Presentació del llibre “Antoni Parera Fons, Música d’aigua, sal i llum”
Entrevista a Bàrbara Duran i Antoni Parera Fons.
El proper dimecres 10 juliol a les 20’00 hores es presenta als jardins de la Torre dels Enagistes, Museu de Manacor el llibre “Antoni Parera Fons. Música d’aigua,sal i llum”, editat per Lleonard Muntaner, que parla de l’artista i la seva carrer. Bárbara Duran n’és l’autoria i tots dos ens parlen de com ha anat el procés creatiu del llibre.

– Bàrbara, com i quan va sorgir la idea d’aquest llibre amb Toni Parera?
– Li vaig proposar jo mateixa, després de fer el dedicat a la figura de Joan Company i Florit. Qui em va presentar aquesta col·lecció va ser l’editor Lleonard Muntaner, la primera vegada que vaig anar a l’editorial. I sempre he pensat que aquesta col·lecció, que es diu “En diàleg”, és una manera d’escriure sobre la
història de les Illes d’una manera diferent amb entrevistes a persones que han aportat amb la seva creació, vida, ofici… És un
tipus de llibre on el protagonista pot parlar.

– Toni, com van ser aquestes converses per tu, com et trobaves en les sessions que vàreu fer?
Quan Bàrbara em va dir per primera, segona i tercera vegada que volia fer aquest llibre, vaig aconseguir esquivar el tema… però hi va haver un moment que vaig haver de dir que sí! [riu]. La veritat és que em vaig sentir a gust, em vaig sentir còmode amb les preguntes, i això és important.

– Bàrbara, tu fa poc has presentat un llibre sobre el baix Riera. Com has combinat aquests dos treballs?
No tenen res a veure. També et diré que el llibre sobre Toni es va fer el 2021, el vaig revisar molt, molt, perquè hi ha un treball de selecció, i també un treball lingüístic, perquè Toni té un català molt ric, molt manacorí, i s’ha de passar de la paraula al text escrit. Curiosament, el llibre del baix Riera segueix un mètode totalment invers: és la premsa i els registres del seu nét el que permet reconstruir la vida de Riera, i allà no hi ha una sola entrevista feta a cap persona que el conegués o a cap descendent. Aquí, és precisament al contrari: tot és una entrevista, llevat de fragments de crítiques a l’obra de Toni Parera.

El resultat final, Toni, és un llibre que dona a conèixer la teva carrera i la teva obra. Hi ha alguna cosa que t’agradaria subratllar, del llibre?
Destacaria que és una bona feina, perquè la meva conversa estava mesclada, sempre quan parles vas d’un lloc a l’altre… Bàrbara ha ordenat el discurs i l’ha posat de manera que es pugui llegir. És una feina ben feta pel que et deia, quan parlam vas d’allà cap aquí i al revés, i ella ho ha resolt molt bé.

En Guillem Frontera ha estat la persona que ha fet al pròleg del llibre. Què en destacaries, Bàrbara?
En Guillem Frontera ha fet un pròleg que és extraordinari, perquè connecta amb el llibre sense retocar, el primer llibre que vaig escriure, amb totes les anècdotes i històries de Toni Parera. Frontera no l’havia llegit, però sembla com si hagués estat present a totes les converses i hagués seguit fil per randa totes les confidències… enllaça molt bé amb la personalitat de Toni, és un pròleg preciós.

– I tu, Toni? Sabem que has treballat amb Frontera en diverses ocasions, has musicat textos de Frontera.
En Guillem és un gran amic des de sempre, i tenc moltes obres fetes amb ell. Tot el que he fet amb ell ho record com a excel·lent dins el conjunt de la meva producció, són obres molt ben fetes i les tenc en molta estima.

– Quins aspectes de la trajectòria de Toni destacaries, Bàrbara? O quines obres…
És evident que ara mateix és un dels compositors operístics de referència a Espanya. A mi m’agraden molt totes les obres per a orquestra dels darrers temps, “Obertura per a un bon dia”, “Obertura Pollença”, “La festa”… però també m’ha agradat molt “Towards Emily Dickinson”, amb lletres d’aquesta poetessa americana que jo admir moltíssim. Toni Parera intueix molt la part misteriosa dels seus versos, i aquest fet em dona la mesura de la seva inspiració, també.

– Sabem que estàs treballant en una nova òpera, Toni, ens pots contar agluna cosa d’ella?
Bé, ara estic acabant Nadia Boulanger, no puc dir massa cosa més, perquè hi estic treballant.

També ve a presentar el llibre el director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Pablo Mielgo. Què representa, Mielgo, per a l’Orquestra actual i quin vincle té amb Parera Fons?

Bàrbara: Pablo Mielgo em va acompanyar en la presentació del llibre de Joan Company, i estic molt agraïda, perquè ha volgut repetir en aquest.
Toni: Amb Pablo ens hem conegut, fet amics, i treballat junts de manera molt intensa, des de que em van anomenar compositor resident de l’OSIB; pens que amb ell sempre fas una feina molt ben feta.

– Un altre dels presentadors és el Dr. Antoni Pizà, de la Universitat de Nova York. Quins vincles té amb el llibre i amb vosaltres mateixos.
En Toni és un excel·lent musicòleg, i també un gran escriptor sobre música. Ens coneixem des de fa anys, i tant Toni Parera com jo mateixa el tenim en molta estima, és un gran amic i un gran professional.

– Ja per acabar, Toni, quins projectes d’estrenes o interpretacions de la teva obra tens més propers?
Ara mateix em posaré amb Bàrbara a la segona part de lllibre, a aquella que no hem publicat…. (riu). No, dona, ja he dit que estic acabant l’orquestració de Nadia Boulanger i per aquí anam. Tot una cosa darrera l’altra.