Presentació d’Antoni Sansó a l’Espai 36

“Bon vespre, aprofitant l’obertura d’aquest nou espai cultural de Sant Llorenç i la penjada d’aquest quadre, des de l’Ajuntament m’han demanat si podia dir dues paraules sobre en Guillem Nadal.

El primer que vull dir, és que aquesta comanda no és una tasca fàcil, és cert que som un gran aficionat a l’art i que he seguit des dels inicis la trajectòria d’en Guillem, però he de confessar que no és el mateix quan del qui has de parlar és a la vegada un gran amic.

Però com que no sé dir que no a aquests compromisos, me permetreu que vos digui, en primer lloc, una cosa que és òbvia, però que massa vegades des del municipi no sabem reconèixer com pertoca.

En Guillem és un dels artistes més interessants, sòlids i singulars del panorama artístic espanyol. Amb una clara empremta personal i una trajectòria al darrera, que avui no hauria de menester presentació. En Guillem ha exposat per mig món, tant amb exposicions individuals com col·lectives. La seva obra es pot veure a més, a un munt de fires d’art, quan avui això no és gens fàcil ja que el primer que necessites és trobar una galeria que t’hi porti i moltes de les galeries actuals tenen moltes dificultats per accedir a aquestes fires.

Per la meva afició a l’art i jo diria que per la meva amistat amb en Guillem, m’ha estat molt més fàcil accedir a aquest món. Amb ell vaig començar la meva presència a fires d’art i amb ell he tingut la oportunitat de veure moltes de les seves exposicions fora de Mallorca. Barcelona, València, Colonya, Niza, Braga, Bilbao, Madrid, Saragossa, etc. Vos podria parlar de totes elles i de les experiències tingudes, que han estat moltes.

De l’obra d’en Guillem s’han dit moltes coses, permeteu-me recordar-ne algunes:

“Una obra, no en dubtem pas, que perdurarà, perquè a la vida mateixa, perpètuament inacabada, provocadora sense treva, però no en el sentit vulgar del terme: provocadora perquè recorda, sense concessions, la nostra condició terrestre, la que fa que, tot i la nostra angoixa metàfisica, ens enfrontem a la força de les coses.”  FRANÇOIS NÉDELLEC

“Puc deixar escrit que reinventa la pintura rupestre en un esforç gegantí per partir dels orígens, per no donar res per sabut ni per entès a fi de poder optar a saber i entendre coses en la dimensió que s’auto exigeix l’home d’avui, abocat a deixar un rastre que demà tengui opcions a seguir viu.” MIQUEL ÀNGEL RIERA

“Nadal vol que no oblidem el fet que l’acte de representació suposa tant una dimensió mental com espacial. El dibuix defineix l’espai de l’acció humana, i la nostra comprensió de l’espai està conformada per paràmetres mentals. Per altre banda, el nostre encontre amb l’espai, tal i com es construeix per la intervenció humana a l’entorn, modela i delinea la possibilitat de les nostres accions, i per tant defineix els termes de la nostra mortalitat.” WILLIAM JEFFETT

“Al meu entendre -en la soca del meu pensament- l’únic que ha fet -i fa- és prosseguir, molt meticulosament, uns treballs fets, continuar unes intencions, provocar la meditació: l’amor, la mort, l’eròtica del viure, atorgant-lis més vida, més vitalitat, i subratllant amb tot, els seus sabers uns fets i unes vivències que ell vol -perquè en sap- expressar obertament, en viu, amb les mans del cor, amb els peus tacats de terra i de seny, immergint-se després, nu, home amb vida, en aquesta mediterrània blava i verda, blanca i nostra, que mai no ignora la fortor que vivim.” DAMIÀ HUGUET

“Les obres són portadores d’un art transcultural i sense fronteres. Peces que violen els espais quotidians per recobrar els batecs de la natura en la cultura i fer-nos recordar el pols d’aquesta natura que roman encara en nosaltres; els éssers ultra tecnològics que esdevindrem en el proper mil·lenni.”  IVAN DE LA NUEZ

“La importància de la seva obra no estreba tan sols en les seves possibilitats estètiques de representació, sinó, precisament, en el fet de poder fer visible l’energia que hi ha a l’interior dels fenòmens plàstics. El seu llenguatge, és el llenguatge de la poesia. Les seves obres possibiliten l’experiència plural de l’estètic i de l’autèntic, en que veritat i bellesa són tot u.”  JOACHIM BECKER

