moviments obrers cristians de Catalunya i Balears (Acció Catòlica Obrera, Grups Obrers d’Acció Catòlica, Joventut Obrera Cristiana, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció catòlica), juntament amb capellans obrers i religioses que treballen en barris a Catalunya.

Mirant la situació actual fan les següents afirmacions:
La situació laboral que estam patint és cada vegada més degradada: augmenten els abusos flagrants en la contractació i les jornades laborals, els salaris indignes i l’explotació de la mà d’obra.
L’atur és una veritable calamitat social. Les situacions de desocupació tenen repercussions directes sobre la vida personal i familiar, provocant tensions, crisi i ruptures.
Els i les treballadores amb sous miserables i persones en atur amb baixes prestacions, o nul·les quan aquestes s’esgoten, , estan en risc de quedar marginades de la societat i d’esdevenir víctimes d’exclusió social.
La feina pels joves continua sent una raresa i per això molts, els més preparats, han d’agafar la maleta i buscar-se la vida fora del país.
Les persones treballadores immigrants veuen frustrat el seu projecte de vida quan perden la feina i no poden renovar els permisos de treball i residència. …. deixa a moltes persones immigrants sense la possibilitat de viure amb drets ciutadans.
Veiem com l’especulació financera i els governs, que actuen com a súbdits, van liquidant els drets humans i liquidant els valors comunitaris.
Vivim un domini dels mercats especulatius. Se’ns vol fer creure que l’economia és el més important, i que hem de sacrificar-ho tot, fins i tot les persones i els seus drets més fonamentals.
El que vivim no és només una crisi, és la voluntat de fer marxa enrere en les conquestes socials, laborals i democràtiques. Les injustes mesures econòmiques, laborals i socials, amb l’excusa de poder sortir de la crisi, van directament a anul·lar els drets dels treballadors i treballadores. Volen que la por ens aturi i acovardeixi.
La desigualtat d’oportunitats i la precarietat que es dóna ens alguns col·lectius de dones en en tasques de la llar i la cura a les persones.

Mirant de valorar la situació actual i aportar una mica de llum diuen: El treball és un dret, no un donatiu de beneficència, ni una loteria. Una societat en que el dret al treball esdevingui nul o es negui sistemàticament no pot aconseguir ni la seva legitimació ètica ni la pau social.

I citen alguns documents socials d’església: “El treball és un dret fonamental i un bé per a la persona humana” (Concili Vaticà II, Gaudium et Spes,26); “En la nostra societat actual, el treball juga un paper fonamental i decisiu en la vida personal i social. Quan el treball i les seves condicions es veuen profundament deteriorats , tota la vida personal, familiar i social es veu afectada negativament” (La Pastoral Obrera de tota l’Església, p.19); “L’adoració de l’antic vedell d’or ha trobat una versió nova i despietada en el fetitxisme dels diners i en la dictadura de l’economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà”( Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 55).

A més d’expressar alguns compromisos concrets d’aquests col·lectius, acaben la seva valoració afirmant que si no hi ha democràcia econòmica tampoc hi haurà democràcia política. Si el sistema econòmic actual obliga a retallar els drets humans individuals i col·lectius, és que aquest sistema va contra els drets humans.

I com a seguidors/es de Jesucrist en el món obrer creuen que només els valors humans i socials són promesa d’una vida millor. I volen caminar “a la llum d’aquest nou dia”.

Jeroni Llambias Vidal.