Les ones sempre arriben

Novetat

A banda de les conseqüències econòmiques i geopolítiques que tindrà la segona presidència de Trump, hi ha un missatge social que s’envia a tots els racons d’Amèrica i d’Europa. Diu així: racistes, teniu raó. Sionistes que negueu el genocidi a Gaza, teniu raó. Nacionalistes fanàtics, teniu raó. Masclistes, violadors, agressors de dones, teniu raó. Homòfobs, teniu raó. Negacionistes, teniu raó. Xulets, xarlatans, fanfarrons i milhomes, teniu raó. Maleducats, teniu raó. Ressentits amb ganes de culpar el món sencer de les vostres mancances, teniu raó. El món és vostre.”

Aquestes paraules són de l’escriptor Sebastià Alzamora a la seva columna Visca el sistema del diari arabalears.cat del passat 8/11/2024 que apareix amb el títol “L’hora dels patriotes”. Continua

De la premsa: Comunitat energètica

Novetat

Amb la signatura de Sebastià Vanrell, el diari arabalears.cat mostrà la ressenya de la creació de la primera comunitat enegètica sense ànim de lucre de les Balears a càrrec d’un grup de joves de Llevant: “El projecte associatiu, que inclou 15 instal·lacions fotovoltaiques entre Manacor i Artà, permetrà a un màxim de 50 socis per cada una consumir electricitat de proximitat per restar-la de la factura normal” Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Llegir l’article de Jaume Perelló a l’arabalears.cat sobre el nou urbanisme a les Illes Balears em va entristir. Constatar que en comptes de demanar responsabilitats a qui ha fet coses fora llei, és dona via lliure a les irregularitats urbanístiques evidenciant així que la cobdícia i el guanys immediat són els valors oficials predominants em situa a la banda dels vençuts. També amb el tema de la llengua i de l’ésser d’aquesta Illa. Vaja enfilall de desbaratades decisions!.

Segurament per associació, en aquest cas contrast, d’iees, vaig recordar la frase que havia llegit el dia anterior. La vella frase de Neil Postman: “Els infants….” Continua

Una de llibres: Viure en l’essencial

La pandèmia de COVID (2019-2022) va resultar una saccejada important, com un any abans ho havia resultat la nostra darrera torrentada (2018). De forma temporal canviàrem hàbits, costums i creences, algunes de les quals encara resten obertes i pendents de tancar (En un totus revolutum es podria fer referència tant al llit del torrent -interessantíssima l’experiència d’Ontinyent-, com als casos de mascaretes i vacunes).

Alguns científics, com és el cas de Francesc Torralba; plantejaren la possibilitat, atesa la saccejada, de conviar algunes de les arrelades creences. Ho tracta a “Vivir en lo esencial” (2020). Continua

El sol surt per a tothom/13 Can Blai

Amb organització de l’OCB de Sant Llorenç, anàrem a la casa Blai Bonet de Santanyí, convertida, ara i de la mà de la Fundació Mallorca Literària del Consell de Mallorca en espai de recordança del poeta i també en poeteca, arxiu del legat d’alguns dels poetes mallorquins.

El Blai Bonet que es respira en aquella casa del carrer Palma, número 74 -refeta amb gust i pressupost-, de banda la quantitat de feina i creativitat evidents en els diversos camps de treball de l’homenot, i amb l’ajuda de les explicacions dels responsables de la casa, ajuda a visualitzar un relat de l’artista on es mescla realitat i ficció, tot amarat d’una pressuposada i en certa manera exagerada autoestima. Continua

Salvador Galmés en el DCVB/34

Mai podem saber que en diria actualment Mn. Galmés de les festes patronals que abans eren “majors” i “donaven escapada a l’espandiment del cor pagès”.

De les paraules galmesianes d’avui potser en triaria “escarxell”

Ahir 25, gestos, manifestacions i silencis pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contyra les Dones. Els gestos són necessaris però del tot insuficients; portam la violència patriarcal ben aferrada. L’atzar ha volgut que una de les paraules galmesianes “escarabutar” vagi lligada a la por de les fadrines derivada del pensart que (per acció del mascle) volien pedregar el fogueró.

Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Imatge tardoral, les perfectes làmines de l’himeni d’un bolet. Sobre les làmines una frase de Tara Westover.

Ens recorda la condició humana. Des de l’atzarosa i meravellosa existència -contava el poeta que l’existència poit dependre del lladruc d’un ca-, a les circumstàncies que la volten. Circumstàncies, determinades per l’espai i el temps que l’autora anomena tradició..

Adesiara resulta plaent pensar-hi. Continua

De la premsa: Jean Serra

Aquest proppassat dijous, tota la premsa es feu ressò de la defunció del polifacètic poeta eivissenc Jean Serra.

Per a nosaltres de significança singular ja que un fragment del seu poema “Memòria contra la mort” serveix de base i justifica l’escultura de Joan Lacomba a s’Estació. que serva la nostra memòria històrica.
Gravat sobre ferro de la base hi ha:
De bell nou garfits a la proa
del ferm vaixell que avança, tornem
a escriure la nostra història.
I si algú ens pregunta que som
direm: memòria contra la mort.

Continua

Salvador Galmés en el DCVB/33

Avui, en aquesta entrega, voldria enfocar la poesia -en el sentit assenyalat en el DIEC2 de “cosa elevada o emotiva, àdhuc quan no és produït per aquesta art”- que resulta inherent a la prosa galmesiana. De l’entrega d’avui algunes mostres:

“El cel s’esblaymava talment pintat de lluna diluïda” / “La melancolia autumnal qui surava lleument dins l’atmósfera com una esbravada de pena infinitament esmicoladissa”.

D’altra banda voldria destacar, i si fos possible recuperar, el mot perdut escallar usat a Manacor i Sant Llorenç.

Continua

Una de llibres: Una educació

M’agrada aquella metàfora de l’educació en forma de cossiol. Es deure de pares i educadors preparar i adobar la terra per tal que la llavoreta, la persona, es pugui desenvolupar a la seva manera.

No es tracta, idò, de posar-li un politxó perquè vagi dret, o de posar models que ens agraden a nosaltres per tal que el pugui copiar, i encara menys fer que passin per l’aro de les nostres creences.

El llibre mostra el llarg i tortuós camí de l’autora per tal des desfer-se’n de les argolles socials de la seva infantesa  per poder trobar el seu propi camí.

Tot un exemple .

Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Aquesta vegada la imatge no és pròpia, es “robada” d’una exposició de belles fotografies de pastoreig realitzades per Mº Carmen Garcia. La present mostra unes mans calloses i feineres d’una dona.

El text correspon al títol d’un article de la psiquiatra Marian Rojas Estapé a “Cuerpomente”.

Una frase que convé tenir present i recordar-la adesiara. Una realitat que coneixem els qui hem tingut la sort de poder observar evolucions personals o professionals. Continua

AL51 Xec xec

Normalment les converses de cafè es redueixen a un xiuxiueig intranscendent: qui si el futbol, que si el tractor, que si una notícia de la premsa… res que mereixi una anotació posterior atenent que, com és sabut, els records si no resulten impactants, es volatilitzen com el fum de l’olla bullent.

Però avui el xec xec suau i continu de la pluja ha portat la conversa a les feines pageses de tal dia com avui: -a fora vila sempre hi ha coses a fer! Continua

Salvador Galmés en el DCVB/32

De banda les paraules i expressions galmesianes, sempre en la línia ja comentada, voldria enfocar, avui, els “rebots” o paraules singulars i generalment perdudes que, de passada, surten en els petits retalls de text que mostra el Diccionari-Català-Valencià-Balear.

Es el cas de “embatol”, “vent d’era”, “pelatge”, “mostel”, “camada”, “estellicons”, “xiuxiuetjava”…

Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

El cel ennuvolat i el vent que empeny les fulles de les washingtònies evidencien la inestabilitat atmosfèrica que, potser, arribarà a turmenta (o no).

L’altra cara del moviment seria la quietud. Potser quietud reflexiva, d’indagació…i també potser quietud de passivitat, de passotisme, de peresa per afrontar el compromís.

Ja ho deia aquell, no hi ha pitjor censura que l’autocensura. Continua