“Se podría decir que es un hechicero del presente gracias a la soltura con que sabe tratar el pasado de la naturaleza. Su imaginación no sigue ningún modelo, ya sea natural o histórico. Pertenece, sin embargo, a una situación insular que, alejada de la metrópolis, puede engendrar algo que es singular. Es el impulso de avanzar y, a la vez, el lastre del pasado, el deseo de cambio. Es la globalización, aunque también el triunfo de la tortuga. En una época marcada por el ajetreo, trae al mundo obras de arte que contradicen dicha agitación.” DIETER RONTE

“Segueix, a la seva manera, el camí de la sensació i, naturalment, s’esforça una vegada i una altre a registrar el fet o, millor, a convertir el quadre en un esdeveniment. La pintura és una realitat concreta i, alhora, abstracte. Sorgeix de l’experiència d’estar dins del quadre i, no cal dir-ho, de la passió aborigen per marcar aquell territori. Hi ha, a la pintura d’aquest creador, una gestualitat, uns trets que són tan conscients com viscerals, semblants a aquells gargots que, segons apuntarà Clement Greenberg, produïen esquemes en els quals l’artista havia de ser capaç d’endinsar-se.” FERNANDO CASTRO

“L’obra no ens deixa indiferents perquè ens involucra en la seva reflexió, ens inocula les imatges sobre la vida i la destrucció de la vida, ens condueix en el viatge de cap el coneixement i l’assumpció d’un món que forçosament hem de compartir tots els humans.”  GUILLEM FRONTERA

Com dic, gent molt més interessant que jo han parlat de l’obra d’en Guillem i ho han fet molt millor del que pugui fer jo. Permeteu-me però que també digui, avui, el que pens. L’art actual és eminentment experimental i en Guillem s’arrisca  en un temps on les noves tecnologies, els suports cridaners, els vídeos, les instal·lacions, les fotografies… són els autèntics protagonistes.

Sens dubte, l’art és un camí inesgotable, i en Guillem és un artista d’esperit inquiet,  de canvi constant, la seva obra té la textura, la matèria, la ruptura, el gest … de l’informalisme i jo diria que a la vegada hi ha una recerca de l’arqueologia, són fragments d’altres realitats, d’altres mons, evoquen el pas del temps, reforcen els orígens i les arrels del seu entorn, són un reflex d’allò viscut, són metàfores de la vida mateixa.

Tal vegada per aquest fet en Guillem desprèn tanta energia i aconsegueix un llenguatge singular. S’apropia de l’espai, amb uns resultats on la força plàstica i la càrrega expressiva ens suggereix moments de reflexió, de meditació, de silenci i, perquè no, de bellesa.

La seva obra experimental posa en discussió el mateix tractament de la superfície pictòrica i el seu suport. Per això, en Guillem és un artista emblemàtic dins la pròpia renovació del panorama artístic, i hi participa amb nous reptes i noves apostes. Es mou dins una constant evolució, amb un treball rotund, la seva obra presenta ruptures, transformacions i renovacions capaç de reinventar-se dins una fidelitat a unes maneres expressives que esdevenen art.

Amb una obra coherent, agafa el paisatge com a referent, com a punt de partida. Més que la referència a la pintura del paisatge però, jo diria que trobam més referències al paisatge de la pintura. Dins aquesta recerca de textures i el tractament diferenciat, ens manifesta la seva força com a transgressor i ens exigeix un acte reflexiu, com la poesia, és a dir el que és imaginari, l’existència mateixa.

Aquesta necessitat d’experimentar amb les moltes possibilitats interpretatives de l’art, el porta ha fer parlar la matèria, com un alquimista a la recerca d’un llenguatge més enllà de la pintura. Darrerament veim com experimenta amb obres com la que podem veure avui a l’espai 36, on amb la col·laboració d’en Pep Bauzá  aconsegueix aquests resultats que com deia, esdevenen uns dels treballs més interessant del panorama artístic.

Qualcú va dir que no podem reflexionar sobre l’obra d’art si aquesta no existeix. Tenc la sensació que els plantejaments i reflexions d’en Guillem acompanyen la seva obra molt abans de la seva existència, dins la pròpia construcció de la memòria, com espai mental.

Sovint, els artistes cerquen que la seva obra parli per ella mateixa, prescindint de tota explicació. En Guillem cerca la sensualitat a través de la pintura, creant un moviment espacial mitjançant unes formes d’un gran impacte

En Guillem interpreta la natura i la visió d’aquesta ha estat i és una constant dins la seva producció artística. La seva vinculació al tema rural, a la terra i a un paisatge més pròxim a l’abstracció que a referències figuratives ens provoquen una ampla reflexió.

O és que el vertader paisatge no és una finestra oberta a l’interior de cada un? Vos convid a reflexionar sobre això.”

Antoni Sansó

Notícia d’aquest dia al Canal 4:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada