Ponts i torrents

Novetat

Si els experts en temes d’hidrologia asseguren que «també es modifica la rotonda per evitar que faci de barrera a l’aigua i s’encausa el torrent amb murs de reforç per evitar desbordaments. Aquesta infraestructura, segons els tècnics, va actuar de presa el 9 d’octubre de 2018 i va desviar el cabdal de la torrentada cap al centre del poble de Sant Llorenç», deu esser ver.

Així i tot, el que no acab d’entendre és que a tots els vídeos que vàrem publicar en el llibre «La torrentada» l’aigua no regolfava cap al poble, ni tampoc els cotxes ni les persones que s’emportava la correntia, que seguien el curs cap a Son Carrió i S’Illot. I si no ho creuen, que demanin a en Felip, que va estar hores aferrat a un garrover, cap on anava l’aigua. A un profà com jo, li sembla més lògic pensar que l’aigua, en aquell indret, ja ha fet al poble tot el mal que havia de fer i que el que realment fa nosa són els ponts de dins el casc urbà i les cases que redueixen el pas de l’aigua.

Tampoc no entenc com encara no han llevat la casa que va comprar l’Ajuntament, prop del magatzem d’en Salvador de Son Costes, vuit anys després de la torrentada, quan els antics propietaris ja fa dos anys que s’han mudat davant ca nostra. A què esperen? En tot aquest temps encara no han tengut temps de redactar el projecte de demolició?

Carrers

Mossèn Pere Bonnín va esser el rector de Sant Llorenç des del 27 de febrer de 1936 fins el 31 de gener de 1942 i durant el seu mandat al capdavant de l’església local va crear tres associacions religioses: el Centre Catòlic (maig de 1936), el Centre Parroquial de la Joventut Femenina d’Acció Catòlica (octubre de 1936) i la dels Pares Catòlics (març de 1941), a més d’impulsar que el juliol de 1937 s’entronàs la imatge del Cor de Jesús en el saló d’actes de l’Ajuntament. Té un carrer dedicat al seu nom, el que va del carrer de Tramuntana al de Son Soler, paral·lel amb el carrer del Nord. Continua

Memòria històrica (II)

La Colònia Penitenciària de Formentera  (1940-1943)

Divendres, 27 de febrer a la biblioteca Salvador Galmés de Sant Llorenç, a les 19:30, tindrà lloc la presentació de l’estudi sobre un dels episodis més crus de la postguerra a les nostres illes: la realitat del centre de reclusió de Formentera.

L’acte comptarà amb la intervenció de l’investigador Manel Suárez Salvà, autor de la recerca i serà presentat per Maria Eugènia Jaume. Continua

“S’any de sa neu”

La nit d’avui a demà farà 70 anys que a Sant Llorenç va caure una forta nevada, tan forta que de llavors ençà 1956 és conegut com «s’any de sa neu». A la pàgina de fotografies antigues que gestiona Rafel Duran s’esmenta que, segons fonts orals, va nevar de manera intermitent durant una vintena de dies i que la nevada més forta va caure entre els dies 9 i 10 de febrer.

(Un caramull de neu a l’encreuament entre els carrers des Pou i Femenies, en una fotografia de la familia de Jordi Domenge Xamena, recentment traspassat)

Defunció

Ahir va morir Miquel Domenge Riera, “de Can Gostí”, a l’edat de 82 anys.

El vetllador en el tanatori da Sant Llorenç serà dilluns, dia 19, de les 11.00 fins les 14.00. El funeral, a les 19.00, a l’església.

Descansi en pau

Defunció

Avui ha mort Bernat Nicolau Mesquida, a l’edat de 77 anys.

Demà, dimarts, de 16.00 a 19.00, els seus parents seran al tanatori de Sant Llorenç per rebre el condol dels seus coneguts.

No se celebrarà funeral.

Descansi en pau.

Cronologia de 2025

8 febrer.- En el Campionat de Balears d’Atletisme i en la modalitat Màsters Individual Pista d’Hivern, celebrat a Eivissa, el llorencí Antoni Melis Pont es proclama Campió de Balears M40, aconseguint un 1er de la prova 1.500 m. i també de la 3.000 m. (Facebook).
17 març.- El rector de Sant Llorenç Jaume Mercant és nomenat arxipreste de Llevant (Card).
5 abril.- La llorencina Mireia Martínez és nomenada presidenta de Noves Generacions del Partit Popular de Mallorca (Card). Continua

Mateu Morro ha llegit la seva tesi doctoral

Sota la presidència del doctor Josep Miquel Santacreu, de la Universitat d’Alacant, la doctora Teresa Abelló, de la Universitat de Barcelona i el doctor Sebastià Serra, de la UIB, avui de matí Mateu Morro ha llegit la tesi doctoral «Esquerra Republicana Balear i el mallorquinisme popular durant la Segona República», de la qual el doctor Antoni Marimon n’ha estat el tutor. Continua

Dictadura o democràcia?

En el diari El País d’avui surt un estudi demoscòpic sobre si els joves preferirien viure en una dictadura o en una democràcia i conclou que una quarta part, en determinades circumstàncies, es decantaria per un règim autoritari. També assenyala que un 15% veu bé o molt bé el règim de Franco, mentre que un 31% no ho sap o li és indiferent.

Si fos possible –que, per sort, no ho és– per ventura estaria bé que durant una setmana s’implantàs a Espanya un règim com el de Corea del Nord, on, entre d’altres coses, hi ha les restriccions següents:

Continua

Ha mort Antoni Riera Melis “Xaret”

Per mor d’un vessament cerebral, aquesta nit, a Barcelona, ha mort Antoni Riera Melis, Fill Il·lustre de Sant Llorenç i un dels historiadors medievalistes més reconeguts de tot l’estat. Dia 1 de desembre hauria complit 81 anys. En el llibre que va publicar l’Ajuntament l’octubre de 2023 hi ha un bon estudi sobre la seva vida i la seva obra, per la qual cosa no cal estendre’s gaire en aquest sentit.

Aquesta podria esser la nota oficial; després hi ha la part personal. Continua

Novas ordas lingüísticas

Segons informa una desconeguda agència de notícies, la direcció d’IB3 ha prohibit a tots els seus locutors, presentadors i enviats especials que pronunciïn la vocal «a» a les seves intervencions televisives, per tal de potenciar l’ús de les altres vocals, que evidentment es troben en perill d’extinció.

L’orde ha provocat un gran daltabaix entre els professionals de la televisió, ja que fins que s’hi hagin avesat no saben com pronunciar, per exemple «Dana a Aivissa. Aducació autoritza las famílias a racollir als fills abans d’hora», o «L’aeroport da Palma sofreix aquest dilluns ratards janaralitzats a causa da las plogudas».

No vull pensar com acabarà la cosa si també els obliguen a pronunciar les «o» obertes!

Intent d’assassinat

Segons fonts suposadament fidedignes, sigui quin sigui el significat de la paraula «fidedignes», el jutge Juan Carlos Peinado ha obert diligències contra Begoña Gómez per intent d’assassinat del seu marit Pedro Sánchez, president del Govern perquè Alberto Núñez Feijóo no ho va voler ser.

L’acusació, com altres de semblants, s’ha basat en les fotografies de Sánchez que ha publicat la premsa, a les quals és més que evident que «algú» l’està matant de fam. Continua

Corrupció

D’ençà que ha sortit el cas Koldo, amb Ábalos i Santos Cerdán d’acompanyants, el PP i el PSOE no s’aturen acusar-se mútuament d’esser el partit més corrupte d’Espanya. El PP fins i tot ha arribat a assegurar que el govern de Pedro Sánchez és el pitjor, no tan sols de la democràcia, sinó també de la predemocràcia, és a dir, pitjor que el mateix franquisme.

Com que el cinisme d’aquesta gent és més gran que la misericòrdia de Déu, que ja és dir, he dedicat una part del meu temps a comprovar els casos judicials sobre corrupció que han tengut tots els partits d’Espanya, dels quals n’ha fet una gran recerca el portal d’internet «Casos aislados». Dels més petits i dels que ja els han retirat del panorama polític (UM, Ciudadanos…) no n’he fet gaire esment i m’he concentrat en els partits més destacats que estan damunt fulla. Alguns, pocs, encara no han estat jutjats i altres han estat absolts, per la qual cosa no es pot assegurar que tots siguin declarats culpables fins que s’hagin dictat les corresponents sentències. Els he agrupat per comunitats autònomes i no hi he inclòs les quantitats presumptament defraudades de forma individual, perquè l’article seria massa llarg (així i tot, ja ho és, llarg). En conjunt, sumen 124.176.915.826 euros. Si les voleu consultar amb detall, són a l’esmentat portal: basta que cliqueu sobre el nom del cas i tendreu tota la informació. Continua

Manipulació de vots

A les eleccions autonòmiques de juny de 1999, el Partit Popular, encapçalat per Jaume Matas i en el qual també hi estava Rosa Estaràs, va propiciar, presumptament, que 74 argentins s’empadronassin a Formentera, encara que no tenguessin cap relació amb aquella illa; també es descobriren centenars d’inscripcions semblants a altres municipis de les Balears, en un fet que va esser conegut com el «Cas Formentera» o «Cas Mapau» i va esser denunciat pel Pacte de Progrés i portat a judici per la Fiscalia per frau electoral. Encara que Abel Matutes asseguràs que feien comptes construir-s’hi una casa, el Tribunal Suprem va considerar que no hi havia indicis per imputar-los. Continua