Dubtes existencials i d’altra mena

Perdonau la meva ignorància però hi ha preguntes que no em sé respondre. Miam si vosaltres, estimats lectors, a través dels comentaris me podríeu ajudar. 

  • Llegesc al diari aquestes declaracions del senyor Rajoy, després del Brexit: “Los referéndums, a la hora de convocarlos, hay que pensárselos”, dijo el candidato conservador, porque “generan divisiones en la sociedad”. Deu voler dir el nostre estimable president en funcions que abans de demanar res a la gent més val no demanar-los-ho i anar tirant envant (“ja ho diran…”, com solem sentir en bon mallorquí)?

  • També llegesc del mateix personatge que “No vamos a autorizar nunca un referéndum sobre la autodeterminación de una parte de España en el que se niegue la posibilidad de decidir sobre lo que es su país al resto de los españoles, porque España es de todos y no de unos pocos”, en referència a Catalunya. I per què es va permetre el Brexit? Com gosa Anglaterra elegir el seu futur en la Unió Europea sense que jo i la resta d’europeus no poguem dir la nostra? Curiós, perquè no el vaig sentir, ni ell ni cap mandatari europeu, parlar en aquests termes… I d’Escòcia què me’n dieu? Elegien res els anglesos en el seu referèndum o només els escocesos? Deuen ser coses del context…

  • Catalunya va ser amenaçada de ser expulsada de la UE si s’independitzava. Me voleu dir quina classe d’amenaça és aquesta si poques setmanes després els anglesos marxaren pel seu propi peu de la “gran i lloable” Unió Europea?

  • Leo Messi ha estat condemnat per girar la cara a una altra banda a l’hora de firmar papers de dubtosa ètica. S’excusa en la ignorància (“lo hacía todo mi papá”), però el jutge ha considerat que tothom té una responsabilitat en els seus actes. I és que ja m’ho deia mon pare “llegeix bé abans de signar un paper”. De totes maneres, aquesta cançoneta (“no sabia res”, “ho duia un altre, jo només signava”) ja l’he sentida una altra vegada (us sona el cas Undargarín i la Infanta?) amb el hàndicap que en aquest cas ella fins i tot té certs estudis d’Economia (permeteu-me posar en dubte certs estudis privats a certa classe social). Rebrà de la mateixa manera, idò, o hi haurà diferent tracte?

  • Algú me pot explicar com pot existir en segons quins casos judicials el terme “ha prescrit”? Ve a ser com un document que corrobora que els teus casos delictius ja no compten perquè han caducat, fa massa temps que els vas cometre. Però si els has comesos els has comesos, o no? Què més dóna quan? Alguns dels casos de prescripció: presumptes abusos d’un capellà, el Túnel de Sóller, altres. I és que digau-me romàntic però a mi m’ha interessat sempre més el què que el quan o el com (aquí ho dic pel cas, per exemple, del ministre d’Interior contra alguns partits catalans). De fet en sintaxi el Complement Directe (el QUÈ) és obligatori en verbs transitius, en canvi els complements  circumstancials (el COM i QUAN) sempre són optatius. Aquí ho deix…

En resum, no vos deman què hi ha després de la mort, però quasi…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada