Carta de comiat

Adéu joventut,
tresor de la vida sempre sereu,
ara que podeu, passau gust,
perseverau sempre en lo just,
no us en penedireu.

Dia onze de febrer
compliré els vuitanta-nou,
ja no em queda molt a fer,
permí res més escriuré,
la meva mà em diu ja n’hi ha prou.

Amb alegria i gaubança,
el pas de la vida visqueu,
feu el bé i us daran alabança,
així viureu gojosos i amb bonança,
quan a l’altre món vengueu
ja m’ho contareu.

6 comentaris a “Carta de comiat

  1. La vida no s’acaba als vuitanta-nou mentre pugueu compartir la vostra poesia val la pena viure la vida amb il•lusió. Una abraçada des de sa Coma.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Esper que el comiat sigui…un poema més!. Cap cultura pot prescindir de la saviesa (sigui en forma d’anècdotes o de gloses) de la gent gran.
    I més en aquest cas, on els nets poden transcriure el que no pot fer aquella “la ma em diu ja n’hi ha prou.”
    Ànims!. No pareu de contar coses d’ahir!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. El padrí Font em va entregar aquest poema de comiat, dient que seria el seu darrer escrit. De totes maneres, com que el conec, sé que és molt fredoler, i en l’hivern sol anar més arrufat… En tornar el sol a encalentir, ja miraré de convèncer-lo per que ens torni fer un escritet, encara que sigui puntualment en qualque festa senyalada.

    I ara, padrí, et vull donar les gràcies per ser com ets. En una de les llargues converses que sovint solem fer, em vares confessar que, si de jovenet haguessis tingut l’oportunitat d’estudiar, hauries triat ser periodista. Idò ja veus!, encara has escrit articles en una revista, i per Internet!! Trob del tot lloable que, a la teva edat, encara hagis tengut el valor de realitzar el teu desig de ser periodista. Tota una lliçó de que mai no és tard per fer el que un vol.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Miam si aconsegueixes convencer-lo ja que les seves paraules enriqueixen la nostra revista d’un poc de sabiduria.
      I el que contes és ben vera. Sembla quasi un miracle. I qui ho hagués dit fa 50 anys no només q hi hagués internet, sinó que fins i tot llibertat d’expressió. En aquest cas (q a vegades va bé donar-nos un poc de mel) ens hem de congratular de la gran passa evolutiva que ha donat la raça humana, almenys per aquestes terres de per aquí (malauradament no a tots els lloc poden dir el mateix).

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  4. No vos atureu d’escriure. Feis com en Jaume Santandreu, que va dir: “Vull que la mort em trobi viu”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada