Més enllà de la supèrbia, fanfarroneria, insolència… que exhibeix Donald Trump cada vegada que obri la boca, sembla evident que considera que els seus enemics ja no es mouen a l’entorn de la ideologia, sinó de l’economia. Abans, els Estats Units confrontaven el capitalisme amb el comunisme i Rússia era el seu gran contrari, amb Cuba com a aliat massa proper. Ara, amb l’arribada als voltants del poder d’un grup de multimilionaris, el que realment els fa por és l’auge que va tenint la Xina dins el món de la tecnologia i el control de l’economia mundial i tal vegada sigui aquest el motiu del perquè Trump pretén atracar-se a Putin: per limitar la influència de Xi Jinping sobre el dirigent rus. Continua
Arxiu de l'autor: Josep Cortès
Llibres
A partir de dijous, a la paradeta de productes locals que hi ha a l’Espai36, es posaran a disposició dels interessats lots de cinc llibres de la col·lecció Es Pou Vell, al preu de cinc euros el lot. Els títols són els següents: «Cronologia 1236-2007», «Gent de la nostra gent», «La terra de Drim», «Recull de glosats d’un poeta sense escola» i «Téntol».
N’hi haurà fins exhaurir les existències.
Patriotes
«No volem que els que acaben d’arribar
s’apropiïn de la feina que tenim,
ni que l’home o la dona amb qui dormim
no s’ajustin al que Déu ens va manar.
Sotmetrem els qui vulguin trossejar
la gran Pàtria victoriosa a qui servim,
i si un dia la gran vara conquerim,
sols la llengua de l’Imperi es parlarà». Continua
D’excusats i cotxeries
Davant la meva cotxeria hi han instal·lat un excusat com aquells que posen per les festes i, al seu costat, un parell de palets i alguns totxos, a més d’un contenidor per tirar-hi runes d’obra, tot voltat per un mallasso. Trob que és una bona idea, perquè si un picapedrer té pixera estaria mal vist aliviar-se en els caps-de-cantó, com es feia quan jo era petit.
És ver que haurien pogut posar l’excusat dins la seva cotxeria, o en el pati de la casa, però per ventura els faria nosa per passar els materials de l’obra que hi estan fent i tampoc no es tracta d’haver de patir molèsties. Continua
Cronologia de 2024
3 gener.- S’instal·la un caixer automàtic a Son Carrió, per tal com, després de la pandèmia de covid-19, les dues sucursals bancàries que hi havia varen tancar les portes al públic (Card).
13 febrer.- La premsa anuncia que l’assagista cubà Iván de la Nuez ha publicat un llibre sobre la trajectòria artística de Guillem Nadal (Card).
22 febrer.- Mor Tomàs Martínez Miró, porrerenc arrelat a Sant Llorenç des de feia prop de vint anys. La seva integració en el poble el va portar a impulsar-hi nombrosos projectes: Delegació de l’OCB, publicació digital Card.cat, Coral llorencina, organització dels actes d’Els poetes i la memòria històrica, portaveu de la plataforma del Tren de Llevant, proposta del nomenament d’Antoni Riera com a Fill il·lustre… El diumenge posterior al seu traspàs es fa un acte de comiat a l’estació al qual hi assisteixen més de 400 persones.
20 març.- Es presenten, a l’església de Son Carrió, cinc nous centurions. Els cascs han estat restaurats pel llauner porrerenc Biel Cortès (Card). Continua
Concert de Nadal
Els contes de sa Blanquera
Carol
M’informen que, entre tots els actes solidaris celebrats en favor de Carol Parejo, s’han aconseguit 25.700 euros. Enhorabona i gràcies a tots els que hi han participat.
La DANA
Segons Civio, correspon al ministre d’Interior –en el nostre cas, Fernando Grande-Marlaska–declarar l’Estat d’Emergència Civil, bé per iniciativa pròpia, bé a petició de la comunitat autònoma afectada. Si s’aprovàs, el ministre passaria a dirigir les tasques de rescat i ajuda i el president valencià Carlos Mazón, deixaria de liderar l’operatiu.
En canvi El Diario.es d’avui publica que «Feijoo tanca files amb Mazón i assenyala Sánchez com a únic responsable de la DANA per no haver declarat l’emergència nacional a València». Continua
De torrentades
A rel dels desastres que ha ocasionat aquests dies una dana a la península, potser convendria fer un pensament sobre la situació en què es troba Sant Llorenç sis anys després de la torrentada de 2018.
-Si descomptam les cotxeries del carrer Major i de la carretera de Son Servera, que va esbucar la riuada, als costats del torrent hi ha els mateixos edificis que hi havia aleshores. Les institucions locals i autonòmiques encara no han fet cap demolició; han comprat terrenys, però al torrent li és ben igual qui és el propietari dels solars del seu voltant.
-En el seu moment s’acordà que els ponts del camí de Calicant, el carrer Major i la carretera de Son Servera es modificarien, per tal de donar més pas a l’aigua, però a hores d’ara segueixen tal com estaven. Continua
Estampes llorencines
El torrent de sa Blanquera. Per aquí ha de passar l’aigua si torna venir una torrentada Continua
En Quina
Acampades per Caló del Llamp, el Port Vell, Cala Mesquida, Cala Agulla, l’Illot dels Porros…; excursions cada quinze dies per la Serra de Tramuntana, plogués o fes sol, seguint les Rutes amagades de Mallorca; vetlades per publicar Flor de Card, des del primer dia fins el darrer; viatges per les Illes, els Pirineus, Astúries, Galícia, l’Expo de Sevilla, Portugal, el Marroc, Itàlia, Àustria, Alemanya, Egipte…; diades a la platja amb la família, tots els diumenges d’estiu, des del matí fins posta de sol; les sestes a les hamaques, fetes a la seva fusteria…
Mentres visquem, tots aquests i molts altres records compartits amb en Quina no es perdran “com llàgrimes en la pluja”, que deia el replicant de Blade Runner; després…
Bon viatge cap a la fosca, amic.
Vi de la Terra de Mallorca
Tomàs Martínez, Fill Adoptiu de Sant Llorenç des Cardassar
El dia 4 d’agost, en un plenari celebrat a l’estació just abans de l’acte «Els poetes i la memòria històrica», la Corporació llorencina va declarar Tomàs Martínez Miró Fill Adoptiu de Sant Llorenç des Cardassar, segons la proposta que havien fet les associacions Card.cat, Coral Llorencina, Esqueix Teatre i Flor de Card. La seva dona, Francisca Grimalt i el seu fill, Joan Tomàs Martínez, reberen el diploma acreditatiu de mans del batle Jaume Soler.
Per tal de deixar-ne constància, reproduirem el curriculum, d’en Tomàs: Continua
Presentació del llibre del Cardassar
Divendres, dia 2 d’agost, a les 20.00, a l’Espai36, es presentarà el llibre «Del C.D. Descardazar al C.E. Cardassar (1924-2024)», de Josep Cortès, que repassa les peripècies del club llorencí al llarg dels seus 100 anys de vida.
A l’acte intervendran Llorenç Febrer, Biel Toni Roig (presentador), Toni Lluís Servera (autor del pròleg), Josep Cortès i Jaume Soler, batle de Sant Llorenç i president del Cardassar.
Posteriorment, l’Ajuntament farà entrega de la Medalla d’Or al club centenari.
Aurora Picornell
A rel dels fets en què Gabriel Le Senne, de VOX, va esqueixar una fotografia d’Aurora Picornell, varen sortir a llum unes postals com les que encapçala aquest escrit, a les quals s’explicava que «en japonès kintsugi vol dir “reparar amb or” i celebra la història de cada objecte fent èmfasi en les seves fractures en lloc d’amagar-les o dissimular-les. El kintsugi dóna una nova vida a la peça i la transforma en un objecte fins i tot més bell que l’original». Continua
Llibres
Avui he acabat de llegir L’infinit dins d’un jonc, un llibre d’Irene Vallejo que un amic em va regalar fa una mesada i que se subtitula «La invenció dels llibres en el món antic». El títol fa referència al jonc del papir, que fa 4.500 anys va servir de base per a la confecció dels primers documents escrits.
El llibre fa un repàs als diferents sistemes emprats per difondre el pensament al llarg de la història, des dels papirs egipcis, les tauletes d’argila de Mesopotàmia, el pergamí inventat a Pèrgam, a l’actual Turquia, els copistes medievals dels monestirs, la irrupció del paper, la invenció de la impremta…, fins als actuals de plàstic i llum dels llibres electrònics. Parla de la biblioteca d’Alexandria, dels grafitis de Pompeia, dels laberints d’Oxford, de pel·lícules… en un llenguatge narratiu àgil, ple de referències bibliogràfiques, que sobretot demostra l’amor que té l’autora pels llibres, que han aconseguit sobreviure al llarg dels segles. En un passatge –que resumiré– diu que si el poeta romà Marcial hagués pogut viatjar el temps fins als nostres dies, li vendrien denou els ascensors, els routers, els vidres, els microones, les forquetes, els televisors, les rentadores, els discs de vinil, les ulleres de sol…, però se sentiria còmode amb els llibres, els reconeixeria, sabria passar les pàgines i seguir les línies amb el dit. Continua
Fosses de la Guerra Civil
Segons la web del Govern Balear, en una nota publicada el 18 de juny, en les excavacions del IV Pla de Fosses, des del juliol de 2023 s’han localitzat 24 cossos de víctimes de la Guerra Civil, 23 en el cementiri de Sant Francesc, a Formentera, i un en el de Son Carrió.
Està previst que en acabar la temporada turística es comenci la segona fase d’excavacions a la platja de sa Coma.
Contarella pagesa
A rel de la notícia que ha publicat avui en Guillem Pont sobre la mort d’en Biel Florit, m’ha semblat oportú reproduir una de les seves Contarelles pageses, que publicàrem a Flor de Card el febrer de 1983.
L’amo en Bernat i les cinc quarterades de Son Trenc
L’amo en Bernat de la Taverna, un dia, un moment donat de la seva existència, va arribar a la conclusió que els doblers eren per gastar-los i que tanmateix a sa Caixa, els interessos hi retien poc. I que, al darrer “traque” no li fan butxaques. Continua
És necessària Card.cat?
L’any 1972, quan va néixer Flor de Card, a Sant Llorenç no hi havia cap altra publicació local i si algú volia compartir algunes idees o donar qualque notícia havia de recórrer als diaris d’àmbit illenc, si és que les hi volien publicar. Llavors, amb la irrupció de la revista, els diferents grups que s’havien integrat dins el Club Card disposaren d’un butlletí on exposar les seves activitats; de fet, en el seu primer número ja hi ha informació sobre la biblioteca, conferències, projeccions cinematogràfiques, concursos, exposicions, teatre, esports, l’escola, ressenyes de llibres i cançons…, a més de diversos articles d’opinió i un Editorial, on s’expressava l’opinió del grup que l’editava. És a dir, era una publicació que abastava tot el municipi i que anava dirigida a uns lectors molt diversos. Continua