Ara que se senten crits de canvi i ganes de canviar les coses, m’ha parescut adequat recuperar la mítica cançó revolucionària London Calling dels anglesos The Clash.

Per mi The Clash foren el grup del moviment punk de més qualitat musical. Sex Pistols i The Ramones eren pura actitud, però la seva música era més bàsica i senzilla (sense que això vulgui dir que fossin dolents). En canvi, el grup liderat per Joe Strummer tenia unes melodies més treballades i fins i tot s’atreviren, sobretot amb el disc London Calling (1979), a fusionar el seu punk amb músiques d’altres estils i procedències, com ara reggae o ska  (es poden considerar un percussors dels futur mestissatge). A més, les seves lletres tenien una volada molt més intel·lectual que la resta de grups mencionats.

Però tot això no vol dir que The Calsh fossin un grup domesticat, sense actitud punk, ans al contrari. Basta veure un dels seus himnes principals, que us present avui,  London Calling, en el qual criden a la gent de Londres a sortir al carrer a intentar canviar les coses ja que si no la ciutat corre  perill. Per això la tornada diu repetides vegades “London Calling!” (Londres crida!). Trenta anys després podem dir que molta gent encara pensa igual i que la societat necessita un canvi. Els punk ja ho deien a la seva manera (molt més bèstia) als anys 70 davant els valors que dominaven la societat.