Quan el silenci es converteix en falta de respecte

Segurament resulta difícil trobar el punt d’equilibri adient. En tot cas deu ser una decisió política contestar, o no, contestar les denúncies que els ciutadans tenen obligació de fer i que s’expressen de forma pública.En alguns casos, però, el silenci pot semblar una falta de respecte al conjunt de la ciutadania. Més enllà del missatge didàctic que es podria sintetitzar en “fes el que et passi pel nas” o el manegat “noltros a lo nostro”, no respondre quan hi ha denúncies flagrants i de profund calat, com les expressades a “Mes sobre la recollida de fems” (Josep Cortès, 28 de juny) o “Tallen la branca d’una sivina al passeig de s’Illot” (Joana Mª Adrover, 8 de juliol), es podria entendre com a connivència amb els infractors o absolut desinterès.

No sé si en tenen obligació legal (he de reconèixer el meu desconeixement i incomprensió de molts dels aspectes legals), però segurament si deuen tenir responsabilitat política. No resulten gens comprensibles el silencis, ni el del responsable de Medi Ambient, ni el que assumeix la responsabilitat de la defensa del patrimoni natural o, en darrer terme, de qui ha de regular el comportament de l’ús de la via pública.

Aquest article s'ha catalogat com a General per Guillem Pont. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

3 comentaris a “Quan el silenci es converteix en falta de respecte

  1. Això és com l’app d’incidències que tant els agrada promocionar, però la realitat és que segons quines coses no es molesten en respondre o solucionar-les. A vegades fins i tot et tanquen la incidencia sense haver fet res, ni donar cap resposta. En tinc alguna pendent de fer alguna cosa desde l’abril, però no deu interessar i estaran esperant que ho deixi estar o s’ acabi la temporada i problema resolt.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +5 (de 9 vots)
  2. Un pensament ben interessant…les responsabilitats només passen factura, o no, un cop cada 4 anys i entre les obligacions polítiques aquesta de contestar no s’hi compta: per exemple, als plens municipals et poden contestar que et contestaran al pròxim ple i al pròxim que ho faran al pròxim i així infinitament. En tot cas, això em condueix a un altre pensament: i jo, com a ciutadana, què hi puc fer? Hi puc fer res al marge de canviar d’opció la pròxima vegada que vagi a votar i, encar un altre, si un polític estés legalment obligat a contestar tots els comentaris que apareixen a les xarxes socials tot plegat es convertiria en una mena de reality online…complicat i interessant això que plantejes

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  3. Bona reflexió Guillem..el que no és imperatiu legal no és compleix (i de vegades el que ho és tampoc) i sobre la responsabilitat política, llastimosament només es recorden els darrers mesos de legislatura, quan els carrers de cop estan nets i es compren jardineres noves…ai, no que això es per les taules rodones…bromes al marge, sí hi ha una distància esgarrifosa entre els ciutadans i els polítics, entre els problemes del dia a dia i allò que es debat a la “sala” on hem d’aprofitar el torn dels precs i preguntes per fer arribar les queixes dels ciutadans que es posen en contacte amb nosaltres i que, de moment, tampoc sembla ser gaire efectiu

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada