Ja que aviat és Sant Antoni, i per anar encalentint motors, hem pensat de fer a la revista una espècie de mostra de gloses. Es tracta que tots els que conegueu gloses (populars o inventades, és igual) les mostreu públicament a Card .cat. I com ho farem? Idò molt fàcil… Basta que aneu als comentairs d’aquesta notícia (al globus que hi ha a la part de dalt) i hi escrigueu la vostra glosa en particular. Si a algú li fa ganes contestar la glosa d’algú (i iniciar així com un diàleg o combat de gloses) també serà benvingut. En aquest cas el millor és usar l’opció de RESPONDRE dins els propis comentaris. Per cert, aquesta notícia estarà (almenys fins que acabi la festivitat de Sant Antoni) destacada a la banda dreta de la portada de Card.cat, perquè sigui més fàcil per a vosaltres localitzar-la.
Miam si així entre tots honaram així com toca al nostre patró, Sant Antoni. Jo per començar us en deix una de popular. Que comenci la festa!!!!!
Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc
Pau veig que ets dematiner,
mos poses ben prest sa prova
m’agrada aquesta proposta
ara me presentaré.
jo som un carrioner
nom Miquel d’es Molinet
es glosar el solc fer net
no m’agrada es barallar
vull anar amb so cap dret.
tota sa gent que conec
sempre la vull ajudar
i ara per començar
diguem Visca Sant Antoni
que no hi ha cap dimoni
que me pugui espantar
Ai!, Miquel des Molinet,
quina casta de glosar!,
a na qui vols ajudar
si vas amb so cap tant dret?
Ja ho sabem que vas calent,
no fa falta que ho juris,
amb so cap d’abaix polent,
que a Internet fas anuncis
d’ajudar molt a sa gent.
I quina casta d’ajuda
és aquesta que ofereis?,
que ses femelles en parlen,
dient: ho fa per pareis!,
o a mi d’ajaguda.
T’ho dic ara i més envant,
no mos pareix cosa sèria,
en un lloc per glosar a un sant,
mos posis aquesta misèria,
to lo dia bravejant,
i més d’una te diria:
ton cap de baix no val tant!
veig que t’has aixecat valent
ermità vell de sa riba
no aixecas ni mitja pipa
i me’n vols tu ensenyar,
ara Joan t’ho deix clar
es collons no m’has de tocar
si vols viure bé sa vida…
vols tenir sa cortesia
de no ser mal educat
jo almenos me presetat,
tu com un bou has arribat
si he de dir sa veritat
ets una merda florida!!
Això pren carrioners
amb paraules molt punxants
no vos ‘tureu, endavant…
no faré de mitjancer
Fas bé de no molestar,
president de car.cat,
que noltros volem bregar,
com a dos xots en combat,
que se mufen a matar.
Fes-te enfora senyor Quina,
que s’estan repartint nesples,
i podries sortir escaldat.
Ja vous quina pau has dat!!
Més m’infla un llorencí
que sa sang me pren bollida,
si no vols tenir ferida
fas molt bé no es posar-t`hi,
a n’en Joan jo vull dir
ell de xot te poca cosa
que sa banya bé li agrada
tenir-la pes foradí
aquelll que mos fa cagar!
Que el sentiu a ell com s’estufa,
i com intenta bravejar,
has de sebre que fas cagar,
meam si deixes de glosar,
i et dediques a embossar bufes.
Bonjesús esper perdoneu
a n’aquest pagès, beneit i cabota
que ell si té una al.lota
es per què molt bé no hi veu,
cosa lletja , ni fet aposta
per enlloc la trobareu
Jo Miquel pens com tu
i no pens dur-te la contrària
en Joan ho és molt lleig
talment un ase amb malària.
Per una cosa he de dir
que li va al seu favor
com a minim posa sa foto
tu no sabem si ets pitjor.
Serafí, veig que estàs fi,
opinant de si som guapos,
i quin és més lleig des dos.
Mes m’has de permetre dir,
que si haguessim de provar-mos,
es premi seria per vos,
doncs pareis un sebel·lí
de cara gens agradós.
Sant Antoni n’és vengut
carregat de retallades,
quaranta putes salades,
devers mig sou he perdut!
Tomàs, crec que t’equivoques
Amb això de Sant Antoni
Sa culpa és més del Dimoni,
Que de bromes en té poques.
El dimoni per que es vell
sap tant com el bon Jesús
jo no m’aturaré pus
fins que sabre tant com ell.
Sa culpa del raig i roi
no pot ser mai del dimoni,
ni tampoc de Sant Antoni,
meam si serà den Rajoy
Tomàs, sa libèl•lula te convida
A torrar dues llonganisses
No sigui que per mor den Bauzà
Te quedis sense sopar
Però si per berenar amb mi
T’ha de caure, malament sa menjada
Soparé prest amb en Serafí
Que tampoc me coneix sa cara
Jo de glosar no en sé gaire,
però tu encara em vas darrera,
que no arribes a libel·lula,
just ets mosca collonera.
Però podem quedar per sopar,
perquè a mi sempre em cau bé,
soc persona de bon menjar,
en Tomàs és més misser
quaranta putes aferrades
vuitanta mames mos fan,
si al dimoni matam
llevarem ses retallades.
Mos hauríem d’aclarir
i sabre qui és el dimoni.
Digau-m’ho vós, Sant Antoni,
quin cap hem de reblanir.
Aquest és el gran problema
qui puces és el dimoni?
No ho sap ni Sant Antoni
i d’antic que es debat es tema
Serà en Rajoy, serà en Bauzá
Serà n’Antic on Zapatero
les podem posar un bon zero
per no sebre governar
Si sabessin governar
pes poble més mirarien
i mai més embullarien
si mallorquí o català.
l’església té es portal gran
perquè hi passin els banyuts,
per si no vos n’heu temut
a n’es banc des batle van
vet aquí ido aqui germans
el domini està assegut!!
Pas pena estigui malalta
sa libèl·lula portenya,
fa dos dies que no emprenya
i a mi ja em fa falta.
Se veu que no és es seu tema
o li costa es rimar.
Creus que no vol empipar?
No… Deu estar en corema
Quina alegria m’ha donat
S’enginyer de tren.cat
M’ha dit: libèl•lula posa’t contenta
Que en Tomas Martínez t’ha citat.
No te preocupis per mi, bé estic,
Descans un poc després de festes
Que amb tot ‘lo’ que mos espera
Tu i en Pau no em deixereu tranquil
Sant Antoni, guardau-mos
D’aquesta dreta feresta,
Que mos amarga sa festa
Molt més que es anteriors!
Dimonis són en Rajoy,
En Delgado i en Bauzá.
Tots es d’aquí tenim clar
Qui putes és es que fa soi.
“Qui punyetes va xoroi”,
Rectific es vers darrer
I que rima amb so primer,
Que mos xerra d’en Rajoy.
En Tomas s’ha aliat
Amb es dimoni psmero
Una ecotaxa vol posar
A des foguerons des pperos.
Jo aquí no t’ajudaré,
Però si vols calar foc
A foguerons de foresters
¡Vine a des port ara mateix!
Que tendrem una bona feina
Fins a sant Antoni de l’any que vé.
Si feim això que ordenes
sense Bauzá quedaràs
ni Delgado veuràs
i tot te seran grans penes
Sa cosa veig que s’ha estesa,
Qualcú ja xerra de foc,
I a m’escarrufa un poc
Veure sa gent tan encesa.
Joan, jo xerr de foc
Perquè es temps de sobrasades
Un fogueró ha de ser encès
Sigui per un, sigui per s’altre
Es tercer vers ha de dir:
“I a mi m’escarrufa un poc”
Mil de putes de badoc!
M’havia deixat es “mi”!
Es foc l’hem de menester
per torrar sa llonganissa,
per fer un poc de cridadissa
i celebrar aquest fester.
menos mal que poc a poc
ja tornam xerrar de festa,
llangonissa i gent xalesta
a escaufar-se ran des foc.
No content amb insultar-me,
se posa amb sa meva al·lota,
aquest coió des Molinet
resultarà ser ben cabota.
De sa teva no et dic res,
la tenc per bona xicota.
De tu no pens el mateix,
tens es cap com una socota.
De lletjos vas a concursos,
en tots ells fas es primer,
i també de donar sustos,
això se’t dóna molt bé.
Amb entrar al bar et miren,
i diuen: ja torna es lleig,
fadrines de tu s’enriuen,
ton nassot pareix un bec.
Me pensava havies acabat
havies acopat ses ales,
jo te deix ses coses clares
amb s’al.lota no me posat.
ara et torn obrir combat
Joan tu t’has oblidat
que es concurs de l’any passat
de lletjos tu el guanyares.
Tu si que ets cosa lletja
feresta com un pecat
tamare s’equivocà,
envers de pujà un al.lot
a n’es meu parer ha estat
es patró de ses mones…
no et facis es despistat
no fos tornis a pegar
pels avions, davall ses ales!
s’ermità s’ha retirat
deu haver entrat amb clausura,
sa valentia poc li dura
molt aviat ell s’espanta
així jo don es combat
finalitzat i acabat,
i jo me pos sa medalla!
Ja te pots posar medalles,
de càrritx i romaguer,
pes pardal enrevoltades,
i pes capoll un vesprer.
I per premi un morralot,
meam si calles una estona,
que mai no has fet cosa bona,
un autèntic annerot.
s’enveja t’ha governat
i és pecat capital,
que sa punta des pardal
la te pots posar pes cap,
es títol ja has guanyat
des poble, puta major
Son Carrió, manacor
sa comarca t’has passat!
Jo envejós mai no ho he estat,
que se miri es qui xerra,
tu, lletjó, sempre vols guerra,
i jo dic sa veritat.
Però ara escolta atent,
que ara te xerr de negocis,
si et carrioners, fem-nos socis,
per entrar a s’Ajuntament,
jo de batle, tu tinent.
Si vols fer s’acord amb jo,
lo que fariem des principi,
la Sala a Son carrió,
capital des municipi.
En ‘que salgan’ ha tornat
Per ses festes a ca seva
I a cercar olives per Jaen
Hi han enviat en Gori Pomera
Sant Antoni, guardau-mos
D’aquesta dreta feresta,
Que mos amarga sa festa
Molt més que ets anteriors!
Es dimoni d’en Bauzá
S’altre dia anava nito
Perquè “pescaíto frito”
No li daven per menjar.
Al·ots cercant gloses ja he trobat qui és es dimoni:
El dimoni són ses puces
Un animal tan menut
Se colguen amb ses fadrines
I jo que som gran no puc
Pauet no m’estranya gens
que ses nines no te vulguin
vas tan fort que ja t’anomenen
s’ase aquell de Sant Llorenç.
Tens uns gustos musicals
que fan tirar per enrere
sa ‘cançó de sa setmana’
adesiara fa vomitera.
President de card. cat
sa noticia va per enrera,
molt prest serà sa darrera
posa-la per NOVETAT!
sempre sigui sa primera
volia dir destacada,
m’havia equivocat
i així sa des glosat
hi estarà sa setmana
Carrioners malfets
hauríeu de callar
un se fa pollencí
i s’altre d’Artà
en aquest concurs
de lletjos, jo vaig anar
va acabar amb empate
i amb premi especial
Perquè no hi ha dos homes
que fassin tan de mal
domes de mirar sa cara
amunt i avall
Com voltros ja no queden
ni a sa serra ni a nes pla.
Quedau-vos a ca vostra
tot dos ben tancats.
Reina meva, ara em vens
que som lleig, però no és d’ara,
i sempre te manca temps
perquè em vols besar sa cara.
Ai filleta, no t’entenc,
sou rares ses artaneres,
mira que a Artà hi ha jovent,
i d’un lleig t’enamorares.
Qualque cosa dec tenir,
que tan enllepolida vagis,
que a ca meva vols venir
i no és per passar rosaris.
Aina te contestaré,
que no me acovardat,
amb dos bous tu t’has posat
sa raó no et donaré,
amb coratge te diré
no has vist bé ses arteneres
sou faneres però lletges
i en teniu un bon quefer.
com a porcelletes pugen
ningú vos pot soportar,
i si en Joan has trobat
em de dir que es veritat
allò que està redactat,
quue Déu fa i ell s’ajunten.
Vaja vaja uns glosadors
que hi ha per aquesta revista
això me dona una pista
l’any que vé col.laboradors.
Col.laboradors de s’argument
segur que vos en sortireu
i al Sobreposat ajudareu
que sa festa vagi fent.
Vagi fent i per molt d’anys
que del poble és sa festa
no fos cosa aquesta gesta
torni enrera com els crancs.
Vaja estol de bons al.lots,
alçau poca polsaguera
amb una gent com aquesta
hi ha un redol de santots
a jo que m’agranden es tocs,
de glosats per fer més festa,
valentia, i gent valenta
que des toros no té por.
De divendres no glosava,
un Amic era ingressat
i no estava motivat
idò només malpensava.
Es coratge he cobrat
perquè sembla estar millor
(almenys ha passat lo pitjor
per molt que no hagi acabat)
I jo no me puc estar
d’una glosa dedicar-li
per al cor arribar-li.
Tolo t’has de recuperar
amb tu he de compartir
moltes xerrades de bar
i riure fins rebentar.
Aviat pensa a sortir
i la festa l’any que ve
ja farem en plenitud.
ETS un tío coionut
que al poble fas més que bé
ETS molt Amic de tothom
i això pocs ho poden dir
així que si em pots sentir
ànims, t’espera tothom
Jo també junt es desig
de veure sa millorança
amb es cor ple d’esperança,.
amic llorenci te dic,
que amb aquesta glosada
que en Pau t’ha dedicada
t’arribi una abraçada
i prest te vegem per enmig.
Serafí que treus es bec!
tampoc te lleu sa raó,
a jo me pega picor
quan veig un homo tan lleig.
de tu te don opinió
tens cara de bon al.lot
sols conec sa fesomia,
ara que he agafat es trot
així tot jo afegiria
paraixes un poc coió.
Sant Antoni gloriós,
Si posau sa vostra mà
Salvarem es català
D’un grup de depredadors
Que pretenen tractar-mos
Igual que tracten un ca.
De firmes un caramull
sembla que s’han presentades
de persones indignades
per possibles retallades
a la llengua del beat Llull.
Davant això el portaveu
d’aquest govern, tereseta,
que vol fer-nos la punyeta,
ha dit:no vos preocupeu
que amb tot aquest caramull
ens hi torcarem el …
Avui sa festa ja ha pres
jo d’aqui plec es topins,
manacorins, sereverins
d’Artà, també llorencins
i com no carrioners,
tots som santantonies
i mos feim sa festa nostra
si voleu venir a canostra
no hi estiureu de demés.
A tots els qui heu glosat
a través de sa revista
mai hem de perdre de vista
que de bromes hem anat.
per davant va s’amistat
i si m’heu de menester
generós ajudaré,
sempre em tendreu al costat.
I que es foc de Sant Antoni
mai s’aturi de cremar,
tots acabem de disfrutar
molts d’anys junts poguem glosar
i fer por a n’el dimoni.
Molts d’anys i aquest que no cont
Ja m’havia retirat,
no havia vist sa proposta
a s’amic torn sa resposta
es contraca està firmat.
jo de tu em faig s’aliat,
si em de dir sa veritat
que per qui no s’enrecorda
la sala ja es ben nostra,
un carrioner du es mandat.