I què n’hem de fer amb les persones reconegudes i distingides per la comunitat llorencina?
Abans se’n feia un nomenament i se’n penjava un quadre en la sala de Plenaris. Es aquet el camí desitjat? Continua
Reconegudes i distingides
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
L’entorn ciutadà de Salvador Galmés
Aquest proppaasat 14 d’octubre de la mà d’en Felip Blau i el Grup 53 és realitzà l’ Itinerari pels indrets de Palma vinculats amb Salvador Galmés, dirigit per l’historiador Pere Fullana, amb presència de l’erudit Pere Rosselló i del regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.
Un entretingut passeig pels vells carrers de Palma vinculats amb “es capellà Capirró” (Seminari diocesà, Palau Episcopal, Casa d’Antoni Maria Alcover, domicili oparticular de Salvador Galmés en el carrer Almudaina, Llibreria Guasp, Cort i Sant Francesc).
Segurament cada un de la trentena de participants en va treure els seus aprenentatges. Per a mi el final va resultar espectacular. Després de l’alegre xivarri dels infants a l’hora del pati mentre gaudiem de l’arquitectura del claustre de Sant Francesc, arribà el tancament de l’itinerari en la penombra de l’església i amb el comiat davant la tomba de Ramon Llull, tan estimat pel nostre Salvador Galmés.
Pere Fullana destapà un Salvador Galmés influent i poderós amb un tarannà progressista i compromès socialment en un entorn de forta lluita no sols entre l’església i els posicionaments més radicals sinó també en el sí de la mateixa església. Posicionament que amb el temps -i més després de la Guerra- li hauria de passar comptes
(Imatges de Pere Rosselló, Joan Santandrteu i Pedro Sastre)
.
De la premsa: Magdalena Bassa
No és la primera vegada (i esper que no sigui la darrera) que en Felit, amb aquell singular index assenyala una article de la premsa amb l’afegit “tu que fas col·lecció…”
En aquest cas es refereix a un article de Manuel Aguilera referit a la cruel situació de la família de Magdalena Bassa i la seva execució.
L’article, entre altres cita el treball de Josep Cortès, editor de card.cat.
De la premsa: N’Antoni Sansó
El diari “Ultima Hora” d’avui es fa ressò de l’exposició que s’inaugura avui a les 19:30 a Sa Màniga. Una exposició on es mostra l’obra dels pintors dels anys vuitanta del segle passat a Mallorca, el comissari de la qual és n’Antoni Sansó. Continua
Transparència
Hi ha una variable on conflueixen estudiosos de diversos camps i educadors: el necessari desenvolupament de l’esperit crític. Únic camí per poder fer triadella entre informacions útils i mentides interessades.
L’evidència ens indica que ja han ben arrelat noves situacions transformadores de la vida humana que ens empeny a donar per iniciada una “nova època”, condicionada pel canvi climàtic, els avanços tecnològics, el desig de millora de les condicions de vida (migracions) i el domini de les grans fortunes, amb les seves pertinents derives, aboquen a una nova situació..
A tall d’exemple es presenta aquest article redactat per una màquina Continua
L’àmbit de la responsabilitat
Què entenem per responsabilitat?. Una vegada treballat el concepte podem donar la segona passa, de què m’hauria de sentir responsable?
Com sol passar en tots els aspectes de la vida, tot depèn de la mirada. Continua
Salvador Galmés a la UIB
Coordinada per Pere Rosselló Bover, en el vestíbul de l’edifici Ramon Llull de la UIB i des del 5 al 30 d’octubre, es mostra una exposició sobre la vida i obra de Salvador Galmés i Sanxo. Narrador, lul·lista i traductor.
S’endevina un doble objectiu: facilitar als estudiants de la UIB una aproximació al Fill il·lustre i alhora llençar un envit per a la lectura de les seves obres.
Subtil descuit
De la premsa: En Pau Quina
N’Antoni Riera a “Cent per cent” mostra una entrevista al nostre Director Pau Quina en referència a l’obra “Darrere les finestres. Relats de confinament”
Els amics i els altres
A vegades, sense saber ben bé perquè, hi ha idees que ronden pel cap. El tema de les parts triades, de la distribució esbiaixada n’és un d’ells. I més concretament si fa referència a l’àmbit relacional. ¿Per què, fins i tot sense haver establit relació prèvia, ens sentim més propers a unes persones que a les altres?
