Entorn: Arbres i estiu

No deixa de resultar curiosa la relació que com a comnunitat, en el nucli urbà de Sant Llorenç, tenim amb els arbres. Els plàtans del Pou Vell resisteixen i configuren l’excepció de la continua rotació de tipus i situacions. De les mimoses a la pedra, dels oms del Lloc Sagrat a certa diversitat en situació de minva, de les màlies de la Plana Nova als pebreboners… Rotació que fa que no poguem disposar d’arbres vells, icònics com, per exemple, ho va ser “Na Pera” a Pocafarina

Una altra característica és la que podriem anomenar “a la carta” o “al servei dels veinat més proper”, en són testimonis la substitució dels arbres prevists a la nova plaça de la Solidaritat, o els diversos buits que hi ha a la fila de llorers del carrer Major. Continua

Mots perduts: plegamans

Es una versió, ben local, del “besarmans” -que intentarem tractar  a manerfa d’anècdota-
Anau a plegar mans an es padrí! I es padrí allargava la ma, uns la besaven i els altres es limitaven a fer una capadeta d’un tros enfora, assenyala l’informador.

A vegades -no sempre- el padrins i oncles responien a la deferència, amb una llepolia o una peça (cèntims de pesseta) que reforçava l’acció
Indubtable senyal de submissió, vigent en en Sant Llorenç preturístic.

L’acte, la submissió dels infants cap als majors, fonamentalment cap als majors mascles, ajuda a entendre una de les arrels dels vigent patriarcat. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La pedra persisteix front el suau onatge de la mar. Una excepció relativa que es pot trobar en qualsevol de les platges que volten l’Illa.

La singularitat pot servir de base a la idea de Jeferson (citat per E. Pinker) Un clam a la generositat.
Tal vegada la clau es situi no tant en la possible oferta de idees com en el desig de recepció. Continua

Mots perduts: cucalons

Qüestió d’atzar. Amb altres finalitats he demanat el nom a una persona més gran i m’ha contestat sense pensar gens.
La sorpresa esdevé quan mires el diccionari: és paraula tan llorencina… !. Paraula local que no surt en el Normatiu.

Algunes cases encara guarden polsoses cabeçades penjades en una estaca, abans eines d’ús diari. Els temps canmvien i el vocabulari habitual també.

La mateixa pretensió de les persones que portaven la bístia sense cucalons (veus la meva bístia no els ha de mester!) ara es manifesta d’altres formes.

M’agrada el mot i el concepte, En sentit figural tots portam els nostres cucalons Continua

Entorn: Maridatges (vegetals en la pujada a En Ferrutx)

Segurament les diferències pluviomètriques no són gaire substancials. Diferent deu ser el cas del vent i de la salinitat que aquest porta, sobre tot quan ve de gregal.
Els fets diferencials més importants, a nivell botànic, deven ser el de la naturalesa del terreny i, fins a un cert punt, el de l’altura.
Encara que sigui molt de passada, contemplar la vegetació de l’itinerari de la llarga pujada a En Ferrutx (523 m) passant per la Font des Siulet (311m) i s’Ermita de Betlem és tot un poema de maridatges i diversitat. Continua

Mots perduts: saluet

Segurament abans era més perceptible, en tot cas hi havia menys renou ambiental.
Els pagesos conten que adesiara el sentia el saulet, la remor de la mar.
Era necessaria un lloc elevat i el vent a favor.
Des de sa Fontpella es sentia el que arribava de sa Punta de n’Amer. Des de Son Llulls el que arribava de Son Serra.
-Heu sentit el saulet?. El vam sentir quan seiem a la fresca!

Un mot que també fa referència al coneixement de Mn. Salvador Galmés. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Bella i escaient imatge: una vella porta d’alzina tancada en un tradicional portal rodò. Tot per suportar una contundent frase de Claudio Naranjo..

La litúrgia dels simbols és important. Les caminades, minuts de silenci…i tants altres indubtablement seveixen per visualitzar el problema… però no resulten suficients. Continua

Mots perduts: reparar

De totes les accepcions del mot, es voldria enfocar les tres primeres accepciobs de l’apartat III (Les assenyalades en negreta).

Mot ben nostrat i molt usat en un doble sentit. Primer en el de mirar, albirar, adonarse’n (“Has reparat…”.tal cosa?). I també a manera de desafiament o retret. (“Ja ho repararàs!… que faci/cregui tal cosa). Continua

AL31-Es Centro

Els records de la infantesa resulten com flòbies que es fan fonent a l’hora de tocar la concreció. Si no vaig errat allà hi feren el refresc de la primera missa del capellà en Pep de Son Pont. També la recotrd a manera de sala obscura amb un cadafal tancat misteriós que segons deia l’escolà major era una cambre de fer cinema…i poca cosa més.
Però es veu que es Centro va ser molts d’anys un lloc de trobada per a les Filles de Maria i també sala polivalent on fer-hi, entre altres coses, representacions teatrals.
Aquella relativa infrautilització es va modificar amb l’arribada del nou rector, don Llorenç Perelló el 1960. Continua

Entorn: Mosques grosses

Ara, passejant per fora vila, ja es poden començar a veure les mosques grosses (Himantoglossum robertianum o Barlia tobertiana), la més primerenca i grossa de les nostres orquídies.
Es troba a tot el Mediterrani
Francesc Bonafé en fa una descripció, però no en descriu utilitats

De banda “Informacions”, ens haurem de conformar, idò, amb la bellesa de la gran orquídia. Continua

Motsperduts: pescapous / cercapous

Quan en Miquel el va veure penjat a la clastra de Son Vives, no va perdre oportunitat:
Mira un mot perdut!
Com el cas de les eines agrícoles preturístiques, és un d’aquells mots que, al perdre la utilitat, es fan fonent en la immensitat
I això que l’Ajuntament en tenia un de molt complet a disposició dels veinats. Sembla que, com en el cas del piano, ha desaparegut.

No deixa de ser un mot curiós. En el meu entorn infantil l’anomenàvem pescapous (si la memòria no em traeix). Però el diccionari ens remet a cercapous -tam,bé recollit en el normatiu- per anomenar una mateixa eina.

Vosaltres, lectors, com l’anomenàveu? Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Escriure una frase sobre una fotografia és fàcil. Basta triar una de les fotografies i una de les múltiples frases que tens en els teux arxius personals de l’ordinador: (Avui, sobre unes belles transparències marines una frase de M. Seligman)

Més difícil resulta intentar aplicat el continguts de la frase. Si pens el que pens ¿per què ho hauria de qüestionar?. I si ho volgués qüestionar, ¿com ho podria fer?

Conec el que pens? D’on deriba aquesta manera de pensar?. Continua

Mots perduts: flato

Anys enrere, sobre tot els al·lots que corrien per fora vila, tenien un flato. S’aturaven, es posaven tres pedretes dins la butxaca i continuaven jugant.

L’informador assenyala que ara no en sent parlar de flatos. No sap ben bé si es que en el seu entorn no se’n donen o si han desaparegut de forma generalitzada.

En tot cas li ho recordà un infant  en una excursió. Es veu que no és perdut del tot.(Alguns mots es perden al desapareixer la utilitat o la funció,altres amb l’edat…) Continua

Mots perduts: “cueta”

Pere Mesquida, que es declara seguidor de la pàgina, assenyalà dos mots. Un, aferra-pilla, ja ha sortit i l’altra, el present, al no trobar-se registrat, (o no haver sabut localitzar), tal vegada no hauria de sortir.

Però, atesa la llarga utilització en l’entorn escolar, en farem una excepció. Molt possiblement “cueta” vé d’acuar, de qui acua… Continua