Punta de n’Amer 30 anys (II)

El 18 de novembre de 1984 i organitzada pel GOB, tingué lloc a Sa Punta una trobada que reuní més de 200 persones en contra de la urbanització.

El desembre de 1984 la revista «Flor de Card» publicà un número extraordinari coordinat per la delegació del GOB de Manacor i el gener de 1985 va sortir al carrer el cartell del GOB, realitzat per l’artista de Manacor Jaume Ramis.

Després de protestes diverses del PSM, del GOB, de la revista «Flor de Card» i de molta altra gent que es va manifestar en contra d’urbanitzar Sa Punta, en el plenari de dia 7 de març de 1985, l’Ajuntament de Sant Llorenç va donar el vist i plau a un tercer projecte de Sa Punta on, amb l’excusa d’haver negociat amb la propietat la retirada del port esportiu, es va aprovar la urbanització.

Malgrat això, cal dir que en el projecte que es va sotmetre a votació seguia figurant el port esportiu i l’argument utilitzat per votar a favor va ser que sols era una aprovació inicial i que després es canviaria.

A aquest plenari vaig intentar aturar la votació per manca d’informes, però no va ser possible i al final es va aprovar inicialment el projecte, que contemplava una urbanització de 27.000 persones. Cal recordar aquí, que el projecte es va aprovar per 7 vots a favor (CDS,AP, UM), 2 en contra (PSM, UM) i 2 abstencions (PSOE). També cal recordar que el batle i un altre regidor d’UM foren expulsats del partit per votar a favor d’aquesta urbanització.

En Josep Cortès, a una entrevista que me va fer a la revista després d’aquesta aprovació, diu: «Després de nou mesos d’haver reiniciat el procés d’urbanització de Sa Punta, la Corporació llorencina ha decidit per majoria donar llum verda al projecte. Han estat nou mesos d’estirades, de pressions i de passes entre els qui hi estaven a favor i els qui s’oposaven, encara que seria més correcte posar el verb en singular, ja que l’únic regidor que s’ha manifestat obertament en contra del projecte ha estat n’Antoni Sansó, el regidor del PSM». Vull donar una vegada més les gràcies a en Pep per aquelles paraules de coratge d’ell i de tants altres que ajudaren a mantenir la flama encesa de la no urbanització.

He rellegit aquella entrevista i per la importància del seu moment, voldria recordar unes quantes coses que vaig dir i que segueixo pensant després de tants d’anys: «Crec que no està tot perdut i encara podem ser una mica optimistes, però hi ha molt per fer i es tracta de moure’ns», «Et puc assegurar que el PSM seguirà lluitant perquè Sa Punta no sigui urbanitzada, i crec que el GOB i tots aquells que estimen la naturalesa faran el mateix», «Crec que hem d’utilitzar totes les forces que tenguem per aconseguir salvar Sa Punta», «Quan no tinguin Sa Punta, veuran el desastre que s’ha comès, però ja no serem a temps d’arreglar-ho», «Amb el tema de Sa Punta hem de ser ben clars, o sí o no, i hem d’afrontar les conseqüències de la nostra decisió».

El 10 d’abril vaig presentar a l’Ajuntament, acompanyat d’un munt de signatures de persones que es varen adherir, unes al·legacions demanant que es revocàs l’acord de l’aprovació inicial en base a què el projecte aprovat inicialment vulnerava l’establert a la Llei del Sòl.

Dia 19 d’abril de 1985 va tenir lloc a Sant Llorenç una taula rodona amb l’assistència de més de 300 persones per discutir el polèmic tema d’urbanitzar Sa Punta. La taula va ser moderada pel periodista Planes Santmartí, en aquell temps cap de redacció de «Última Hora» i els convidats foren Bartomeu Pont (CDS), Pere Morey (UM), Francesc Triay (PSOE), Sebastià Serra (PSM) i Xavier Pastor (GOB). El CDS va argumentar el seu acord amb la urbanització ja que això crearia molta riquesa i molts de llocs de feina, i si no es feia la propietat posaria un contenciós a l’Ajuntament que suposaria hipotecar el poble de Sant Llorenç i haver de pagar cents de milions de pessetes. UM es va manifestar en contra d’aquesta urbanització, però deixant clar que ells no eren partidaris del creixement zero i que donarien suport a qualsevol altre tipus d’urbanització més moderada. La postura del PSOE era de no urbanitzar, ja que un estudi científic demostrava la importància de conservar Sa Punta pels seus recursos ecològics, botànics, geològics i recreatius. Segons el PSM Sa Punta tenia una sèrie de característiques naturals que s’havien de conservar sigui com sigui i que si això no es feia els grans beneficiats serien els especuladors i no la gent de Sant Llorenç. El GOB va defensar la no urbanització perquè no fer-ho era matar la gallina dels ous d’or i perquè segons els TTOO, la principal preocupació dels turistes era la degradació dels espais naturals.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada