Adéu joventut,
tresor de la vida sempre sereu,
ara que podeu, passau gust,
perseverau sempre en lo just,
no us en penedireu. Continua
Carta de comiat
6
Arxiu de l'autor: Jaume Font Vives
Glosa a Sant Antoni
Ja mos arriba a n’es talons,
Sant Antoni s’acosta,
prepararem es fogarons,
farem sortir es dimonions,
tal festa és cosa nostra. Continua
Missatge de cap d’any
Pels qui col·laboren
amb card.cat,
tots ells formen
els que a la revista donen
força, alicient i qualitat. Continua
Torre de Sa Punta
Torre que domina,
des de l’altura on seu,
la vall, la mar, la brisa,
el pescador l’admira
des de la barca on té el peus.
Es Garrover des Saquet
Fa un parell de segles
nasqué un garroveret
en un racó de paret,
entre cards i ortigues,
en uns creuers de vàries fites,
dins sa finca des Saquet. Continua
El conte de la dama i l’aventurer
Un dematí de primavera, anava cavalcant un aventurer, assegut a la montura ajustada al briós cavall, per paratges de densa pradera adornada de brillants flors silvestres, besades per l’esplendor d’un sol radiant, mentre els rossinyols exhibien ses melodies. Continua
Anècdotes d’un temps (3)
Resulta que, a l’hort de ca’n Servera, prop de Portocristo, hi vivien d’amitges la família de l’amon Toni “Relles”, que tenien un brau molt gros, més del que és corrent, i l’engreixaven per a vendre’l i dur-lo a s’escorxador de Manacor.
Però abans de contar-vos el que passà, convé saber que l’animal en qüestió donava a la bàscula un pes de nou-cents quilos, una cosa descomunal, ja vos podeu imaginar quin tros d’animal havia de ser.
Degut a ses circumstàncies comentades, a l’animal l’havien de manar des de Portocristo a Son Carrió, per a carregar-lo dins un vagó del tren Continua
El pi de Sos Sanxos
A la possesió de Sos Sanxos, del terme d’Artà, hi cresqué un pi, entre altres al seu costat, encara que aquest cresqué desmesuradament molt més que els altres, fins al punt que es comentà si, al que es refereix a la seva rama com a la grossor de sa soca, no n’hi havia d’altre a Mallorca. Continua
El segador i la berganta
Un horabaixa de messes
el segador, sega que sega,
mentre s’eixuga la suor,
una al·lota hermosa i bella,
caminant per dins el rostoll, Continua
Maneres de com es duia el “tinglado” i maneig de les possessions 80 anys enrere
Abans de parlar d’aquest tema, vull aclarir algunes paraules com: “missatge”, que era tot aquell feiner que es llogava a una possessió per fer-hi feina i viure-hi tot l’any. Als qui lleuraven els deien “parellers”, perquè manejaven un parell de bísties, i als qui manejaven un carro o feien feina de braços els deien “bracers”, i els qui feien de pastor o porquer els deien “guardians”. I finalment els “jornalers” eren aquells que anaven a sa possessió a fer feina de sol a sol, amb es senalló de menjua a s’esquena Continua
El conte de la princesa enamorada
La Princesa s’enamora
d’un amor privat,
la Reina mare compte se’n dona
i el castell mantén vigilat.
Memòries d’un temps. Nostàlgia
Un temps, en lo que se refereix a Son Carrió i es seus voltants, ses possessions, com Son Crespí Vell, Sa Carrotja, Sa Torrenova, tenien a fer feina, entre missatges i jornalers, una vintena d’homes i dones de cap a cap d’any. Continua
Anècdotes d’un temps (2)
Un dia, mon pare i jo, quan era bergantell, sembràvem per una finca dins Sa Marina Vella. Ell llaurava i jo donava es gra dins es solc.
Ençà i enllà hi havia algun matutlo, i mentre anavem, mon pare llaurant i jo donant gra dins es solc, sa bístia, amb una pota tocà un matutlo, i s’alçà un conill i se’n va anar a enfonyar dins un altre matutlo no molt enfora.
Mon pare i jo, sense dir paraula, agafàrem una pedra cada un, just que ens Continua
Memòries d’un temps
Una família de Son Carrió anà a viure a n’es lloquet de ca’n Canonge, i a més de conrar aquell lloquet, conraven altres finques. Per anar a sa casa on vivien, hi havia varis camins, i per un des quals, un poc abans d’arribar a ca’n Canonge, s’havia de travessar la via des tren per una trinxera que impedia veure una i altra banda.