Sa cara és el reflex de l’ànima.
Qui no pot pus, morir se deixa. Continua
Sa cara és el reflex de l’ànima.
Qui no pot pus, morir se deixa. Continua
S’ha baixat es calçons.
Està fermat de mans i peus.
Se troba en es seus peus.
Ha caigut dins ses seves arpes.
Damunt un ou pon sa gallina.
A cavall flastomat, es pèl li llueix. Continua
Gat escaldat d’ aigua freda tem.
Se troba en es seus peus.
Està fermat de mans i peus.
Per sa boca, mor es peix.
Partida de cavall, i arribada d’ase. Continua
Qui dies passa, anys empeny.
A la casa que hi ha ruda en es balcó, no hi entra mai es doctor. Continua
DITES:
A paraules nècies…..Oreies sordes.
Cada fusta té es seu grop.
No poseu ram, on no hi ha taverna. Continua
Val més un “jes, agafa,” que cinquanta te donaré.
Val més ocell engabiat, que cent volant.
Una de cal, i una d’arena. Continua
Es més plaent estimar que ser estimat.
Qui més viurà, més coses rares veurà
Ses bones obres se demostren amb fets, no amb bones raons.
On hi grufen porcs no hi cerquis figues.
Qui no bat en es juliol, no bat quan vol. Continua
L’amor moltes vegades, és molt curt i desmemoriat.
L’oblid es molt rapit.
Llops amb llops, no se mosseguen.
Per Sant Pere ( 29/06 ) enrevolten la figuera. Continua
Perquè es mal triomfi, basta que se gent de be no se mogui
Hi ha més llonganisses que pa Continua
Entre mantell i capa, tot ho tapa.
No només de pa, viu l’homo.
Mentres s’homo s’encalenteix mirant, sa dona ho fa escoltant.
Sense es bojos, no podrien existir es centrats. Continua
Sa vida és un recorregut, del no-res al no-res.
No perdis ses manades pes rostoi.
Ordre més contraordre: desordre.
Tots són iguals…..a les fosques. Continua
Maldament tenguis tot el poder, no vol dir que tenguis gens de raó.
La major declaració d’amor es la que no es fa.
L’home que sent molt xerra poc.
Una gota d’aigua a l’abril, val per mil. Continua
Per sant Macià s’oronella ve i es tord se’n va.
Quan Déu ho vol, s’ennigula i plou.
Qui en bèstia va a Roma en bèstia torna.
No fa massa ni fa poc el que calla; fa es seu joc.
Com més xerren manco s’entenen.
Com que ja s’acosta Sant Valentí, el Sant dels enamorats, i una manera més de que les botigues se n’aprofitin; jo voldria dedicar aquest mes, en part, a dites d’amor i de sexe: Continua
Aigua de gener, omple botes i graner.
Si plou pes gener, s’anyada sol anar bé.
Pel gener, no cal ser dematiner. Continua
A Petra el Dimoni s’hi va retre.
A Santa Maria el Dimoni, hi va perdre sa camisa.
A Andratx el Dimoni, encalçava es saig.
A Consell, el Dimoni, no hi va trobar remei.
A Búger el Dimoni, ja no hi puja.
L’educació és l’ art i la ciència d’estimular les condicions per complir el nostre destí a la vida.
L’educació és el desenvolupament en l’home de tota la perfecció de que la naturalesa es capaç.
No se pot educar només el cos d’un nin; també s’ha d’educar la intel·ligència i l’ànima.
Educar un nin és posar-lo en estat de complir el millor possible el seu destí a la vida.
Els nins han de menjar, per créixer per amunt, no pels costats.