Després d’un temps de transició en què Antònia Bassa es va posar al capdavant de la Banda de Música de Manacor per la mort d’Eduardo Bernabéu, la formació ja està al càrrec del seu nou director, Miquel Flores que fa néixer a (Molins de Rei, 1999). Parlam amb ell per conèixer com ha començat aquesta nova etapa.
– El primer de tot, moltes gràcies per aquesta entrevista, i enhorabona pel teu nou càrrer de director de la Banda de Música de Manacor. Com va néixer la teva afició per la música?
– Moltes gràcies a tu, Magdalena, és un plaer i un luxe poder fer aquesta entrevista. Vaig néixer a Molins de Rei l’any 1999. La meva afició per la música va començar als quatre anys,quan els meus pares em van apuntar a un cor infantil del meu poble anomenat «El Molinet», on també hi era la meva germana.

– On vas cursar els teus estudis musicals?
– Tres anys després d’estar a «El Molinet», per motivació pròpia i de la meva famíalia, em vaig apuntar a l’Escola Municipal Julià Canals, de Molins de Rei. Allà vaig estudiar fins a segon de grau professional i mentrestant vaig començar a formar part de la banda Unió Filharmònica del Prat de Llobregat per iniciativa del meu professor de saxo David Cañamero i on vaig estar vuit anys. La resta del grau professional el vaig estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Posteriorment, vaig iniciar els meus estudis superiors a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) durant un any, i vaig acabar els tres anys restants al Conservatori Superior de les Illes Balears (CSMIB). Finalment, la meva darrera etapa d’estudiant ha sigut a Finlàndia, a la Sibelius Academy, on vaig tenir l’oportunitat de formar-me no només com a saxofonista, sinó també com a pedagog i director.

– Ets l’únic músic de la teva família?
– Actualment, cap membre de la meva família és músic, tot i això, el meu pare, que va faltar quan jo tenia quatre anys, era músic. Tocava a festes majors i celebracions arreu de Catalunya amb el seu trio. La música no era la seva activitat principal, però sí que va poder gaudir de la música part de la seva vida. Així que, pot ser que part del meu gust per la música provingui d’arrel, o així m’agrada pensar-ho.

– Quin temps fa que tenies notícies de la Banda de Música de Manacor?
– Jo sabia que hi havia una banda a Manacor, n’havia sentit a parlar durant la meva època d’estudiant al CSMIB, però durant aquesta etapa mai vaig establir contacte amb la banda. Quan vaig saber que s’obria una convocatòria per a cercar un nou director que vaig començar a descobrir més sobre la seva activitat.

– Què et va decidir a presentar-se com a director de la banda manacorina?
– Durant la meva època a Finlàndia vaig descobrir el meu gust per la direcció, i allà vaig tenir la gran sort, a part de poder estudiar, de poder dirigir una banda de Hèlsinki. Això em va fer guanyar experiència i motivació de cara a nous reptes. Paral·lelament, un dels meus plans de futur era tornar a Mallorca, ja que em va encantar l’illa i el seu estil de vida. Per tant, el fet de voler tornar a viure aquí i la meva motivació per a buscar nous reptes en el món de la direcció va fer que em volgués presentar a la prova.

– Què ha suposat per a tu assumir la direcció de la Banda de Música de Manacor?
– Personalment, molta felicitat, em considero un afortunat de poder compartir les meves ganes de fer música amb la banda i l’audiència, i fer-ho des de la batuta és molt especial per a mi. Per altra banda, també sento una responsabilitat molt gran pel que significa el càrrec en si, ja que és una banda amb molta activitat i que manté una gran qualitat en cada una de les seves actuacions. Però amb el mes i poc que portem junts, m’estic sentint molt a gust, per no dir que com a casa, i he rebut un suport incondicional de cada un dels integrants de la banda, fet que resulta molt gratificant especialment durant els inicis.

– Quins són els teus objectius com a nou director de la banda manacorina?
– N’hi ha diversos, diria que el més important és l’objectiu relacionat amb el component social de la banda, que és el de gaudir fent música plegats i fomentar un bon ambient, d’aquesta manera mantenir la implicació i el “bon rotllo” que hi ha entre els integrants, i perquè no, fer que més gent s’interessi per la banda i es vulgui unir a la família. Un altre dels objectius està relacionat amb la programació, i és el d’oferir una programació variada pel bé de l’audiència i dels membres de la banda, fent que el públic sigui variat i que els membres de la banda guanyin riquesa interpretant molts estils de música diferent. Un altre dels objectius és el de mantenir el nivell musical que ofereix la banda i fer que cada dels músics senti una realització personal i artística amb el sol fet de venir a tocar a la banda. Per acabar, un dels objectius personals és el d’aprendre tant com pugui de cada un dels membres de la banda, i començar a conèixer millor i de primera mà la cultura manacorina.

– Com definiries el teu estil de direcció en referència a altres directors?
– El meu estil de direcció és finlandès. El meu professor, Petri Komulainen, va estudiar amb dues grans figures de la direcció com són Jorma Panula i Leif Segerstam, i tota la meva formació fins ara ha estat influenciada per aquest estil. La manera que m’han ensenyat a dirigir, es basa molt en la tècnica, on hi ha certs moviments que són clarament identitaris de l’escola finlandesa.

– Quines varen ser les teves primeres sensacions quan vares conèixer els components de la banda?
– A la banda hi ha molta varietat de personalitats, com a qualsevol grup mitjanament gran, però em vaig sentir acollit per tothom des del primer dia, com aquell que arriba a una gran família. També vaig tenir una sensació general dintre la banda de ganes de fer feina, d’energia i d’optimisme, que va fer que els nervis dels primers dies es difuminessin.

– Els músics demostren entrega?
– Per complet i sense cap dubte.

– Quins reptes principals té musicalment la banda manacorina?
– Crec que, per l’activitat que ofereix la banda, cada temporada és un repte. Per exemple, és un repte fer una programació que sigui variada, ajustada al temps d’assaig i dificultat, i que porti una experiència cultural completa i coherent. Un altre repte és el d’augmentar l’audiència als concerts, especialment la més jove i que la banda pugui servir com a canal perquè la gent connecti amb la música i la cultura. Per acabar, podria ser un bon repte el de tornar a participar en un certamen de bandes de música en un futur.

– Quins són els teus projectes amb la banda?
– Ara per ara, encara he d’aprendre més sobre el funcionament i les possibilitats de la banda per a poder crear projectes en ferm. De moment em dedico a escoltar i saber les necessitats de la banda i demano consell als membres per a prendre certes decision. Aquesta és una cosa que des del meu punt de vista hauré de fer sempre, ja que si els projectes de la banda són capaços de satisfer les necessitats dels integrants, la banda té el futur assegurat.

– Tens previst introduir canvis en el repertori o en la manera de preparar els concerts?
– No tinc previst fer grans canvis pel moment. Sí que tinc la sensació d’haver introduït a la programació més transcripcions orquestrals per a banda i a més a més, alguna peça d’estil contemporani, que podreu escoltar en els pròxims concerts.

– Els músics són tots amateurs.Com penses treballar la cohesió i motivació?
– Crec que aquests dos conceptes ja estan molt integrats a la banda. La junta i cada un dels membres de la banda s’esforcen per a fer de la banda un lloc on no falti ganes de fer música junts. Els meus recursos per a mantenir-ho són els de crear un ambient distès i una relació propera durant el temps que compartim plegats, i a la vegada ser prou exigent musicalment perquè cadascú se senti realitzat personalment i artísticament.

– Quina relació t’agradaria establir amb el públic manacorí?
– Som una persona que m’agrada interactuar amb el públic durant els concerts, i ho intento fer de manera propera, amb l’objectiu d’establir un bon vincle i de preparar al públic per a la música que escoltaran. L’única oportunitat que he tingut fins ara de conèixer a part del públic manacorí va ser a les festes de sa Torre el passat 28 de setembre i em va semblar un públic d’allò més agraït. A més, tenc moltes ganes de conèixer a més audiència en els pròxims concerts.

– Tens en ment algun projecte especial per apropar la banda a la gent jove?
– Aquest any hem plantejat un concert familiar al desembre, que té com a objectiu apropar la música a petits i joves mitjançant contes, narracions, i música. La idea és continuar creant propostes diferents de tant en tant per a poder augmentar l’audiència de gent jove i captar a nous joves músics en un futur pròxim.

– Com veus la Banda de Música de Manacor d’aquí a deu anys?
– Aquesta no és una pregunta fàcil de respondre, però estic segur que continuarà sent un motor cultural dintre de l’illa, i que posaré tot de la meva part perquè sigui un projecte que continuï sumant anys i experiències als integrants i a la ciutat de Manacor.

– Quin és el teu compositor preferit, i quines són les obres que més t’agraden per a banda?
– La veritat és que no tinc compositor preferit, és molt difícil decantar-se per un. Pel que fa a les obres per a banda, m’agraden molt les suites de Gustav Holst, i els darrers anys he agafat gust a l’estil de compositors nacionals.

– Ja per acabar, que et va motivar a acceptar la direcció de la Banda de Música de Manacor?
– No va ser una decisió difícil , no m’ho vaig haver de pensar gaire. Vaig tenir la gran sort de trobar feina del que volia al lloc on volia, i estava convençut que allò que vindria sí o sí seria bo.