Coneixent en… Joan Umbert

Si hi ha un carrioner a qui aquesta revista ha d’estar agraït és a Joan Umbert, la persona que us presentam a l’entrevista d’avui. Bàsicament ho dic perquè des el principi es va comprometre a col·laborar amb nosaltres, no només coma a autor sinó que també com a editor. Des de llavors encara continua amb nosaltres, i això que ara habita per València, però així i tot continua vinculat, editant i corregint perquè els articles que envien vegin la llum.

Només podem posar-li una pega i és que des de fa cert temps no sovinteja com a autor tant com ens agradaria. Miam si entre tots li estiram les orelles i el tornam a animar… Mentrestant, però, quedau-vos amb la seva interessant entrevista:

Nom complet: Joan umbert Font.
Malnom: de ca na Mac.
Estudis: Llicenciat en pedagogia.
Professió: Pedagog.

1. Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes?

Amb Ken Wilber.

2. Quina és la qualitat que més valores en una persona?

La sinceritat, me faig enfora de la gent falsa.

3. La teva major afició?

Lectura de grans savis, tant occidentals com orientals.

4. On i quan et sents feliç?

Em sent feliç quan record que venc de l’Esperit i que vaig a
l’Esperit, i en definitiva que tots som l’Esperit jugant a recordar la
nostra autèntica identitat, començant de l’oblit quasi total a una
remembrança progressiva de la nostra naturalesa divina. Recordar això
no necesita de cap lloc especial (sense criticar llocs especials com
els temples), simplement necesitam refinar o fer de cada vegada més
subtil la nostra mirada de totes les coses, tant al nostre exterior
com al nostre interior.

5. Què no perdonaries?

La malícia feta aposta, que tan sols perdonaria si el malfactor
reparés els seus fets i s’empenedís sincerament.  Els errors, tots, es
poden perdonar.

6. Quin creus que ha estat el teu major mèrit?

Deixar la meva terra, la meva família, les meves amistats… per
seguir el camí de l’amor.

7. De quin color et veus?

Turquesa, si voleu saber per què, mirau aquest mapa i llegiu a Ken
Wilber. http://2.bp.blogspot.com/-a–Cry3gIVg/TopbSaIG0rI/AAAAAAAAAFw/_veAL4iVie8/s1600/lineas+del+desarrollo+%2528EI+2006%2529.jpg

8. Quin és el darrer llibre que has llegit?

Un de Godfrey Devereux que es titula “Yoga dinámico”.

9. Un programa de TV.

Els documentals d’animals.

10. Una cançó (i artista).

Deva Premal i Miten interpretant “Gayatri Mantra”.

11. Per posar-te un defecte…

Som massa poc sociable. Pas gust de la soledat, i això no me preocupa
gens,  però me convendria ser un poc més sociable i comunicador.

12. I una virtut?

Que me conec bastant bé a mi mateix. Gràcies a l’hàbit de meditar, he
arribat a tenir ben present la veu de la vida que tots tenim en el
nostre interior, que parla molt fluixet, i que sense pau interior no
es pot sentir a causa del soroll incesant dels nostres pensaments i
emocions sense control, els quals tenen el nostre “jo” autèntic
segrestat. Jejeje, i no penseu que estigui il·luminat jejeje, doncs no
crec en la il·luminació, ja que això significaria que hi ha un “tope”,
simplement sé que és possible tenir una consciència de cada vegada més
lúcida, i aquest procés humà és infinit, sense “topes”.

13. Quina és la teva meta?

Als 16 anys vaig dir als meus pares que la meva meta era la felicitat.
Se’n van riure. No sabien que això és un camí sense fi, una meta sense
meta, ja que no es pot posseir, sols deixar-se posseir, confiant en la
Vida.

14. Quines experiències consideres que t’han marcat de forma singular:

Sense voler, als 20 anys vaig tenir una experiència de Llum, Amor
Incondicional, Pau Infinita, obertura de consciència a realitats molt
subtils del ser, que me va durar, més o manco, dos dies i dues nits.
A poc a poc, aquella experiència va anar desapareixent, però ja sabia
que era possible cultivar-la mitjançant la meditació, la cura del cos,
les bones relacions i tenint una vida el més íntegra que pugui. Encara
que no és fàcil i perd el nord moltes vegades jejeje.

15.- El teu moment estel·lar o de plenitud:

Onze mesos que vaig viure a Perú fent de voluntari en una llar
d’acollida de menors, la qual cosa va ser de molta plenitud. També quan em vaig
enamorar de la meva parella Alícia, vaig sentir molta plenitud. A
part, també, durant moltes de les meves sessions de meditació.

16. Llepolia o plat preferit?

Es pamboli.

17 Pel que coneixes, què hi falta al municipi de Sant Llorenç?

El tren (que marxi jejeje). I un comerç on poder comprar coses
bàsiques per a viure (a Son Carrió, tanta sort dels dos forns, que fan
més del que els toca).

18. Què hi sobra?

L’angar d’avions de s’estació de Son Carrió.

19. A quin racó del teu poble o ciutat et trobes més a gust?

Cerc els llocs tranquils: passejant per fora vila, a sa plaça de
l’església, a la biblioteca…

20. Una frase, idea o pensament final…
Una de Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada