“Dos robusts vells lledoners

et guarden dels carrers

dins tu el renou no hi retruny.

el trull et queda un poc lluny

tros de cel pels carrioners”.

(Mn. Gabriel Frontera. en motiu de les noces de diamant de l’església)

Avui horabaixa la naturalesa ha fet de les seves. Un dels nostres emblemes com a poble, el lladoner de la plaça s”ha vist malmès per  la inclemència de la mare naturalesa.

D’una imatge a l’altre (les adjuntam  abaix)  podríem preveure que hi ha prop de 100 anys. La més antiga la podríem situar entorn de 1930-40. I quines són les pistes?

1. En el solar de la casa lateral, el que tots coneixem com Ca’n Pi, s’hi situava l’antiga i primitiva esglésiona de Son Carrió 1872-1930 aprox.

Sabem que dins la dècada dels anys 30 aquest solar va esser venut i l’església esbucada. Sembla ser que era per a treure crèdit pels desperfectes que havia sofert l’església actual amb la devastació de la guerra civil.

2. En el coster de la costa del torrent, hi podem veure situat un pal de corrent.

3. Podem veure un jove i ja bell lladoner que va creixent. tendria uns 10-20 anys? aprox.

Si l’església actual es va acabar el 1907 i el campanar el 1915, bé podria ser, que poc després comencin a sembrar l’arbrat de la plaça.

Sigui com sigui, avui és un dia trist… melancòlic on els carrioners estam una mica de “dol”! Esperem reverdeixi i el vegem esperonar cel amunt per a gaudir de la seva ombra que ens alleugera els nostres estius. Però serà tasca difícil.