El nostre president predica el que no creu

Vaja, pareix que com diuen en castellà “en casa del herrero, cuchillo de palo”.

Avui he llegit al diari dBalears que el Partido Popular de les Illes Balears, farà servir l’advocacia de la Comunitat Autònoma per a defensar-se del recurs que va interposar el PSOE contra diversos apartats de la Llei de Funció Pública de Balears, entre ells el que arracona el català i el menysprea fins a la categoria de mèrit.

Però no és la primera vegada que ho va fer:

Va fer-ho també quan el Tribunal Superior de Justícia va suspendre la pujada de sous aprovada per José Ramon Bauçà a l’inici d’aquesta legislatura i que suposava increments de salari de fins a un 25% per a ell i els seus col·laboradors més propers.

També la va utilitzar per denunciar en Lorenzo Bravo per haver-li dit feixista, entre d’altres coses.

És llastimós i de molt poca ètica, que els nostre president faci servir una advocacia que pagam entre tots  per arreglar el seus assumptes personals, mentre el seu partit crea unes taxes judicials inassumibles per a la majoria de nosaltres.

S’agrairia molt que cada vegada que crea un problema, es pagàs la seva defensa ell mateix o el seu partit polític i deixés a l’advocacia de les Illes per  coses que ens afectin als Illencs i no a la seva persona.

4 comentaris a “El nostre president predica el que no creu

  1. En la meva opinió, basada en una anàlisi de la pràctica jurídica, un assumpte capitanejat pel Govern, en l’exercici de les seves funcions i competències, és un assumpte públic i propi de la institució, i no personal del subjecte que ocupa el càrrec, com vols fer creure.

    Per poc que a un li puguin agradar, una decisió com la reforma d’una llei, la defensa davant un insult a un càrrec, no són assumptes personals, com sí que ho seria, per exemple, la defensa d’una acusació per enriquimient personal o a favor d’un partit, com hem pogut veure en altres casos. No són assumptes personals, pero que sí poden dur aparellades responsabilitats personals qüestions públiques que es judicialitzen per temeritat o mala fe processals per part d’un càrrec públic advertida pels Tribunals (com podria ser el cas dels xalets de Llucalcària amb el batle de Deià, el pont del riuet de Porto-Cristo amb en Pastor, i ja veurem si també el cas de Ses Covetes amb el batle de Campos).

    Així mateix el Govern també es servirà de l’advocacia pública per defensar-se davant dels tribunals per les aberracions jurídiques, que en certs casos va provocar la portecció medioambiental de solars ja urbans, que va dur a terme l’anterior executiu, perquè independentment del color polític de qui ho dugué a terme, és un assumpte del Govern (després, si escau, podria repetir contra el responable…?), i la defensa pública no anirà a càrrec dels ideòlegs d’aquella normativa com es deduiria de la teva argumentació.

    Com sempre coment, és de lamentar que, amb la quantitat d’assumptes pels que es pot criticar amb solvència al Govern actual (com qualsevol dels que cites de forma tangencial, supòs que per haver estat sobradament debatuts a card.cat, excepte el de les taxes judicials), hi hagi gent que dediqui els seus esforços en crear corrents d’opinió basats en arguments falaços i sense cap tipus de base contrastada, més enllà de la ràbia personal que li poden causar certs subjectes (que puc entendre perfectament, però que no legitimen aquests tipus d’acusacions).

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Ja m’imaginava una resposta així, i com pots veure ja vaig posar “És llastimós i de molt poca ètica”, no que fos il·legal.
      Si totalment oiós és que s’augmenti el sou a ell i als seus amigots, mentre que les mares i pares de l’AMIPA de l’escola hem hagut d’avançar més de 7000€ que el seu govern no ha volgut pagar encara (de més de 20.000€ que encara deu a dia d’avui) , encara ho és més que faci servir per a la seva defensa l’advocacia de la comunitat que també pagam nosaltres.
      És qüestió d’ètica, no de llei. Les lleis les fan ells i com ja sabràs no en fan cap en contra seva.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • En cap moment he qüestionat la teva qualificació dels fets com a llastimosos i de poca ètica, però si bé no els titlles expressament de il•legals, sí que es pot deduir clara i fàcilment aquesta acusació quan utulitzes conceptes com ‘assumptes perssonals’ per a una realitat jurídica que no es correspon amb aquest concepte.

        Només volia deixar clara la distinció entre ‘assumpte públic i privat o personal’, que tu confons o vols confondre dins l’article, i que precisament delimita la frontera entre la legalitat i la il•legalitat. Com que tu no ho deixes gens clar, m’he limitat a aclarir-ho perquè així el lector, abans de caure en la tendenciositat del llenguatge imprecís de l’article, tengui tots els fonaments per formar-se la seva pròpia opinió, tant del punt de vista legal, com de l’ètic.

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada