Mals companys de viatge

Sovint quan formes part d’un col·lectiu hi ha persones que et fan caure la cara de vergonya. En aquests casos el responsable del col·lectiu ha de tenir la suficient capacitat per fer allò que es diu tallar caps, o bé fent-lo retractar del seu comportament o bé fent-lo fora del col·lectiu. Valgui això per a qualsevol partit polític, associació, club, etc.

Si bé aquesta setmana ha sortit a la llum el vergonyós cas de Santos Cerdan, en aquest cas crec que s’ha actuat de forma ràpida i expeditiva, expulsions, dimissions forçades i auditories a fons, etc., hi ha hagut unes declaracions molt fora de lloc de la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid a les quals deia que els qui posaven “Jon”,  “Joan”, “Xoan”, en lloc de “Juan” als seus fills eren uns “catetos” i no els posaven en castellà per por a que no els atenguessin al sistema sanitari o als centres educatius. Continua

Les religions i les dones

Fa unes setmanes parlava amb una al·lota d’una quarentena d’anys nascuda al Marroc, però que fa anys que viu aquí i parla un català perfecte.

Durant la xerrada ella em comentava que, tot i que a ella li era igual perquè ella és forta i s’ho tira tot a l’esquena, durant molts d’anys havia patit un “doble racisme”, un per no dur vel, ja que de forma majoritària l’entorn procedent del marroc que hi ha a Mallorca és usuari d’aquesta peça de vestir i l’altre perquè la gent que intimava amb ella, quan sabien el seu nom i la seva procedència arrufaven el nas i eren molt reticents a mantenir amistat amb una “mora”. Com podeu imaginar, a la seva família tampoc li va fer massa gràcia. Continua

Baixa al carrer i participa!

Aquest escrit ve a col·lació d’algunes de les opinions que he escoltat durant aquests dies de la cursa ciclista “Mallorca 312”.

Fa devers un any i mig vaig tenir l’ocasió de viatjar fins a Euskadi per participar juntament amb els companys del club esportiu Malalts de Turmell a la Behobia, una de les curses populars amb més nom que hi ha, a la que qualsevol aficionat a l’atletisme hauria d’aspirar a córrer com a mínim un cop a la vida. Continua

Predicar amb l’exemple

Des d’un punt de vista de no creient en cap religió com és el meu, he de reconèixer que em generen simpatia aquelles persones que intenten obrir portes, modernitzar i fer net a dins d’aquestes institucions i s’ha de reconèixer que el recentment finat Jorge Mario Bergoglio com, potser en menor mesura el seu predecesor Joseph Ratzinger ho han intentat, tot i que no és fàcil quan es tracta d’estructures tan grans i disperses arreu del món i per exemple, amb uns papers jeràrquics de les feines de l’home i de la dona tan marcats i distanciats. Continua

En poques hores de “Em bessen el cul” a declarar una pausa de 90 dies en l’aplicació dels aranzels

Ja fa temps que em dirigesc de forma habitual quan faig referència a Donald Trump com a “impresentable”, ja que si es tractés d’un familiar meu me’n guardaria molt de fer referència a la meva relació de sang amb un personatge tan fatxenda i maleducat, encara que com és el cas, sigui el president del Estats Units d’Amèrica. Continua

Trump, Nintendo i Barça

En Trump continua culpant de tors els mals que, segons ell, arrosseguen els Estats Units (quin mal vici aquest d’identificar els USA amb la paraula Amèrica), no ens ha de venir de nou perquè és una forma d’actuar típica amb gent a qui li ve gros allò que ha aconseguit i la seva única manera de mantenir-se en el poder és no reconèixer les mentides que va dir per aconseguir-ho. Ja veurem com acaba i qui paga la festa. Continua

Aquest audiollibre m’ha agradat: “Sàpiens” de Yuval Noah Harari

De tot el que faig, llegesc o sent, m’agrada sempre aprendre’n, per això soc d’aquesta espècie actual la qual veu molt poca programació de la televisió, però en canvi consumeix altres fonts d’informació aprofitant la immensitat de temes que podem abraçar amb la versatilitat que ens ofereixen les noves tecnologies.

He de reconèixer que sempre m’ha costat de llegir en el format de llibre, tot i que sí que llegia articles de revistes i diaris en paper, sempre he “digerit” molt millor tot allò que m’entrava per una pantalla o que escoltava de la veu de qualcú, per això vaig decidir endinsar-me en el món dels audiollibres i la veritat és que no em podia convèncer més aquesta relativament nova forma “llegir”. Continua