No és aquesta una cançó que m’agradi massa musicalment parlant, però si que crec que és absolutament imprescindible el missatge del seu títol.

Just fa dos dies que els nous governants de les nostres illes han pres possessió dels seus càrrecs i ja es senten veus que allà a on abans deien blanc, ara diuen negre i es queden tan amples.

Com diu la cançó “Prou de renúncies mediocres que no ens permeten la història dempeus”.

No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.

I si cal, refarem tots els signes
d’un present tan dificil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.

I si cal, conviurem la miseria
però ha de ser sense engany, dignament
prou d’amenaces imnobles
amb la fam i el tronar dels canons.

No abarateixis el somni
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.