Aina Galmés Roig va néixer el 25 de maig de 1987 a Sant Llorenç des Cardassar, i des de ben petita va començar a dibuixar i fer manualitats. Avui parlam amb ella per a saber més coses d’una al·lota que, superant les dificultats, sa convertit en una gran artista i per tercer any consecutiu, ha exposat a la III Nit de l’Art el carrer de Sa Coma amb una interessant mostra del seu art.
– Aina quan va néixer la teva afició per les manualitats i pintura?
– Sempre m’ha agradat fer manualitats i dibuixar, la meva mare deia que quan era petita era la més feliç del món amb un paper, un bolígraf i unes tisores. M’entretenia durant hores i hores.

– On vares aprengueres dibuixar i pintar?
Quan es va posar l’extraescolar de Dibuix a l’escola m’hi vaig apuntar, i després quan anava a l’Institut vaig començar a fer Rotring. A l’agost de 2005 l’Ajuntament va regalar un set de témperes a tot l’alumnat que havíem participat al concurs de la portada del programa de festes de Sant Llorenç, i des de llavors vaig pintar amb colors. Vaig fer un any de bodegons, pintant verdures, i al segon any vaig descobrir que el que més m’agradava era la pintura contemporània. Acabava la classe i ja volia que tornàs a ser dissabte per fer una altra classe.

– Què sols pintar?
Solc pintar segons les meves emocions, depèn del meu estat d’ànims puc utilitzar uns colors o uns altres. Normalment faig un fons i després hem deix endur segons el que hem diu el quadre o segons el que hem fa sentir. Sempre me solen estirar més els colors vius, els meus colors preferits són el groc, taronja i verd pistatxo. Segons el meu professor, la meva manera de pintar és un poc naïf, ja que m’agraden els colorins i marcar els costats amb color negre.

– Què estàs preparant actualment?
L’exposició que estic preparant encara no té lloc on ser exposada. Faré un petit tast al Vernissatge per veure si algun interessat amb oferir-me un lloc on exposar la meva obra, de la que estic molt orgullosa. És una exposició individual que estic preparant amb el títol: “Infància entre costures, brodats i barretes”. Si us demanau per què d’aquest títol, és perquè és així com record la meva infància. Es un homenatge a les meves padrines
una brodadora i l’altra “barretaire”. Ara que a Sant Llorenç es fa feina per donar a conèixer aquest art, he pensat que seria el moment ideal per fer aquesta exposició amb l’ajuda de la meva mare, que sempre he vist cosir i a la tia Catalina que m’ha xerrat de tot el que sabia dels brodats.

– Has tingut unes bones mestres…
Sí gracies a elles i a tot el que m’han ensenyat durant aquests anys d’infància, puc presentar aquestes primeres obres al Vernissatge de Sant Llorenç d’enguany, referent al món de l’artesania dels brodats. He intentat mesclar el que jo recordava d’aquells temps amb els quadres que faig avui en dia, i poder treure una fusió de les dues i que us deixeu dur pels records que això us pugui ocasionar.

– Et presentares el concurs del 50è aniversari de l’escola Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç i vas ser la guanyadora. Què va suposar per tu?
Va ser una gran il·lusió fer el dibuix de la camiseta del 50è aniversari de l’escola Mestre Guillem Galmés. On el meu dibuix va ser el guanyador del concurs, a dia d’avui la tenc ben guardada i una foto dels quadres de la següent exposició que encara no n’hi ha cap 100% acabat del tot, falta firmar i envernissar-los.

– Enhorabona, Aina, per aquestes afició i per donar a conèixer a les noves generacions el teu art.
Moltes gràcies, Magdalena. Desig de tot cor gaudiu d’aquest petit tast que faré amb primícia al Vernissatge, i recordeu que no hem de deixar perdre les nostres arrels per saber d’allà on venim i on volem arribar.

Magdalena Ordinas