Avui Sant Marc. Des d’un temps ençà s’ha posat de moda, tal dia com avui, menjar caragols cuinats a la mallorquina..
Sembla que el costum arrela en una vella creença pseudocientífica. En el nostre entorn acostumaven a cunar caragols quan en tenien i la caragolada era una festa familiar. Si era per Sant Marc bé, i si no també.
Cercant ho trobar un deliciós article de l’enyorat Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB (30/06/2007) sobre els seus aprenentatges derivats dels catagols. Continua
L’atzar de les paraules ens mostra, en aquesta setena entrega, un Salvador Galmés dolç i amorosit, sense deixar de banda el seu presumpte fort caràcter.
Al marruqueig dels dos jovencells, a l’apacibilitat de la corrent quieta o a la manera de lluir de l’estel…si oposen les baverades dels camps arrostollats o la lluita, en forma d’ariet, dels joves en el Pou Vell.
Jaume Ferrer, en les seves propostes de mots perduts, va incloure “xiripa” (tal com mostra el DCVB) o “xeripa” (com es diu per aquí).
Paraula en desús que, anys passats era tan arrelat que, fins i tot, existia com a malnom.
Just feta la feina me’n vaig adonar que soirtia en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera. Es així que… Continua
Just al costat d’una vella i gastada soca d’olivera, dos interrogants.
Sabem que entre el blanc i el negre hi ha infinits grisos. Per facilitar la tasca suposem que sols n’hi ha deu. Numeració que va del 0 al 10, del blanc al negre. Aplicam-ho ara al nostre fer habitual. Procuro gerstionar per criteris o per amistat? Acostumo a prendre decisions de forma unilateral o consensuada?.
On situaria el meu posicionament?
Un joc per passar una estona i, tal vegada, per ajudar a l’autoconeixement Continua
Amb gairebé set anys (28/09/2017) i unes set-centes paraules és desig de refredar la secció. No es vol ver un tancament definitiu, poden anar sorgint nous mots d’aquests que hem considerat “perduts”, però sense la publicació amb el ritme i periodicitat aplicada fins ara. Continua
Al haver de destacar algunes de les paraules del DCVB que fan referència a Salvador Galmés, sorgeixen dubtes: ¿fer referència a les paraules perdudes o relacionar les més locals; les mes afinades o descriptivers…?
Avui m’agradarà destacar els “localismes” com almancos, ambent o ametló.
També resulta ben interessant la “cridoria” dels venedors ambulants. Un concepte ben viu en altres entorns -en allò que des d’aquí s’anomena “tercer món”- i aquí ja perdut del tot.
Potser un d’aquells clàssic mots en que l’ús depèn de l’edat de la persona que parla. Diria que tothom coneix el color que mostra un “moix virat” però alhora sé que no és cert. Moltes personesx no n’han sentit parlar mai. Continua
Es conegut que, per tot hi ha de tot. En tot cas, ara i aquí, es tracta de posar en valor que hi ha joves preocupats pel futir de l’aigua que es comencen a moure (Joventut Pel Clima Mallorca) Continua
Festes de beure i menjar a banda es veu que ens ha tocat viure una època amb predomini de l’individualisme sobre l’altruisme, de la competició sobre la cooperació, de l’egoisme sobre la generositat.
Cada un aferrat al seu relat i d’esquena aks relats dels altres. Es una percepció pessimista que, considerant els exemples concrets que tenc al mau abast, s’haurà de considerar, alhora, realista.
Múltiples són els factors que incideixen sobre aquesta presumpta realitat. En tot cas, sembla que l’addicció a “les xarxes” n’és, avui per avui, un dels factors importants.
(La imatge del festeig a la posta de sol, no podria ser més escaient) Continua
A l’arabalears.cat, Rosa Campomar entrevista a Miquel Coll, agricultor i president d’APAEMA.
Una altra manera d’entendre els problemes de fora vila. Continua
Molts usat en el Sant Llorenç agrícola, sobre tot quan, a moltes cases, feien una pasterada a la setmana.
Ho deien del pa quan començava a ser rostit. O millor dit, quan una vegada llescat no es consumia i la capa exterior de la llesca s’anava endurint en contacte amb l’aire.
El mot `podria ser un exemple del joc de les paraules. El pa tenia crota i si es deixava fora del drap o del calaix, es crostaparava. Una ferida tenia crostera, la terra al secar-se la part superior, també crostaparava…. Continua
Mot vell i en desús que, a nivell pràctic, sols resta com a paraula literària i en el diccionaris.
Fa molts anys, més de tres generacions -normalment el record d’allò que s’ha sentit contar-, que ja no s’usen bous per llaurar.
En tot cas resulta destacable la diferència que s’estableix amb jornada -referit al treball d’un dia- i soldada -referit al salari-
(Amb negreta s’ha destacat la diferència d’extensió llaurada en funció de la font que mostra el segon apartat del DCVB)
De la tamda de 10 paraules d’aquesta setmana. ,’agradarà destacar aquelles que no coneixia: alambor i algorfa.
Encara que ben curioses resulten les descripcions d’ala, referit al capell de Sant Joan Pelut, Albellonatges, com a conjunt d’albellons -fins i tot l’albellò ja és mot perdut-alçar vela i alçurar, mot en tottal desús.
Nosaltres, aquí, en diem “crestaiar”
Paraula ben escaient en aquesta època en el Sant Llorenç agrícola.
Més concretament en el Sant Llorenç hotolà, quan es regava per irrigació o invasió de l’aigua en parades, planes i crestallades.
Les zones d’horta eren comptades, sols on hi havia aigua superficial on rejaven fonts
Tot abans de l’aparició de les canonades de plàstic plàstic per als diversos tipus de goteig.
Normalment determinats cultius (alfals, ravanets, mongetes….) es sembraven en parades, mentres altres (tomàtigueres, pebrers….es sembraven en solcs,també crestallats Continua
Sobre una bella panoràmica de Miguel Cuevas, feta des del castell de sa Punta de n’Amer una frase contundent. Es de n’Alexander Lowen. Assenyala “Des del punt de vista cultural, es pot entendre el narcisisme com una pèrdua dels valors humans -absència d’interés per l’entorn, per la qualitat de vida, per les altres persones-…”. Us sona tot això?. Continua
Alerta!. A partir dàquest proper diumenge les entrades canvien de preu