Reflexió sobre la fe en el crucificat-ressuscitat

Què significa per la gent la resurrecció de Jesús?

Significa haver experimentat, gràcies a Jesús, que potser hi ha un Déu que ens estima part per damunt tot, i que aquesta experiència d’un Déu que ens estima ens fa viure i ens dóna força, més enllà de totes les dificultats i lluites, que hem de mantenir durant la vida, per vèncer les situacions de injustícia i de mal viure.

Això és el que descobreixen aquelles dones que havien seguit de prop a Jesús, i havien tingut una forta experiència d’intimitat, de reconeixement, de valoració i d’estimació, com mai els hi havia passat. Davant aquell Jesús, senten que només Déu pot estimar així. I davant el Crucificat senten que només Déu pot donar-se d’aquesta manera. I que un amor tan net i fondo no pot ser aniquilat i mort fruit de la injustícia d’aquest món, perquè un amor així és més gran i fort que tot.

Aquesta experiència fa que aquelles dones continuïn la seva relació amb el Crucificat. A trenc d’alba van el sepulcre per continuar amb Ell, no han romput la seva relació d’amor amb Jesús que les fa sentir filles estimades de Déu. I continuant aquest camí emprès amb Ell, l’experimenten viu, i que les va viure lluny de la por i amb capacitat d’anar per tot arreu , sabent que Ell els acompanya amb tot i per tot i que els hi surt a camí en totes i cada una de les coses que emprenen. En Jesús han entès que és Déu que ens guarda i que val la pena viure la vida amb intensitat sense por de gastar-la.

L’Evangeli ens ho conta amb el seu estil, d’aquesta manera: Sentiren: “no tingueu por; sé que cercau el Crucificat, no hi és aquí, anirà davant vostre en les vostres tasques de cada dia, allà el veureu i vos sortirà al pas mentre viviu amb la consciència d’estar en les bones mans de Déu.

Aquelles primeres i bones deixebles comencen anar d’aquí i d’allà per transmetre el que senten i viuen, mentre perceben la proximitat de Jesús que els diu: “Déu vos guarda”. Es una experiència tan forta i que els marcarà tant, que ja mai se’n podran allunyar: tota la seva vida serà ben lligada a Jesús. L’Evangeli ho diu així: “abraçades als peus de Jesús, seduïdes i cor preses per Ell, l’adoren i ja no se’n poden, ni volen desfer”.

El protagonisme d’aquelles dones, primeres i bones deixebles de Jesús, ens conta la història de la nostra pròpia fe. Provam de seguir el Jesús de l’evangeli, el Jesús que acaba crucificat perquè estima net i del tot, i d’aquesta manera com ell experimentam el sofriment per amor, però a la vegada sentim i descobrim la grandesa i la força de l’amor de Déu i de l’amor humà, tan fort i gran, que res el pot destruir perquè és el secret que ens fa viure en plenitud, amb totes les nostres possibilitats i capacitats. Ja res en pot desfermar de viure com aquelles dones, aferrats als peus de Jesús, farcits d’amor que es dóna, seguint totes i cada una de les seves passes. Deixar-ho de fer ens semblaria desaprofitar la vida, seria com viure només a mitges.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada