Quin Nadal? Quan? A on?

Trobant-nos en els dies de Nadal, record que una persona que ha treballat durant anys com a missioner a Àfrica, diu sovint que els nins de tot el món són iguals: riuen i ploren de la mateixa manera i pels mateixos fets, reaccionen de forma semblant davant els mateixos estímuls, etc… Com volent dir que les desigualtats venen després, a mesura que reben influències del seu entorn i del món a on els hi ha tocat néixer i viure. A mesura que es relacionen i creixen, s’accentuen les diferències i desigualtats entre uns i altres. Cosa que també experimenten sovint les persones que tenen cura dels infants petits de moltes procedències diverses a les escoletes.

També, fa uns dies, a un programa de radio, entrevistaven un periodista que, de jove, tenia moltes crisis asmàtiques i utilitzava sovint el fàrmac “ventolin” . L’entrevistador li va demanar si actualment, quan es trobava desanimat i desencisat, el seu remei-“ventolin” per refer-se consistia en escriure i publicar; i ell, que ja és padrí, va contestar que podia ser que sí, però que el seu “ventolín”, el seu remei actual eren més aviat els seus nets. Cosa que entenen tot d’una tots els padrins i padrines perquè els hi passa exactament igual.

Totes aquestes experiències humanes, i la manera com l’evangeli, (sigui històric o no), ens relata la irrupció de Déu dins el nostre món i la Encarnació en la Humanitat, un infant petit en draps dins una menjadora d’un pobre estable, ens fa comprendre que la Salvació de Déu és troba, es manifesta i es dóna en totes les situacions i àmbits a on es veu clar que tots som iguals, sense diferències afegides, com són semblants tots els infants del món acabats de néixer, arropats i escalfats només amb uns draps i amb l’afecte tendre i proper dels qui els estimen de veres.

La Salvació de Déu es fa present i actua en tot allò que ens iguala: la senzillesa, la humilitat, la bondat, la justícia, la protecció del dèbil, la tendresa, la transparència, la candidesa, la innocència, la sinceritat, la indigència, la llibertat, la gratuïtat, la solidaritat, la sinceritat, la comunicació, el diàleg, etc. ..: Per qualque cosa, com diu J.A. Pagola, “Déu (que tantes vegades ens hem imaginat com un Ser Omnipotent i Poderós, serio i tancat dins el seu misteri inaccessible) es manifesta en un infant petit que cerca la nostra mirada per alegrar-nos amb el seu somriure.”

En canvi, la Salvació de Déu és desfigura i fa malbé en tot allò que és font i origen de desigualtat: la ambició, els càrrecs, honors, enganys, mentides, riqueses, hipocresies, afalagaments, falsedats, violències, lluites de poder i domini, corrupció, secretismes, estufera, imposició autoritari, “intrigues de palau”, etc. … .

Aquest és el missatge de Nadal, contat per l’evangeli, quan ens comunica la Bona Noticia del naixement de Jesús. Que neix com un infant més, enmig del poble senzill, sense diferències, dins una establia, envoltat dels exclosos i perdedors que no tenen veu ni nom, lluny del poder, ambició, riquesa, i secretismes i hipocresies dels palaus i temples de l`època. I que irradia un somriure pels qui necessiten alegrar-se i animar-se, des de la seva situació d’indigència, com són els pastors i el poble a peu de carrer.

El missatge en boca dels àngels és clar i transparent com l’aigua, i entenent com una paraula nítida, sense confusió: “No tingueu por, us anuncio una Bona Noticia, les senyes són aquestes: un infant petit, en draps, dins una menjadora”. I ja ho deia de manera semblant Isaïes: “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum en un país tenebrós…Ens ha nascut un nin ..i el seu regne està fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia”-

El Nadal és de sempre i dura sempre. Ens conta la nostra pròpia història personal i col·lectiva. Serà més Nadal sempre si sabem aprendre les lliçons de la vida, especialment les que ens donen i transmeten els nins i nines més tendres i innocents, i les persones més humils i senzilles. El demés fàcilment és tenebra i fosca nuvolada.

Jeroni LLambias Vidal.

Un comentari a “Quin Nadal? Quan? A on?

  1. Ja sabem que sas Festes de Nadal se han convertit en Festas comersial, però ho paga virura aquestas Festas nomes per veura sa ilusio i sa elegria des infants en sos regalos. Per desgracia una gosade de tots ells, pobres rics i sensa res, el monco per aqui era veura se llumenari des carres, però com es més facil retella en llums que en segons quines coses, menis importans, idò com semprè, es debil reb.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada