Ja ha arribat oficialment la temporada de piscina i platja amb aquest soleiet i aquesta caloreta que ens agrada tant.
De cançons d’estiu n’hi ha moltes, però aquesta d’en Tomeu Penya defineix la part més “calenta” de l’estiu xerrant clar com sol fer ell, sense metàfores ni embuts.
I aqui podeu veure’n una versió “Made in Sant Llorenç des Cardassar”
Quan camines per s’arena
amb aquest manejar d’anca,
el dimoni se remena
i jo m’he jeure de panxa,
perquè si me jec d’esquena
se com m’aixeca una branca,
llavors pareix que,
Duc el dimoni dins jo…
Duc el dimoni dins jo…
Duc el dimoni dins jo…
Tenc oberta sa finestra
per si un cas te peguen ganes,
d’aturar-te qualque vespre
i deixar-te tocar ses cames.
Jo tot sol me faig sa festa
quan me peguen unes rampes,
llavors pareix que…
Duc el dimoni dins jo…
Duc el dimoni dins jo…
Duc el dimoni dins jo…
Tu saps ben cert Magdalena,
que t’ho he dit moltes vegades
que si tu no vas de veres
jo en duc moltes d’amagades.
Quan se m’infla aquella vena
ses bromes s’han acabades
llavors pareix que…
Na, na, na, na, na, es ell que em crema…
Na, na, na, na, na, es ell que em crema…
Na, na, na, na, na, es ell que em crema…
Duc el dimoni dins jo…
Duc el dimoni dins jo…
Duc el dimoni dins jo…