D’aquesta entrega en voldria destacar l’ús de la prosa poètica i sensual que utilitzava Mn. Galmés: “L’aire flametjava prenyat d’oftalmies”, “Ridiculesa qui’s manifesta ab oyositat de crisàlida”, “Se movia en ritme de suavitats ondulants”…
En quan al vocabulari voldria enfocar aquest “onsevulla” molt usat en el Sant Llorenç agícola i ara en desús.
No cal gratar gaire, basta escoltar, llegir qualsevol article d’opinió o prendre’n consciència per detectar aquesta tendència a culpabilitzar els altres de les pròpies errades. Soin els “altres”, persones o animals, qui no tenen coneixement, qui tenen un punt de vista esbiaixat o que no actuen com era esperat. Continua
Continuant amb l’ordre alfabètic de les referències que el DCVB mostra de Salvador Galmés, d’aquesta entrega, potser en destacaria el vessant poètic, per a alguns escultòric, del capellà llorencí: “Sobre l’ubaguesa de les aygues lliures, la lluna sobirana senyava un camí de nacres y perles”
I també la seva interpretació filosòfica de determinats moments vitals que fan part del seu relat: “Eren unes amors platòniques, purament objectives, però ja n’hi havia prou” o “Tant els uns com les altres atravessaven l’època objectivament més llastimosa de la vida, encara que subjectivament, potser, la més despreocupada”. “Protestes ofegades de respecte forsós”
Aquest proper 18 de maig, organitzat per El Museu del Brodat i del Teixit de Sant Llorenç des Cardassar i impartit per Conxa Romeu.
Informació facilitada per Lourdes Melis
Es el que té tot anecdotari. Es conten unes coses i se’n deixen de contar unes altres.
Vet aquí, en el meu entendre d’avui, una relació de silencis. Segurament una altra persona n’hi veuria més o altres diferents. Continua
Una altra entrega de les referències que el DCVB mostra referides a Salvador Galmés, “es capellà Capirró” i més concretament i de forma generalitzada a “Flor de card”.
“Nient” i “nostramo” serien les paraules en desús a destacar. La construcció, amb cent anys ha canviat de forma radical, com també ho han fet, si mes no aquí, la manifestació de les creences religioses.
I també les referències als anamorats: En Jaume “Belluguins, de jove era un “manat de nirvis” i en l’apartat del “nom”, el destí final que va triar, de gran, n’Angelina: “N’Angelina s’era feta monja de la Caritat, prenint a la professió el nom de Sor Francina”
Una vegada fet un petit passeig per les pàgines del “Reflexionari” més visitades, m’agradarà fer un altre petit passeig per les que consider, des del meu entendre, més “transformadores”.
Al cap i a la fi la tasca de qualsevol recull d’iddes aleines és aquesta, canviar les pròpies creences, transformar la mirada. Es pot donar l’existència de moltres altres eines transformadores: la lectura, l’escriptura, la investigació… tot el que ens porti a qüestionar les nostres accions. Continua
A la Plaça Nova de Santa Maria, l’escenari de la jornada de reivindicació organitzada per l’Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua. Continua
De banda el mots en desús, o potser hauria de dir desconeguts?: mossó, mucus, mussolina, nabab…i també de banda les expressions poètiques “Son cor vetlava, mullat de delícies”, ben habituals en totes les entregues, voldria destacar l’afegit a la descripció d’en Jaume “Belluguins” que no descatava en el grup, sinó que era “el darrer mot del credo”.
Quines herbes acostumava a emprar a la cuina la teva padrina?
Aquesta era la pregunta que es plantejà a la taulada de jubilats mentre prenien el cafè matiner.
De l’entrega d’avui potser se’n podrien destacar algunes paraules o expressions avui del tot perdudes: “ningú nat del món”, “morma”, “fer el moro de la cuina”, “mosquejada”, “mossatge”…
També el caràcter pòètic de la prosa galmesiana: “Experimentà un glassament de fret moral que li pansia el cor”
Però, i atès que fa poc haviem destacat, amb paraules de Pere Rosselló, els trets de la personalitat de n’Angelina i en Jaume “Belluguins”, voldria destacar aquest caràcter de masculinitat de n’Angelina adolescent inherent a “Quines mormes ensivella sa Trebolina!”
