La cançó en català de la setmana (103) Menaix a truà-Enmig de la mar

Trobar-se enmig de la mar com estem nosaltres té avantatges: la gent, la tranquilitat, una òptica diferent de les coses… però quan depens de qualcú extern per pegar el bot al continent és quan les coses poden no anar del tot com esperaves.

Això és el que li passà just ahir a en Cris Juanico, cantant d’aquest conjunt musical (entre d’altres) a qui una senyoreta de la companyia Baleària, no només es negà a atendre’l en l’idioma propi de les Illes, sinó que a més li afuà els efectius de la policia nacional.

Cal ressenyar que aquesta companyia naviliera està participada en més d’un 40% per l’ex-ministre espanyol Abel Matutes.

En fi, que cadascú tregui les seves conclusions, i si sou dels que en sentir això els hi bull la sang, escoltau aquesta cançó i relaxau-vos.

Hores llargues d’espera,
entretingut en pensaments.
Tot són camins plens d’herbes fresques,
arena i onades caient…

Anys que no hem pogut brindar.
Es sol calenta de valent.
Sa teva figura no s´esborra,
encara que passi el temps.

Vinjolites que dibuixen,
més enllà de l´horitzó.
Elles no tenen respostes,
només m´emplenen sa buidor.

Es silenci és una pista.
Des d’aquí es veu millor.
Tota plena de racons,
plena de raons

enmig de la mar,
com tu enmig de la mar…

Aquesta vida és un llarg viatge
que sé que tenc que travessar;
si fos amb tu al meu costat,
seria un somni sense acabar.

No tenguis en compte ses febleses
que un dia em van fer oblidar;
que tu eres sa meva princesa.
Ara per a tu es meu cor bategarà.

Sense tenir massa pressa,
jo t´agafaré sa mà.
Caminarem fent drecera,
només somnis trobaran.

Ses fragàncies de la vida
mos vindran a fer costat.
Fugirem a la fi del món,
amb ses nostres raons

enmig de la mar,
com tu enmig de la mar…

Enmig de la mar,
perdut enmig de la mar…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada