Bàrbara Duran ens explica detalls de la restauració i el futur de l’orgue del Convent dels Dominics de Manacor.
El primer de tot Bàrbara, enhorabona una vegada més, per haver lluitat i aconseguit que a dia d’avui la restauració de l‘orgue del Convent dels Dominics de Manacor sigui una realitat. Hem parlat moltes vegades i hem oferit i publicat informació dels treballs per a la restauració de l’orgue. Però m’agradaria saber més detalls de la comissió i gestions que heu duit a terme, i quin serà a partir d’ara el futur de l’orgue.

Com va sorgir, aquesta Comissió de l’orgue de la qual ets la secretària?
Fou amb el rector Mossèn Andreu Genovart. Ell em coneix del temps de l’escola, car el vaig tenir de professor. Vaig anar a demanar-li si podia estudiar a l’orgue, perquè amb una amiga, Francesca Suau, volíem estudiar orgue al Conservatori. He de dir que Suau té al seu càrrec l’orgue de Santanyí, un dels orgues importants de l’illa. I després li vaig proposar la creació de la Comissió, seguint el model també de la Parròquia de Santanyí; i iniciar les activitats per tal de mirar de recuperar l’orgue. Andreu Genovart va acceptar i anomenar els membres de la Comissió, i així hem funcionat fins ara.
Els membres inicials foren Xavier Gelabert (tresorer), Bàrbara Duran, (secretaria), Aina M. Perelló (vocal); Josep García Mallada (vocal); Bartomeu Mut (vocal, professor d’orgue del conservatori i membre també de la comissió de Santanyí); la regidora Antònia Llodrà (sempre va estar disponible en tot moment) i M. Magdalena Riera Frau (arqueòloga, vocal). Ara mateix seguim igual, llevat que el regidor actual és Mateu Marcé i que Xavier Gelabert ha deixat la comissió i el projecte per qüestions personals i professionals.

Com et vas decidir a iniciar aquest projecte?
Bé, els inicis ja els he contat. Era un projecte molt difícil, era gairebé un somni que anés tot bé. D’entrada, necessitàvem un informe previ, que havia d’avaluar les possibilitats de restauració de l’instrument; i amb aquest informe demanar l’ajuda al Consell. Va ser així que vam iniciar la temporada de concerts els dilluns a l’estiu i els cicles d’orgue contemporani, per tal de conscienciar de que l’orgue podia funcionar, i mirar de recaptar alguns diners per a l’informe (que valia bastant, per això). Arribat el dia, una donació anònima (a la qual encara agraïm aquest gest) va fer possible contactar amb Wilfried Praet i encarregar-li l’informe. Després, va venir el que llavors era el president Miquel Enseñat; ell havia estat blauet de Lluc i va tocar l’orgue, va ser una mena de compromís del president amb aquesta fantàstic instrument, ell, com a Blauet, sabia molt bé el què valia. Però tot s’havia de fer seguint les passes adequades, i així va enviar a la seva directora general de Patrimoni, Kika Coll, a valorar la restauració. La Comissió va rebre a Kika Coll i li vam mostrar totes les activitats que havíem fet amb pressupost 0, i totes les col·laboracions de diferents organistes, fins i tot amics nostres alemanys, que molt generosament havien vingut a tocar desinteressadament. Amb el projecte que teníem, Coll ho va veure bé i tirà endavant les passes prèvies per a les subvencions necessàries.

Quines han estat les dificultats més grans?
Els dos primers anys jo ho vaig passar bastant malament, perquè hi havia un tema de quadrar els pressupostos del Consell amb les etapes que anava fent Wilfried Praet. Els dos primers anys, per temes burocràtics, les fases de restauració no quadraven amb les previstes pel Consell, aquest fet em posava molt nerviosa perquè havíem de redactar informes sobre els retards. Després, ja hi va haver una gestió molt més fluïda, i aquests darrers temps, amb Mn. Francesc Vicens gestionant el tema de patrimoni, tot ha estat molt més fàcil per noltros. També, per una altra banda, hi havia problemes estructurals: l’orgue i l’edifici són béns BIC, es necessitaven tots els permisos, i aquí van ser fonamentals l’ajuda del despatx d’arquitectes Llorenç Brunet i també la gestió feta per Urbanisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Manacor. Praet necessitava també instal·lar registres amb tubs molt grans, se necessitava adequar la xarxa elèctrica i l’espai… fàcil no ho ha estat. Quan va venir Maria del Mar Riera a restaurar la façana (daurats, barana i part del moble) es va haver d’instal·lar també unes bastides; i es van haver de prendre decisions sobre com s’havien de restaurar determinades parts, car l’orgue, si es recorda, ja havia sofert una intervenció cap el 1995 que va quedar inacabada.

Què ens podries explicar de la feina de Praet i Riera, els restauradors?
Maria del Mar ha fet una feina molt equilibrada, molt cuidada. Praet tenia problemes grans: va haver de ressituar determinats registres que quedaven “enterrats” i se sentien molt poc; també va haver de reestructurar la disposició dels tubs perquè és important poder arribar a tots els racons i poder afinar o bé reparar el què es va deteriorant: això fou important. Hi ha diferents escoles d’orgueners, potser un altre mestre hagués pres unes mesures lleugerament diferents, però l’orgue ara està en plenes condicions i posseeix registres nous i un pedaler: una part que no tenia abans. Praet ha hagut de resoldre també dificultats de la cadireta (una de les parts més antigues, allà on seu l’organista) i que pens ha quedat ben resolta; té un teclat que segurament prové (segons Praet) d’un clavecí. Wilfried també ens ha fet un obsequi: ha instal·lat un registre d’aucellets, que antigament sonaven a les matines, i que és molt antic i graciós.

Quin és el futur immediat de l’orgue, ara?
D’entrada, continuar amb un concert mensual i reprendre la temporada del concert matinal els dilluns de mercat durant l’estiu. També, amb Aina M. Perelló (totes dues som professores) ens interessa la part didàctica, i dissenyarem activitats per a les escoles, per tal que coneguin com funciona i el repertori. El mateix per a adults, volem fer visites guiades i tallers. Hi ha organistes que volen conèixer l’orgue, i vindran, tenim fins i tot intèrprets d’Alemanya que volen venir. La Comissió seguirà endavant, però es crea ara una Associació sense ànim de lucre que gestionarà tots els projectes relacionats amb l’orgue. Volem reprendre la temporada estable de concerts i trobar finançament per als concerts.

Vols afegir alguna cosa més Bàrbara?
Agrair al poble de Manacor l’assistència als concerts. També agrair la col·laboració desinteressada de Sabine Bayer, Antoni Balaguer, Ruth Albrecht, Aina Perelló, Tomeu Seguí, Klaus Stehling i Francesca Suau, a més dels cors Ars Antiqua, Adults EMM, Sant Vicenç de Paúl i Parròquia. Tots ells interpretaren de manera fantàstica. I recordar als que col·laboraren en l’acte: Floristeria Fullana, Foto Imatges, Casmusic (va enregistrar els concerts i podran ser visualitats), Família Fuster-Socias, (Can Manel) que va donar unes partitures antigues d’obsequi i la gran presentació de Magdalena Gelabert. Moltes gràcies a tots, també a l’Ajuntament de Manacor que ha col·laborat sempre, però vull agrair especialment les atencions dels regidors Artur Aguiló i Mateu Marcé, així com de Núria Hinojosa.