Amb el màgic número set, vull acabar aquesta tanda referida a les entrades del “Reflexionari” “més visitades”.
El paràmetre no és de gaire pes, és a dir, no podem saber si les reflexions publicades han pogut ser útils, però és un indicador de fàcil abast.
La proposta que es presenta, complexa i difícil, te l’origen en un taller d’Humberto Maturana, si no surts d’on ets, mai podràs observar el teu actuar.
Observar amb la imaginació, contemplar el que passa amb ull de milana, sol ser un exercici d’un realisme reconfortant. Continua
A n’aquesta entrega de l’Anecdotari llorencí, deix constància d’altres herbes i remeis usats en el Sant Llorenç preturístic.
Val a dir que casa casa, cada família, tenia -o no- les seves creences i els seus hàbits en relació a les herbes usades com a remei de possibles dolències. De la mateixa manera que en coneixien la possible toxicitat i la importància de conèixer les quantitats a usar en casa cas.
D’altra banda l’ús d’herbes remeieres s’ha de situar en un entorn rural on sols en casos excepcionals s’usava la “igiuala” del metge abans de la generalització de la Seguretat Social. Continua
De banda els mots nous o desconeguts, com el cas de “mil·liari”, voldria enfocar aquells mots antany ben vius i que actualment hariem de situar en el calaix de mots en desús
Es el cas de “minvar” , també molt usual en les cases llorencines que treballaven els brodats, “modorra”, en ocasions usat com s sinònim de peresa o desgana i “moll” referit a l’excé d’humitat de la terra.
Tal com era previst, avui matí s’ha fet la presentació dels nous gegants locals: Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”, que substitueixen els vells estandaritzats (és a dir comprats fets a Catalunya).
L’activa colla gegantera disposa, idò, de tres gegants (Mn. Galmés, N’Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins” i un gegantó, en Rosset-Baió, amb paraules de Galmés: “un jay ravescós, falaguer com una titina y més maleït que peste“, tots ben nostrats. Continua
Abans d’acabar amb aquestes notes quer conformen la relació de les més “visitades” del reflexionari, convendrà confessar que amb una mateixa consulta no sempre em surten els mateixos resultats. Vull dir amb això que la resposta a una consulta, si la faig jo, no sempre és matemàtica. Potser és una manca de domi9ni de l’eina, no ho sé.
Per acabar aquesta tanda de reflexionari, una que no prové de lectura sinó d’experiència. Es totalment lògica, però em va costar assumir la seva transcendència. Continua
Tal dia com avui, el 25 d’abril de 1951, després d’una lenta i llarga agonia, moria a Sant Llorenç des Cardassar, Salvador Galmés i Sanxo, “es capellà Capirró”.
A manera de recordança i també per celebrar el dia del llibre, amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’associació “Flor de Card” ha muntat una paradeta per donar sortida a volums emmagatzemats de la col·lecció “es Pou Vell”. Continua
Amb la imaginació o la recordança ens haurem de situar en el Sant Llorenç rural, quan no sempre es tenia la possibilitat d’un metge avinent, llavors si el problema no es considerava gaire greu, es cercaven remeis casolans..
En parlarem l’altre dia a la taula del cafè. Segurament amb altres persones la relació seria diferent, però aquesta és la que tenim Continua
Laura Serra publicava dies passats, a l’arabalears.cat, una ienteressant experiència sobre multilingüisme.
Encara que no tothom pugui gaudir dels condicionants d’Anna Solé, la seva aportació resulta interessant i útil., Continua
En la relació de les imatges amb text més visitades s’hi ha de situar aquesta de la infrutescència, la de la figa xapada, amb un trext nou, derivat de la teoria quàntica.
Vé a dir que del que pensam saber, realment no en sabem res. Que una cosa és la utòpica realitat i l’altra cosa, ben diferent, és els que nosaltres pensam i creiem.
Tot plegat té una transcendència singular, les certeses se’n van en orris, cal conrar el dubte permanent i l’acceptació de la diferència. Continua