Dites i reflexions

Gat escaldat d’ aigua freda tem.

Se troba en es seus peus.

Està fermat de mans i peus.
Per sa boca, mor es peix.
Partida de cavall, i arribada d’ase.
En boca des mentider, fins i tot sa veritat fa  dubtosa.
Taverna que té bon vi, no li faltaran cliens ni pes matí.
Sa monja ho volgué provar i tots saben el que li va passar.
Abril plujós, i es maig ventós, fan s’any ric i profitós. Si dia nou d ‘abril plou, se perden ses figues flors.

REFLEXIONS:

A barrina feta, s’única que li podia tornar enrere, era sa dona.
En sa nit es moment més fosc és sa dematinada, abans de sortir es sol.
Si plores per haver perdut es Sol, ses llàgrimes no et deixaran veure ses estrelles.
S’amor està molt bé a sa seva manera, però s’amistat és una cosa molt més assumible, més alta. Realment no hi ha res en el món més noble, i més estrany que una amistat vertadera.
No existeixen més que dues regles per escriure: tindre alguna cosa que diri dir-la.
Es dubte i sa por són pares des fracàs; sa fe i es valor ho són de s’èxit.
Sa ràbia i s’avorriment, no sols deprimeixen s’ànim, sinó que a vegades maten.
Intenta sempre, en governar, no crear més problemes des que en realitat ja existeixen.

Un homo comença a viure, pròpiament, quan es seu viure se converteix en so servir en es demés.

Que Deu perdoni en es que recoeixen censa sembra, m’entres atres respiren misèria.

Deixa un comentari