Entrevista a don Andreu

Per començar a fer boca de cara a les vinents eleccions municipals, em fa il·lusió reproduir una entrevista que vag fer l’any 1987 a don Andreu Galmés, el metge, perquè es rumorejava que havia d’esser el cap de llista d’Unió Mallorquina, però al final optaren per Joan Santandreu. Desconec si l’entrevista va tenir res que veure amb el canvi.

“No hi ha dubte que don Andreu és un personatge popular. És un d’aquells pocs llorencins que, avantposant el don al seu nom propi, queden completament identificats. No cal especificar que es tracta de don Andreu Galmés, el metge, el senyor de Calicant. Tot això hi és de demés. D’andreus n’hi pot haver molts, però de don Andreu, a Sant Llorenç, només se’n coneix un.
A mi, tant pel físic com pel posat irònic i com a despistat, sempre em recorda el Walter Matthau de Primera plana. Sembla que visqui en un món diferent del nostre, que “passi” dels trulls quotidians que preocupen a la majoria dels mortals. Em va confiar, rient, que sols no havia dit a la seva dona que per ventura es presentaria a les eleccions. Ho va haver de sebre per la criada, que, tota alçurada, li va demanar a veure si era ver que volien fer batle don Andreu.
Gran afeccionat a l’arqueologia, va posar Valèria a la seva filla en recordança del mosaic de la nina “Baleria” trobat a la basílica paleocristiana de Son Peretó, i ara insisteix en què el seu nét sigui batiat amb el nom d’Héctor, perquè admira l’heroi que va morir lluitant contra Aquil·les a la batalla de Troia.

-Don Andreu, què farà un homo com vostè dins un ajuntament com aquest?
-Frenar. Em dedicaré a frenar tot lo que no sigui legal.

Perquè es rumoreja que don Andreu anirà de cap de llista per Unió Mallorquina. No és que la cosa estigui completament decidida; de fet, fins a començaments de març el comitè local no ha de prendre tan delicada decisió. En aquest sentit, un dirigent del partit em va pregar que remarcàs –i així ho faig– que aquestes opinions de don Andreu eren exclusivament a títol personal i que no representaven el punt de vista d’Unió Mallorquina.

-Don Andreu.
-Mana.
-Com és que se va apuntar a Unió Mallorquina i no a un altre partit? Què tenen es regionalistes que no tenguin ets altres?
-Perquè aquell de Son Carrió m’ho va remoure. A jo m’hagués agradat més fer una llista d’independents, perquè sa gent, a Sant Llorenç, no va de partits, però me varen punyir i vaig acceptar. A més, es d’Unió Mallorquina se varen oposar a lo de ses platges i jo també ho trob un abús.

Don Andreu té 77 anys –segons ell, guanya de tres dies al president dels Estats Units, Ronald Reagan–, no obstant això, assegura que no li fa gens de por aficar-se dins tot aquest trull de la política.

-No se troba un poc vell per aficar-se dins tot aquest trull de sa política?
-Es contraris és s’únic defecte que me troben, que som un poc vell i un poc intel·lectual, però no me fa gens de por. Jo només en tenc quan somiï, de por. I a més, si llavonses no m’agrada lo que fan aplegaré es trastos i me n’aniré.

Home preocupat per l’economia domèstica, renya la meva dona perquè deixa les llosques massa llargues. “Fan fumera”, diu. Considera que l’Ajuntament ha tudat massa dobbers donant coca i sobrassada i que s’haurien de reduir les despeses públiques. En aquest sentit té una proposta força original –crec que és el millor qualificatiu que podríem utilitzar si no volíem ferir susceptibilitats– per solucionar el problema de la canalització de les aigües:

-Jo faria un parell de preses d’aigua repartides per tot es poble i que sa gent, amb una manguera, omplís sa cisterna. Valdria molt més poc i en sortiríem més aviat. Si volem estoviar hem d’anar a lo barato.

I si un es pensa que és aquesta una resposta espontània i fruit de la improvisació va completament equivocat. Don Andreu ho té tot previst i quan li planteig el perill de què hi hagi infeccions no s’ho pensa dues vegades:

-Ses infeccions no vénen per s’aigo, sinó per sa maonesa, que ses dones en fan molta i la guarden dins sa gelera. Si volen tenir s’aigo controlada que la facin analitzar a s’apotecari i que hi tirin lleixivet. No veus que si posàvem ses aigos hauríem d’alçar es carrers i estaríem més de mig any sense poder passar?

Solucionat definitivament el problema de les aigües netes, reclam la seva opinió sobre els clots negres, les filtracions als aqüífers i les despeses que ocasiona als veïnats el fet d’haver-los de buidar cada dos per tres. Naturalment, també té la solució adequada:

-Que s’Ajuntament compri un depòsit d’aquells que duen una bomba i que, en sa nit, els buidi. Així no valdria gaire i evitaríem ses filtracions, que n’hi ha molts, de clots negres, que estan mal fets.

I la conversa continua girant entorn d’altres propostes que fa comptes incloure en el programa electoral, si és que té la desgràcia –segons ell– d’esser elegit batle, propostes que, invocant el secret professional, no estic autoritzat a desvetllar perquè “llavonses es contraris me copiarien”.

En resum, una xerrada força interessant, sobretot per haver tengut l’ocasió de conèixer una mica més les intencions d’un dels possibles candidats a les vinents eleccions municipals”

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada