Tenc documentades sis variacions de la flor del cascall, la rosa de 4 fulles, la rosa doble, la vermella de 4 fulles, la vermella doble, la lila de 4 fulles i la lila doble. En Mendel ens explicaria com s’hereven el color i amb quin percentatges; en Darwin i en Wallace ens explicarien els avantatges evolutius de cada varietat. Però jo ho veig com un exemple de la imperativa importància de la biodiversitat. No són sols el color, he observat que a les flors roses de 4 fulles les polinitzen les abelles de mel, a les roses dobles una vatietat de escaravatons, a les vermelles de 4 fulles un borino negre… i de la resta, no en tenc dades.
Això em fa veure que la diversitat implica molts canvis i interaccions que no coneixem; què farien les vermelles sense el borino negre? Desapareixeríen? I el borino, què faria en temps de floració del cascall… no ho se. La importància de la bioverssitat és tant grossa i en coneixem tan poc de les seves interaccions en cadena que no ens podem permetre perdre cap varietat del que sigui, trob. Continua
Fa uns 25 anys vaig comprar un arbre anomenat boix, existía a Mallorca en abundancia fins fa uns 4.000 anys, ara en queda qualcun per la serra de tramuntana. Continua
Va sorprendre als que compartiem taula de cafè. Alguns ho havien vist a IB3 televisió, altres no. Va sorprendre perquè la majoria pensàvem que les propostes fetes per l’Ajuntament anaven en un altre sentit. Es veu que Recursos Hídrics, el Govern te altres intencions.
Quina tudadisssa de doblers!
Quanta energia perduda!. Continua
Els veïnats de la plaça de Sant Jaume de Manacor han pogut veure de primera mà el projecte de reforma d’aquest espai urbà que projecten la SAM i l’Ajuntament de Manacor. El passat dilluns horabaixa, el batle de Manacor, Miquel Oliver, i la presidenta de la SAM, Cristina Capó, acompanyats d’un dels arquitectes que ha fet el projecte, Sebastià Berga, han explicat als veïnats de la plaça i dels carrers adjacents en què consistirà la remodelació. Continua
No fa gaire, un integrant de la corporació local de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, en resposta a un comentari que jo havia fet a una queixa d’un amic per Facebook, em va suggerir que el que havia de fer és donar les gràcies. No diré qui és perquè va esborrar el comentari en que m’anomenava de seguida i ell ja sap qui és, però com que em va deixar sense poder respondre-li ho faré per aquí.
Donar les gràcies és molt més que una expressió formal. Darrera l’agraïment hi ha una actitud que neix de l’apreci a allò que algú ha fet per nosaltres.
Anem amb els fets a veure qui ha de donar les gràcies. Continua
El meu primer contacte amb les milanes (Milvus milvus) respòn a una imatge infantil sense cap milana a la vista. Aquella llarga canya que portava punxada en el cap prim una botella obscura a l’inrevés. Molts corrals de gallines disposaven d’aquesta mena d’espanta milanes (-“per que no se mengin es pollets!”). Continua
L’altre dia (de pagès) en vaig veure un petit esbart que s’assolava a terra, alhora que sentia l’habitual xivarri que vaig situar en els vells ullastres del marge que hi ha a la partió de migjorn; senyal inequívoca de que l’olivó ja comença a ser madur. El primer esbart d’enguany.
Al sentir els estornells (Sturnus vulgaris) em va venir a la memòria la referència que va fer en Joan Tomàs en el pregó de les festes d’enguany. L’espectacular vol dels esbarts d’estornells -podeu veure un deliciós vídeo a ngenespanil.com- és avui exemple de com amb normes relativament simples i concretes es poden resoldre situacions complexes. Continua
Fa ja anys que tenc a ca meva, a la carrera de terra, on no es llaura mai,un formiquer d’aquestes formigues negres que traginen grans.
No sé si a l’hivern tapen la boca del formiguer o si l’obrin durant el dia. El que si sé es que a l’estiu solen obrir una sola boca per on entren i surten les formigues. També sé que si ha de ploure, en poc temps la tapen. Continua
A la Finca Pública de Son Real, dissabte 13 de novembre, taller de cuina amb garrova a càrrec de Catalina Pons, Els fogons de Plaça. Inscripcions a la pàgina web de Balears Natura Continua
S’entén com a dimorfisme sexual la variació de la fisonomia externa(color, forma, mida) entre mascles i femelles de la mateixa espècie. Continua
Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant:
Que m’agrada aquesta foto de “fotos antigues de Mallorca,Faceebock”.La gent de la pagesia en època preturística teníen el costum de després de segar i batre, ja entrat el mes d’agost ,d’anar a la plaja. Bestiar i gent a la mar, tots junts com calia, a refrescar-se i llevarse la murga de tants mesos de suar. No sé qui disfrutava més, els animals,els que es banyaven o els que miraven; segur que devia ser un dia imborrable i desitjat. Crec que la foto ho diu tot. Continua
Per internet m’han fet arribar aquest article tècnic sobre com podríem conviure millor amb la naturalesa i amb certa precaució no veure’ns tan afectats per catàstrofes com ara una torrentada (que tan bé coneixem per aquí). Continua
El terratrèmol ocorregut el passat 14 d’agost a Haití, va ser el desastre natural més greu d’aquest 2021. Va tenir un hipocentre de 10 quilòmetres de profuditat prop de Peti-Trou-de-Nippes, aproximadament a 150 quilòmetres a l’oest de la capital, Puerto Principe. Continua
Cal reconèixer que d’un temps ençà el Punt Verd funciona molt millor que antany: més net i ordenat, la gent que hi ha allà molt aguda i eficient, bon horari… però hi ha un petit detall que caldria millorar. Fa temps que han caigut (o s’han romput) els cartells que indicaven què anava a cada contenidor i, si no ho saps de memòria, no tens més remei que anar demanant a la gent que treballa allà on ha d’anar cada cosa amb la pertinent molèstia que suposa (això sí, ells te contesten amablement). No estaria de més potser posar el cartell corresponent a cada contenidor (me referesc als grossos, de diferent tipus de residus, no als del dia a dia: envasos, vidre, paper…). Aquí ho deixam! Continua
Les persones que han participat en l’activitat d’avui, tenen inscripció prioritària. Les que no hi han participat, poden dur figues seques o bé venir a veure el procés d’encistar-les. Podeu fer les inscripcions mitjançant aquest enllaç: Continua
Al enfocar l’entorn sorgeixen múltiples interrogants i/o possibilitats. Sense anar més alluny ahir els abellerols compareixien a la cita anual. Son esquius i volen alt però el seu singular xisclar els delata.
Dies passats una (o eren algunes?) milana, també de xisclar característic, voltaven vora la casa, segurament cercant alguna cosa per menjar. La premsa assenyala la proliferació de milanes en aquests darrers anys. Continua
Hi ha coses que veim cada dia i no mos adonam dels detalls, de les diferències evidents. Com veis a la foto un mac de torrent és rodonenc i el de la mar és aplanat. El de torrent ha anat rodolant i el de la mar ha anat i tornat rossegant… d’aquí aquesta diferència de forma. Continua
