Avui us present el revers de la cançó que Serafí Lliteres va mostrar-nos la setmana passada a la seva secció de “cançó en català de la setmana”. Si ell ens presentava un tema de Lax’n’busto que cantava optimista el naixement d’un nin, jo us en mostro un que expressa tot el contrari: com el sistema capitalista no permet gaudir dels nins així com toca i no els podem (o no volem) dedicar-los el temps que necessiten. I ara que tenim a l’horitzó l’interessant programa Implica’t, patrocinat pel nostre Ajuntament, he vist oportú recordar-lo (perquè malauradament passa) a través d’aquesta bona cançó, Cats in the cradle, d’Ugly Kid Joe.

Realment, però, la composició original d’aquest tema és del 1974 (la qual cosa demostra que aquest capitalisme ferotge no va néixer fa dos dies, sinó que ja dura) i l’autor és Harry Chaplin, cantant nord-americà de rock-folk que reconec desconèixer. Però Ugly Kid Joe més endavant, als 90, en feren una versió i aquesta és la que em va arribar a mi. I qui són Ugly Kid Joe? Idò un d’aquests grups que estan de moda una temporada i després no se’n torna saber res més. En el meu temps d’institut (mitjans 90) aquests abundaven bastant (ara em vénen al cap The Presidents of Usa o Fool’s Garden) i Ugly Kid Joe en fou un clar exemple. Bàsicament cantaven rock heavy “comercial” i solien agradar a qui, com jo, el heavy metal (sobretot el trash i el death) els era massa “gruixut”. Això sí, vistos des de la perspectiva actual, no deixen de ser un grup guitarrer amb alguna cançó interessant, sense tenir, però, res d’especial.

Això sí, la cançó (versió) que us present avui és plena de força i la lletra (que us deix subtitulada) fa reflexionar a tots els que som pares. En el fons Cats in the cradle només demana a crits, com el cicle de conferències que ja us he esmentat, Implica’t!!!