N’Amador

Des del Pla estant, contemplava la llunyana carena on hi destaquen el Massanella i el Puig Major. Hi he cregut veure l’ampla somriure de n’Amador que s’escampava pels cims com la boira. Un somriure franc, transparent i ampla. Punyetero!, has agafat drecera i ja ets al cim. Però era innecessari, ara tanmateix hauràs d’esperar, de mica en mica tots hi arribarem.
Al cervell hi han comparegut un bon grapat d’imatges de passades i recordades trescades.
Que en sabem d’aquelles persones amb qui trescam plegats?.
Gaire bé res. Els equilibris de la ferreria, el fill, els noms de muntanyes i comellars, les darreres eixides…tot el que se’n deriva d’una conversa informal, intranscendent i amb l’interès exclusiu de la recerca relacional; jo també hi som!
I segons com es miri, també gairebé tot. Reaccionam i ens mostram com som. Fins i tot quan ens amagam rere la careta del fer com si. Ara mateix apareixen actituds i posicionament nítids referits en el fer més que en el dir: El plaer de la inexcusable cerveseta fresca en arribar a un cafè de la destinació. La resistència verbal a l’hora dels retorns (Un dels pocs que no parava de parlar quan tots els altres becaven el cansament). L’acceptació del ritme personal (ai les pujades amb aquests quilos de més!). Els coneixements dels possibles itineraris alternatius. La rialla fresca i gairebé sempre present. I també la generositat, el desig d’ajudar, animar i acompanyar al més feble.
Joan Riera Bordoi, en el Facebook, va saber fotografiar n’Amador amb poques i precises paraules: «Ha mort un gran muntanyenc, un gran amic, una bona persona. Sempre amb la rialla a la boca. N’Amador vendrà amb nosaltres als cims més alts. Una darrera abraçada, amic!»ß

3 comentaris a “N’Amador

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada