Entorn: Caquier

Novetat

En el nostre entorn de parla manacorina li diem “quequi” i “quequier”. El caquier (Diospyros kaki) és arbre present en els vells horts tradicionals: ses Planes, Balafi, sa Real, Can Fal·lera…també en secà si el terreny és fresc. Actualment cultivat com a fruita exòtica.

Els fruits, de diverses varietats, es poden trobar en el mercat. Tant el cultiu com el consum es va substituint per fruites més resistents que suporten la globalització. Per això el posam en aquesta relació de fruites locals singulars. Continua

Els gegants de Sant Llorenç des Cardassar

A petició nostra, en Pau Tomàs Ramis (vegeu curriculum al final) molt amablement ens fa a mà aquests interessant aportació sobre els gegants de Sant Llorenç i sonbre “En Puput”, “el primer gegant mallorquí del qual en coneixem el nom”.

“D’on ve la tradició dels gegants? Quan sorgeix? Fa molt d’anys que a Mallorca tenim gegants integrats a les nostres festes? Qui els va introduir a la nostra illa? Quina és la tradició gegantera de Sant Llorenç des Cardassar? Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La imatge d’unes esforçades i diligents formigues que traginen gran (dos de blat i un de civada) cap el formiguer, serveix de canemàs a una idea que fa present Daniel Gilbert.

La ciència mostra qiue és condició humana. La “veritat” serà la que serà, però nosaltres, els humans, pensam i sentim que comparats amb els altres, superam la mitjana. Continua

Mots perduts: ponderar

Bella paraula. Molt usada per la generació que ens precedeix i ben poc per la que ens segueix.

De la conversa de cafè mantinguda avui matí se’n podria deduir que en alguns entorns familiars s’utilitzava fonamentalment en la primera de les accepcions, mentre que en altres entorns s’usava la segona. La bellesa de la parla! (de cada dia més en perill). Continua

EC20 Som bo/bona!

Justificació:
Alguns assenyalen que si la població mundial és de 7.800 milions de persones, idò hi ha 7.800 milions de maneres de entendre el món i veure la “realitat”.
Parlam, idò, de termes generals.
La majoria pensam ser una mica millors que les altres persones que ens volten. Un jo en sé més que tu. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Les ones van i venen…al serrar un marès hi ha d’haver serradís a cada banda…jo guany si tu guanyes…el sol surt per a tots…són maneres de dir una mateixa cosa: els resultats han d’anar amb relació al compromís que ha de ser compartit.

De cara al futur, de cara a l’educació del futur es planteja un repte ambiciós, transcendent i inajornable: cal canviar i substituir la competitivitat per la cooperació. No hi ha altre camí. Continua

EC19 Excitació i respostes

Justificació
-Conversa de cafè. Parlàrem de futbol i de quina manera, entre aficionats, s’estableix un joc d’enganys aparents, un “fer com si” depenent de l’entorn.
-També es plantejà el tema de la pèrdua de seny quan les emocions s’imposen a la raó. O la manera com persones respectables i respectades, en un camps de futbol es destraven i son capaces de mostrar la seva cara més obscura.
-La conversa, posteriorment, em portà a recordar situacions personals de certa tensió que es manifesta ràpidament en el tipus de lletra i que pot arribar, en alguns casos, a manifestacions somàtiques. Continua

Mots perduts: moltó

El concepte a vegades surt en els vells contractes d’arrendament de les possessions (per allò de “…2 parells de capons, un parell de pollastres, un moltó i un anyell, un quintar de formatge…”

En la parla jo no le sentit mai. Per aqui al mascle de l’ovella li diem el xot (en altres indrets el coneixen també com merdà).En tot cas,els nombrosos refranys que es relacionen evidencien el seu ús. Continua

Mots perduts: vulla

El refrany “No es mou fulla que Déu no vulla” o la frase que va enviar Joan Umbert “on es vulla es fa un pecat“. La lletra de la sibil·la “…de l’infern nos vulla guardar…” i el record de converses amb gent gran  (el meu padrí i els seus germans tendrien, ara, a l’entorn dels cent-trenta anys) amb els seus “quesvulla” (qualsevol cosa) o “on es vulla” (a qualsevol indret) es poden considerar testimonis d’un mot ben perdut i considerat arcaic..
Els motius de la pèrdua i l’evolució del mot ja és cosa de filòlegs. Continua

La màgia de la radio en ona curta

En Mateu Riera (menut), ens fa arribar aquesta interessant aportació:

El “diexisme” es l’afició a escoltar per la radio emisores llunyanes.

Amb un senzill receptor que disposi de la banda d’ona curta, i un poc de paciencia, podem escoltar senyals procedents de mils de quilómetres de distància. Continua

Entorn: Atzeroles

Segurament el tractament del que es podrien anomenat “fruites menors” podria configurar un apartat d’aquest “Entorn”.

Sense comptar amb dades estadístiques, sembla que aquests darrers anys ha anat canviat el color i la composició de les fruiteres llorencines on codonys, arboces, caquis, atzeroles… s’han anat substituint per altres fruites d’origen tropical: kiwis, mangos, alvocats… Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Son puntuals, cada dia a l’entorn de les onze voltegen per ses Sitges.
Havia llegit, a la premsa, que la població d’aligots havia augmentat molt. Vaig deduir que podrien ser aligots. Amb el xiscle m’haguessin pogut enganyar ja que no som especialista amb xiscles d’aucellots.
Però, seguint la gua de Joan Mayol,  la cua forcada delata. No són aligots, son milanes. A la imatge dos puntets negres, amb ales platejades pel sol, sobre un cel que deixa passar els núvols. De moment no plourà. .
A vegades planegen baixes, però fotografiar-les no resulta fàcil. Al detectar presència humana de forma discreta s’allunyen. Continua

EC18 Evolució fractal

Justificació
-La geometria que coneixem aquella que vam estudiar, aquella del cons i cubs que es poden dibuixar sobre un paper, és aportació d’Euclides (300 anys a.C.).
– Podem quedar encallats en els nostres coneixements escolars o podem anar actualitzant de forma continuada aquests coneixements.
-En tot cas, una cosa són els coneixements i l’altra l’aplicació en la vida d’aquests coneixements Continua

Entorn: Dia de la Mare de Déu

A l’entorn del dia de la Mare de Déu Trobada, tal vegada influit per les arrels pageses i per l’experiència professional, apareix un pensament recurrent: el tràngol inherent a qialsevol canvi de lloc de feina.

Potser d’aparença simplement física però sempre transcendent. Malgrat sigui la mateixa feina, pastor d’una posessió, amb un canvi de lloc de feina canvien les: relacions personals que afecten el propi ésser. Continua