El títol de l’entrada és el que convé anotar a l’agenda.
Els poemes -amb la tècnica japonesa del haiku- de na Xisca Grimalt s’acompanyen d’una experiència multisensorial. Als cinc sentits se li afegeix un polsim de reflexió… tot per arribar a l’emoció. Continua
Abans, mentre es traballava a fora vila, les persones cantaven. Gairebé hi havia una tonada per a cada tasca: segar, llaurrar, batre…
Ja grans, tant l’amo Antoni Fai com l’amo en Rafel de sa Fontpella ens mostraren i deixaren testimoni d’aquesta afecció o, tal vegada, necessitat.
Aquests llorencins fa anys que ens deixaren, però encara resten persones que serven , circunstancialment, el costum, el tresor de les tonades camperoles.. Va passar ahir vespre, en es Molí den Fraret a Manacor fent part de l’espectacle de dansa “Margalida, sa farina!”. La tonada de llaurar, cantada per madó Margalida, acabà amb un “Roig, serva el solc!”. Continua
Resulta una obvietat, però adesiara ho oblidam.
Fa anys. molts anys, ja ho assenyalà en poeta Santandreu: “…si jo en comptes de néixer a Manacor hagués nascut a una caseta del fora vila andalús, ara seria en Manuel i segurament treballaria fregant plats a una cuina de qualsevol hotel”.
Així mateix tots sabem que si haguéssim nascut aquí mateix fa dos-cents anys, no pensariem ni actuariem de la mateixa manera que ara ho fem. Com tampoc ho faran els que neixin a partir d’avui mateix. Continua
Paraula bella. Tant a nivell estructural com a nivell de contingut.
Molt usada en el nostre entorn, sobre tot, en l’accepció 4. Us que, com sempre dependrà d’edat i families.
També usat “tenir enginy” o “ser enginyós” per destacar l’habilitat aliena per fer una determinada cosa.
(En l’època en que es tenien en consideració les habilitats alienes) Continua
Eren periodistes, bé, no ho sé, potser eren animadors, que parlaven per la ràdió pública de les Illes Balears. Si , aquella que pagam entre tots i que, de segur, ha de disposar d’un gabinet de correcció lingüística.
Idò no deixaren de parlar de “tostades”: que si m’agradaven així o aixà, a tal hora o a tal altra… en un programa realment insuls. Continua
N’Antoni, que proposà el mot, assenyala que potser és el verb més usat. Quan no es sap definir l’acció d’usa el dallonar o el seu sinònim daixonar.
Certament és una paraula molt usada quem curiosament, encara no havia sortida.. Idò la daixonarem, és a dir, la posarem avui. Continua
“Els colors no existeixen en la realitat, son una creació del cervell humà…/…El que percebem com a colors són ones electromagnètiques reflexades que no foren absorbides. Segons la longitud de l’ona, ells ulls identifiquen l’esmentada ona com un o altre color, Aquest procés es sotmès a la limitació que els ulls d’un ser humà és capaç de rebre que abasta des de 380 fins a 760 nanòmetres. Dit d’altra manera, veiem quelcom que no existeix”,
Uns dels paràgraf referits a la realitat física que es troba a “La sabiduria del no saber. Actualizar los conocimientos que cambiaràn nuestra vida” d’Antonio Lozano Continua
Paraula ben arrelada que, com tots els altres barbarismes, hauríem de descartar.
I encara més essent llorencins (per tot el que es refereix a les esgrelles de l’escut del municipi i a la llegenda del sant que és patró del poble),
Esgrelles que el DCVB recull, però deriva a graella
Els derivats “parrillada” o peix ·a la “parrilla” serien simplement carn o peix torrats. Continua
Una de les meravelles de la llengua, de banda els matisos i costums de l’ús, resideix en constatar la seva evolució.
Haurem de situar la paraula d’avui en procés de decreixement.
Fa anys, en arribar a una certa edat, tothom tenia romàtic.
Sota el concepte s’hi situaven dolències derivades del reuma, i també moltes altres d’origen, aleshores i a nivell popular, desconegut.
La paraula també serveix per detectar diferències entre la parla vulgar i els significat que mostren els diversos diccionaris
N’Antoni Font, fidel seguidor de la secció, envià l’altre dia de pagès dues expressions: “porgar fum” i “fer retxes dins s’aigo”.
Ens ha suggerit l’aportació de la paraula “retxa”, previsiblement en desús.
En l’explicació del mot, destacada en negreta, apareix la locució suggerida. Continua
Tal vegada la paraula congriar es pugui considerar paradigma de desconeixement.
En el nostre entprn s’usa congriar en el sentit de “formar” quan es desconeixen els elements i el procés de formació.
Així, el pa congria barbeta o floridura, el formatge congria virons…
Alhora congriar és bell verb que indica cosa nova, creació, canvi… Continua
Ja s’ha assenyalat abans. El perill més gros dels castellanismes qui hi son i els usam sense adonar-nos.
Això és un “estorbo”! és comú i usual…però els nostres paren i padrins en deien nosa (posteriorment i per la normativa barcelonina arribà del destorb. Continua
-Ho degué manduixar un poc!
Va sortir a la conversa de cafè. El seu significar era orientat a a intervenir, preparar el terreny, haver trastocat el curs d’una cosa… el que en altres moments o indrets diuen “remenar les cireres”.
Una vegada revisat el diccionari potser s’hauria de considerar com localisme aquesta manera d’atorgar sentit per extensió. Curiosa paraula. Continua
Es una paraula vella. Ha sortida?
Una vegada comprovat, no, encara no.
Malgrat la seva bellesa, derivada de la sonoritat i del significat -acostar-se fins a tocar-, segurament podem considerar que és un d’aquells mots perduts de la parla habitual generalitzada. Si mes no en el nostre entorn i en la nostra època.
Realment la llista de mots usats habitualment per una persona ,-o per una comunitat-, és sols una infima part de l’univers que conforma el món de la llengua. Continua
Una mare en parlava amb la seva filla, en edat escolat. Li demanava si el que feia era part de sa “tarea” o si era altra activitat.
Es ben usual l’ús de “tarea”. Fa una seixantena d’anys que els infants feien la tasca, posteriorment vingueren els deures…ara molts fan “tarea”. Continua
El llibre mostra quatres estudis de Rob Riemen, “fundador i president de Nexus Institut, institució independent amb l’objectiu de fomentar el debat filosòfic i cultural auropeu i també la reflexió intel·lectual”..
La proposta de l’autor ens convida a “viure en la veritat, crear bellesa, ser compassius i justos”. També assenyala: “Cadascú de nosaltres, amb els nostres anhels, dubtes, pors, fracassos i encerts, haurem de trobar el nostre propi camí per assolir la humanitat” de que parla l’autor Continua
De les diverses accepcions del mot, s’ha posat en negreta el concepte de poc donador o avar atès que qui el proposà afegí l’indicador (€), així entre parèntesi.
En el nostre entorn és un terme despectiu que adesiara s’usa bé referit a una persona que no és present, bé en forma de retret, si es pronúncia de forma directe. Continua
Resulta curiós el tema dels castellanismes. A vegades els tenim tan interioritzats que, coneixent la seva incorrecció, els seguim usant.
Bona part de lectors segurament sabem perfectament que el “pepino” en mallorquí es diu cogombre. Però malgrat això al comprar-ne, compren “pepinos”. Idò! Continua
Molt usat, usadíssim, en el Sant Llorenç agrícola d’abans dels anys setanta. I encara usat en l’entorn pagès.
Defineix la humitat necessària per al desenvolupament de les plantes.
“Faltar una saó” s’usava, en sentit figurat, per definir una falta puntual de seny