Una de llibres: La totalitat…

Deia Lynne McTaggart que “cada nova aportació de la ciència desbanca alguna de les idees que agombolam sobre qui som” i, certament, resulta innegable la transcendència de les aportacions de la teoria quàntica. Vet aquí, per a les persones interessades en el tema, algunes de les aportacions de David Bohm

Un comentari a “Una de llibres: La totalitat…

  1. M’agradaria aclarir un malentès habitual sobre la realitat quàntica. Al buit quàntic, descobert per la física quàntica, no se li pot assignar una categoria espiritual (ni té res d’espiritual). Aquest buit quàntic té una ona de potencial immensa que eventua partícules com els quarks, electrons, protons, etc. El potencial del buit quàntic és l’energia etèrica-astral (prana) que dóna lloc a la matèria. O sigui, el nexe entre l’energia i la matèria, que es pot expressar així: “Quan la funció d’ona de Schroedinger col·lapsa, el prana dóna lloc a la matèria” .
     
    El prana (o energia etèrica-astral) és el suport de la matèria, l’energia psíquica és el suport del prana i l’energia causal és el suport de la psíquica, i per la seva naturalesa holoárquica (jerarquia natural i no opressora) és el suport de totes les altres formes d’energia.
     
    Un altre problema relacionat amb la confusió del buit quàntic amb l’espiritualitat rau en la manca de comprensió del que Wilber anomena “les dues veritats”. No s’ha de confondre la creació seqüencial que comença amb l’Esperit i acaba (en la seva última seqüència) en la matèria (Big – Bang) amb el potencial creatiu del buit quàntic.
     
    Hi ha una veritat absoluta (no dual), i una veritat relativa que s’encarrega dels estats de les coses en el món finit . L’absolut i inqualificable pot conèixer, encara que no es pot expressar en paraules. L’Absolut és, alhora, no-dos i no-un, és inqualificable (fins i tot els atributs d’infinit, inqualificable, etc., només tenen significat en virtut del seu contrari (qualificable, finit) i per tant dualistes fins a la medul·la. Quan fem servir paraules finites per intentar representar l’última Realitat, el més que aconseguim és una metàfora poètica, però l’absolut només és conegut per una realització directa i el que es veu en el satori no pot enunciar en paraules dualistes ordinàries). En canvi, el potencial del buit quàntic pertany a l’àmbit de la veritat relativa ja que pot estudiar-se per la ciència .

    Per a més aclaracions, llegiu el següent article: http://gabinetepedagogico.jimdo.com/2011/08/20/energ%C3%ADas-sutiles/

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari