Ja que ens ho havien sol·licitat, canviam un poc de terç i ens aprofundim en la música electrònica (un món que reconec no dominar gaire; almenys pel que fa a la música electrònica pura i dura sense mesclar amb altres estils). I per això que millor que acudir a un dels grups capdavanters en aquest estil: Chemical Brothers. Qui no ha ballat alguna vegada el seu Hey Boy, Hey Girl, Superstar DJs… Here we go!!!

Chemical Brothers realment són els anglesos Tom Rowlands i Ed Simons (i, per cert, no tenen cap vincle familiar), els quals a partir dels 90 començaren a triomfar a les pistes de ball i l’èxit els ha acompanyat fins avui. Solen fer una música electrònica anomenada Big Beat (ni idea del que significa perquè som incapaç de destriar una música electrònica d’una altra; així que perdonau la meva ignorància). De totes maneres, algunes vegades han convidat a cantar amb ells els cantants d’alguns grups rock o pop, com ara Hope Sandoval, Noel Gallagher (dels Oasis) o el grup The Shadows sencer.

Personalment són dels pocs grups purament electrònics que em criden l’atenció. En això segurament hi ajuda el fet que els pogués veure en directe a Galícia, emmarcat en el cèlebre Xacobeo. La potència del seu so (els decibels allà reunits eren impressionants), els jocs de llums, les imatges psicodèliques que acompanyaven la música, els dos artistes corrent de banda a banda per coordinar els sons mitjançant els plats… fan que, per molt que no siguius un gran aficionat a aquest tipus de música, t’hagis de treure el barret  i acceptar que t’han ofert un brillant espectacle.

Us deix amb una de les seves cançons més mítiques, Hey Boy, Hey Girl, i el corresponent vídeoclip (visualment bastant recomenable). Alertau quan la poseu, que aquesta cançó fa moure l’esquelet a qualsevol (en aquest cas, mai millor dit…).