Si no fa gaire rebíem una informació reclamant la urgent ampliació de l’escola de Son Carrió (enllaç), avui per premsa surt la part contrària a aquest projecte. Al Diario de Mallorca alguns veïnats carrioners expressen les seves queixes davant “un creixement innecessari” d’una escola que “no importa fer tan grossa” ja que això segons ells “du implícit un creixement urbanístic darrere”. Ja ho diuen que no plou mai a gust de tothom…
Podeu ampliar la notícia al següent enllaç: Continua
Al diari Ultima hora surt la notícia que van envant les obres del nou centre polivalent per a la 3a edat, que fins i tot comptarà pareix amb una planta per als més joves. Podeu veure els detalls de la notícia pitjant l’enllaç: Continua
Quan un està tancat en una habitació per forces majors amb aquesta sonada calor, inevitablement comença a donar voltes a les coses. I com que aquest poble té moltes voltes per donar (i no me referesc només al nou pla de mobilitat 😜) he decidit plasmar aquí alguns dels meus dubtes: la nova configuració política local de què tothom xerra; els monuments i arbres de places que canvien de lloc; l’arena de Cala Millor, que com els polítics, els monuments i els arbres d’aquest poble, també se mou on vol… Qui sap, potser entre tots, estimats lectors, me pogueu ajudar i aclarir alguns dels meus dilemes. Continua
A vegades recuperar una entrevista entrenyable és una bona manera de recordar algú que ens ha deixat, com és el cas d’en Miquel Pont Riera “des Forn”. 97 anys donen per molt i en aquesta entrevista demostrà el pou de saviesa que atresorava i l’experiència acumulada. Que serveixi d’homentarge, idò, a la seva persona. Continua
Fruita que no es ven al supermercat, fruita que es desconeix. Això és el que passa amb moltes generacions que ara van pujant, de cada cop més poc foravileres i dependents del mercat, que fruites que no es venen generalment passen a l’oblid. És el cas de les serves, un fruit molt parescut a les nesples per la seva aspresa, que no compta amb una gran acceptació i per això segurament no es ven i el jovent ja desconeix. Continua
Potser per la desespecialització d’aquest ofici (ja engoblat dins el de ferrer en general), però molta gent de generacions més recents ja desconeix el mot “serraller”. Continua
El company de revista Tomàs Martínez ens fa arribar la següent aportació: catxet (referit al món de la medicina). Personalment no el coneixia i és que com me va dir ell “saps quen ets de jove…”. De totes maneres també és un mot bastant especialitzat. Continua
De jove sentia a dir expressions divertides com: “Aquell duia una sól·lera l’altre vespre…” o “Li va pegar una sól·lera a mig camí i ja no va arribar”. Ara ja se sent més borratxera, “pájara”… Continua
Curiosament aquesta setmana m’han arribat a diversos grups de whatsapp fins a tres cridades d’auxili de gent que cerca desesperadament treballadors d’hotel. Que si cambrers, cuiners, tècnics… I jo precisament no és que estigui molt relacionat amb el turisme (vull dir que si m’arribassin ofertes de docència, que és el camp on em moc, no me vendria tant de nou).
Tot això m’ha fet reflexionar Continua
Un mot guapo que de cada pic sent menys (i això que a la gent li continua penjant el moc pel nas ben igual que fa cent anys) és el de sorell, substitüit pel castellà moco. Continua
Així ho informa el diari Ultima Hora (podeu ampliar la notícia pitjant a l’enllaç que posem més a baix). Ara falta saber quan (supòs que fora de temporada turística) i alguns detalls més i si la mesura desperta controvèrsies (als comentaris del diari ja han sortit veus discordants). Continua
Després d’un mes d’absència (tanta sort de la constància del company de secció Guillem Pont) retorn amb un mot que potser no sigui del tot perdut, però sí en desús. Curiosament el vaig apuntar a la meva llista no tant per la utilitat que té al món de la pagesia sinó que per com s’usava a casa meva per guardar-hi mu mare les agulles per cosir. Record, però, que igualment com diu el diccionari era “una peça de llatra de palma, de forma rodona i amb dues anses” (a més en el cas de ca meva estava forrada per una tela de dins, supòs que perquè les agulles no sortissin `pels forats de la palma). Alcover-Moll, en canvi, li dona un ús més pagès i afegeix que “ serveix per a aplegar i transportar agranadures, palla i altres residus”.
Que s’usàs per agulles a ca meva és cosa particular nostra (un invent adaptat de mu mare) o sabeu si és més general? Continua
Malauradament un nin de sis anys turista va morir ofegat a la piscina de l’hotel sense que es pogués fer res per reanimar-lo. Continua
Aquest Miquel no atura i ara serà l’acompanyant de 77 estudiants talentosos que a través del concurs The Challenge han obtingut un viatge i visita al prestigiós Silicon Valley.
Pot ampliar la notícial al següent enllaç: Continua
Zona inundable serà el títol que tendrà el projecte del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Principal de Palma, que arribarà a Mallorca el mes de desembre. Aquesta obra representarà en l’escenari la tràgica torrentada que va viure el nostre municipi ara fa uns anys.
Pot ser una bona oportunitat per veure com es recrea aquell succés que tant ens va marcar i sobretot com s’hi reflexiona (se comenta que hi ha lloc per a la crítica). Podeu veure l’ampliació de la notícia aquí: Continua
Un altre lector, que en aquest cas, tot tímid ell, prefereix romandre en l’anonimat, me fa arribar una altra paraula ben antiga: deler. Continua
Més que un mot perdut pel seu poc ús, aquesta aportació que ens fa arribar un lector habitual (en Pedro Fullana) és més bé una paraula substituïda, com moltes altres vegades, pel castellanisme fressa. Fins i tot a les escoles per corregir-la sovint se sent més la variant més estàndard maduixa que no l’antiga mallorquina fraula.
Per cert algú de vosaltres estimats lectors l’ha usada o sentit usar? O estam xerrant d’un desús que ja ve de molt lluny? Continua
El proper dissabte a l’Espai 36 arriba aquesta història “zoològica” protagonitzada per Iván Martín (ben conegut per aquí per ser el professor de l’extraescolar de Teatre per als més petits) i Marc Bibiloni. Continua
En Pep Lluís Soler, com ja deveu saber molt aficionat al món de les paraules antigues, i el qual ja ens ha fet arribar un bon grapat d’aportacions, ens recomana posar tímbola, segons ell descoberta “l’altre dia sopant en un restaurant ja que hi havia un vi que se deia això i vaig pensar que els jovenells no la devien conèixer”. I té més raó que un sant, fins i tot jo que no som cap jovenell precisament he hagut de fe memòria per recordar-la.
Vos deixam la fitxa petinent del mot (que el diciconari Alcover-Moll curiosament exemplifica amb un fragment de Flor de Card del nostrat Salvador Galmés): Continua
