Imatge amb text / Text amb imatgte

El subtil zum-zum de les abelles i altres insectes matiners, anuncia l’apropament de la primavera. També ho fan les flors i els borrons de la prunera del corral  amb semblances de clastra.

Sobre aquesta incipient explosió de vida, una altra explosió, també de vida: el poder terapèutic de l’escriptura; la transcendència de la descripció de pensaments i sentiments en moments difícils. Continua

Mots: sendera

Tant el mot com l’objecte pertanyen a un  Sant Llorenç perdut.
Les partaules perdudes també son indicadors clars del canvi i la transformació cultural que estem vivint.

Fins en el segle passat, lacaça era un art i també recurs de pervivència. La majoria de cases, a fora vila disposaven de cans caçadors i d’una fura. La sendera era una xarxa, de sil que es posava a forats o portells per recuperar una peça. Els cans eivissencs encalçaven llebres i la sendera era en el portell. Si anacen de conills i s’ecavaven, la sendera anava davant el forat i la fura els treia. Continua

Mots: monyeca

N’Antoni, al mostrar-me la fotografia, em va demanar el nom, no el vaig saber.

Vam fer suposicions fins que ho vam demanar a na Francisca “Meca”, que va exercir tota o bona part de la seva vida laboral en un  taller de brodats. No va haver de mensar gens. “munyeca”, es diu munyeca.!

Paraula ben viva, si mes no fins 1974, en el nostre entorn Continua

Mots: esparrall

Les persones que tenen contacte amb la mar i la pesca no tenen cap dubte sobre el que és un esparrall.

En el nostre entor l’expressió “Està fet un esparrall” és indicador de crescuda forta sense grasses addicionals. (Si fos així en comptes d’esparrall seria “tord”, “pollastre” o “anar bò”).

Però la referència d’avui no té res a veure amb el que s’ha comentat, sinó amb el blat. Temps enrere tothom sembrava el seu blat, per després moldre’l i fer pa. Amb el temps, el blat de la casa s’anava rebordonint, esparrallant-se i llavors s’havia de cercar l’ajuda d’un veïnat per fer permuta de blats. Continua

Mots: reina (de pi)

Moltes vegades s’ha assenyalat que el DCVB és una meravella, un impagable monument de la nostra cultura.

I a vegades, també, una caixa de sorpreses. Un concepte per a nosaltres -per edat i entorn- tan comú com és la reina de pi sols disposa d’una esquifida descripció i les pertrinents referències bibliogràfiques. Alhora que ens remet a “resina”. Continua

Mots: paradella

Es sabut i comentat, les paraules, les expressions varien en funció de les famílies, dels pobles…

“Anar contra la paradella”  i moltes altres són expressions inexistents fins que coneixes la persona que les usa.
Llavors la paraula passa a ser una paraula “sentida” i segons com pot arribar a ser una paraula “usada” Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Com cada diumenge, una idea de “reflexionari”,  per donar-li dues voltes.

Una de les lliçons pràctiques més importants de la moderna neurociència és potser aquesta; la capacitat de dirigir la nostra atenció, d’enfocar determinades qüestions. Això pot implicar canvis en l’activació i estructura del cervell.

Arribats aquí, en quines coses enfocam la nostra atenció: en les paraules d’un poema?, en el so d’una cançó?, en la publicitat d’un perfum?, en els resultats del futbol?, en les desigualtats socials?…

LLiures del tot potser no ho som, però una mica si. Continua

Dones pioneres

Es va presentar ahir (Espai 36), una primera edició de “Reconeixement dones pioneres a Sant Llorenç” , en aquest cas orientada, si no ho vaig entendre malament, a les primeres dones que es van presentar a les eleccions, a les funcionaries i a les que havien ostentat la direcció d’alguna de les entitats i associacions del municipi.

Un acte senzill, amb la participació tant de, bona part de les dones reconegudes, com la de lss “artistes” del taller URO de Cati Forteza que havien formalitzat els retrats que ara són exposats a diversos cafès i restaurants del poble.

Des d’aquesta finestra de comunicació voldria destacar dues obvietats. Continua

Medi ambient i foc. Qüestió d’actitud?

Els avanços socials són lents. No sols són lents sinó que tampoc avancen de forma lineal, és a dir, a vegades es donen passes arrere. Sense que hi tengui gaire a veure la ideologia -o potser sí- en cada comunitat hi ha grups que van més avançats i altres més endarrerits.

Afecten tots els aspectes de la vida, des del vestir al menjar, des de l’estil de conducció a la crema de llenya a fora vila -fa anys s’hi cremaven fins i tot els rostolls-, des del pensar a l’actuar. Continua

Mots: burell

A vegades, darrera un mot hi trobes sorpreses.

De les diverses accepción que arreplegà Mn. Alcover, una fa referència a Mallorca.
Fa referència al tipus i color de roba.
(També curiòs el sistema de fabricació)

Aquest negre descolorit que sembla gris, en el nostre entorn es deia color “ala de mosca”. Alguns capellans pagesos hi duien la sotana, d’aquest color Continua

Mn. Salvador Galmés en el DCVB

Intentarem, una vegada a la setmana, incidir en el tema de la llengua des d’una altra perspectiva.

Sense deixar de banda els “mots perduts”; ja en duim un bon raig en aquesta secció compartida; ni tampoc el tema dels barbarismes voldriem enfocar aquelles paraules del DCVB on es fa referència a “Flor de card” de Salvador Galmés. Continua

Mots: apletar

Pendents d’editar, disposo d’una llista de mots suggerits, en el seu dia, per Tomàs Martínez. Mots que s’aniran publicant a manera de recordança.

El primer és aquest. Seria sinònim d’aixerriar que ja ha sortit. Es a dir estabular les ovelles en un tancat petit perquè hi dormin, i de rebot, hi pixin i caguin, una manera de fertilitzar la terra.

Un vell sistema que, modernament, s’utilitza en l’agricultura regenerativa, com a complement del maneig holístic dels animals.. Continua

Mots: apoquinar

No deixa de ser curiós. En castellà es diu de la mateixa manera, però el diccionari no el mostra com a castellanisme incorrecte -tampoc apareix en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera- sinó en forma de “llenguatge d’argot”.

La nostra generació l’emprava referit a bollles o a altres pagaments però diria que és una paraula en desús. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

A mesura que vas incrementat coneixement, o si mes no aquest és el supòsit, es van refredant les certeses. Aquelles certeses apreses al llarg de la vida que ara es comencen a qüestionar.

Què resta si s’aconsegueix superar l’hedonisme? Què hi ha més enllà del cultiu de la vanitat i de l’arrogància?.

Quan obrim porten i finestres a l’esperit, quan començam a retirar les capes d’autodefensa i queda el bessó de l’ésser, ¿ho podem suportar amb dignitat o inventam una altra capa per justificar el que volem defensar? Continua