Segurament la resposta a la pregunta resulta complexa. I segur que la cultura n’és una part important. Aspectes com la frase que es comenta, segur que hi incideixen. Continua
De la xarxa: Passa enrere en la protecció animal
Segons manifesta el GOB, i també segons la meva modesta opinió, la decisió d’autoritzar una prova del “Tir al colomí” representa una passa enrere. De quan es consideraven els animals com a simples objectes inanimats, sense sentiments i sense drets
La nota diu així: Continua
De la premsa: Joan Tomàs Martínez Grimalt, premiat a Girona
El “Diario de Mallorca” d’avui a la secció “Cultura y sociedad” mostra una entrevsita a Joan Tomàs Martínez en cocasió dels Premis Literaris de Girona per “Horografia”. Continua
El valor de l’exemple
Un dels articles de premsa de l’altre dia (no recordo ni la data ni la capçalera) s’iniciava amb una referència a la “teoria dels vidres trencats”.
Aquella investigació ja referenciada fa devers cinc anys a card.cat assenyala que si en un edifici es trenca un vidre i aquests no es o reposa, al poc temps n’hi haurà d’altres de trencats.
Els investigadors també allargaren la recerca amb un cotxe estacionat en una zona residencial americana. Hi podia estar dies i dies sense que ningú en fes cas, però si se li trenca un dels vidres en poc temps, malgrat l’estacionament en una zona de luxe, es veia totalment desballestat. Continua
Enhorabona!
No sé de qui va ser la idea però, al meu entendre, la va encertar plenament.
Després d’anys de confusió de conceptes “comerç local”, “producte local”…en el recent toneig del Padel Sant Llorenç, l’Ajuntament va fer obsequi de lots de producte “ecològic” i “de proximitat”, preparats per Ca Na Jaubel de Son Carrió, la primera botiga de producte ecològic del Terme Municipal.
Un obsequi vistós i útil ben allunyat dels tradicionals “pongos” que, passat cert temps, es converteixen en noses
De la premsa: Noves paraules
El diari “Ultima Hora” d’avui, a la secció Notícias/Sociedad mostra la ràpida evolució de la llengua castellana.
La imatge, en si mateixa, mostra part d’aquesta evolució Continua
Derives de MOTS
Comentaris sobre MOTS i el seu camí Continua
De la premsa: I tu, ets “Charca”?
Un divertir article d’Alba Tarragó a “arabalears.cat” que va més enllà de la consideració de la paraula com un afegit al “nou diccionari jove”. Continua
Una investigació llarga dels balls mallorquins
Francesc Xavier Domènech Ferrer ens fa arribar aquest escrit per publicar a card.cat Alhora que publica la mateixa informació en forma de carta dels lectors en el “Diario de Mallorca”
El 1990 l’Ajuntament de Palma publicà el meu llibre”Història i manual per aprendre els balls Mallorquins”, una investigació centrada en els origens, que no s’havia fet mai. Vaig trobar que les “Mateixes” des Pla i muntanya, venien d’una dansa de cort francesa anomenada “Courante”. Les de Llevant també es diuen mateixes però son diferents. Ara amb el temps que ha passat des de la publicació del llibre, veig que les mateixes de Llevant venen del Minué del 1700. En realitat la recerca ha durat més de 30 anys després de que me publicassin el llibre. Ha estat un treball llarg per identificar l’origen dels balls. També he trobat que el “Parado de Valldemossa” ve de la “Branda”.
De la premsa: IBJOVE i el MUBROT
El dbalears.cat d’avui mostra l’acord de col·laboració entre IBJOVE i el MUBROT per promoure el Certamen d’Arts Visuals. Continua
Festes 2026. Text del pregó
A diferència d’altres municipis, en el nostre no hi ha costum de servar els diversos pregons que, en teoria, obren les festes patronals.
Amb això, enguany, José Juan Umbert, un dels pregoners l’ha fet arribar al nostre President.
El pregó diu així:
PREGÓ DE LES FESTES DE SANT LLORENÇ 2026
A CÀRREC D’ANEGATS (per Pep Álvarez, José Juan Umbert i Paco González).
Pep
Bon vespre, llorencins, llorencines, veïnats, amics… i tots aquells que heu vengut amb
ganes de donar el sus a les festes així com toca.
José Juan
Primer de tot, gràcies.
Gràcies a l’Ajuntament de Sant Llorenç per pensar en noltros. I gràcies a tots voltros per ser avui aquí.
Paco
Per noltros tres és un honor immens ser aquí. Fins al punt que, com a Anegats, és la
primera vegada que ens retrobam a damunt un escenari, davant la gent, des de la nostra dissolució el juny de l’any passat. I és que gran part de la història del grup s’ha escrit a aquest poble. Continua