L’art contemporani és molt divers i plural. Per això, davant l’estratègia de la globalització que se’ns vol imposar, ens cal recuperar mostres com aquesta per revisar l’obra de tres creadors d’aquí. Malauradament, en Llorenç Ginard i en Llorenç Femenias ja no es troben entre nosaltres, però sí que podem gaudir de les seves obres plenes de vida. Unes obres profundes i amb personalitat que, juntament amb la d’en Miquel Mesquida, es mantenen ben vives des de la coherència i autenticitat de cada un.

Quan l’art va ple d’individualitats, aquesta mostra, més que d’una confrontació o revisió, ens parla d’un diàleg obert entre tres llenguatges, tres sensibilitats, tres amics que es complementen i integren d’una manera directa dins un procés d’enriquiment personal i col·lectiu. Es tracta d’una col·laboració plantejada fa temps i que avui veu la llum.

Una exposició és sempre una oportunitat per descobrir aspectes desconeguts de l’artista. Sens dubte, aquesta ens obr la porta a un recorregut ple d’emocions i records per entendre i aprofundir dins l’aventura que suposa el camp de la creació.

Llorenç Ginard, d’una gran solvència plàstica, va demostrar al llarg de la seva trajectòria que la seva faceta artística va més enllà de l’art. Les seves obres traspuen l’energia de l’art escrit en majúscules. Una energia expressada tant amb els dibuixos com amb les escultures, que sense ser realistes del tot, alteren les nostres formes de percepció.

Miquel Mesquida, d’esperit inquiet, amb una forma misteriosa, impactant, mordaç i intrigant, executa una obra d’una gran llibertat expressiva traient tot el que té dins. Amb una gran capacitat creativa que no atura d’experimentar, podem dir que estam davant un artista diferent que ens desafia davant la indiferència d’un món insensible a uns valors cada cop més ignorats.

Llorenç Femenias, va ser un creador discret i solitari, d’una factura refinada i una pintura tranquil·la on individualitat i sensibilitat van plegades. Amb una obra sensible i honesta, fa que la pintura tengui vida pròpia per reivindicar l’acte de pintar. La seva pintura destil·la humanitat, ens apropa a l’emotivitat, ple de poesia i silencis, la pintura més enllà d’ella mateixa.

Antoni Sansó, comissari de l’exposició