Na Francisca Grimalt com a autora i n’Andreu Matamalas com a presentador, emocionaren a un públic atent que omplí la sala d’actes de l´Associació Cultural s´Agrícola de Manacor.
El motiu fou la presentació del darrer llibre de l´autora titulat Enmig dels xaragalls, editat per Purpurina editorial.
Escrit entre Sant Llorenç des Cardassar i Barcelona, mostra el vincle de Grimalt amb la terra, amb les dues llars i amb el paisatge, aquell que ha après a contemplar i admirar. Es tracta d´un poemari arrelat a la terra, la qual hi apareix com a origen i refugi.
Els poemes neixen d´un moment concret, d´un estar en un lloc i en un estat d´ànim determinats. L’estima, l’enyorança i l’arrelament… els poemes transmeten una mirada íntima sobre el paisatge, que no apareix només com un espai físic, sinó també com un lloc de memòria i pertinença. Elements quotidians es converteixen en símbols de refugi, continuïtat i afecte.
El poeta i glosador Andreu Matamalas va presentar el llibre en forma de glosa, amb la subtilesa i riquesa lingüística que el caracteritza. Després de la seva intervenció, el públic li va dedicar un llarg aplaudiment ben merescut. Aquí teniu un fragment de la seva intervenció:

En acabar el primer tast
l’autora fa un nou inici,
tot li parla amb desfici
i ella deixa anar el llast.
Ara ho té tot a l’abast
del sedàs que són els ulls.
Ens diu: “ets tu qui esculls
quina vida vols amar”
i ens deixa destriar
un tresor entre aquests fulls.
Na Xisca llepa paraules
i les fa omnipotents,
ens escriu i fa presents
antigues i noves faules.
Na Xisca ajunta baules
que ens desperten ment i cor.
La poeta té un so
que allibera les vivències
i ens regala les essències
del nosaltres i del jo.
Diu que els espetecs l’encalcen,
però ella vola alt
i renega de l’asfalt
mentre els versos es descalcen.
Els seus mots lleials trasbalsen
i amb fúria ens commouen.
Sons poètics que promouen
viure amb el cap arrelat
com qui riu desconsolat
rere paraules que couen.
Diu que pesa la somada,
però ella ens allibera
de la llosa vertadera
que ens té l’ànima empeltada
d’il·lusió molt mal canada
i vestida de virtut.
Ella amb aquest crit eixut
ens retorna a la vida
de lectura compartida
que farà cantar a un mut.