Avui toca un poc de rock-pop català. Amb tots vosaltres… MANEL! Per mi un dels millors (per no dir el millor) grup en llengua catalana actual.

Com que el darrer disc no ha acabat de copsar les meves expectatives, preferesc presentar-vos  un tema del seu anterior disc, El soldadet. La vos pos per dos motius: és una gran cançó i la lletra és meravellosa (torn amb el tema ara tan recurrent… la bona literatura també es pot trobar en el món de la música).

Conta la dura experiència al front d’un soldat (“soldadet” perquè és en el que es converteix quan veu  el que li espera). Això sí, aquesta cançó antibèl·lica (no defineix de quina guerra es tracta perquè tanmateix i malauradament totes són iguals) està escrita i cantada amb el peculiar estil dels Manel (frases llargues i recargolades, amb poca tornada,  detalls surrealistes…). Una joia, en resum.

Aquí us deix el clip (no oficial) que ve acompanyat d’imatges del desembarcament dels soldats nord-americans a Normandia durant la 2a Guerra Mundial, segons el film Salvar el soldat Ryan, de Steven Speielberg, que en aquest cas els ve que ni donat. Després també vos he posat la lletra més a baix per si la voleu degustar amb més detall.

Escolteu la cançó del soldadet
Que a través d’un ull de bou
Veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
Però, que volin els falciots,
Deurà voler dir que la terra és a prop.
I tan a prop deu ser que baixa el capità
I intenta no semblar nerviós
Mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
I arrapeu-vos a la vida
Amb les ungles i amb les dents”.
Ja a coberta, els homes resen.
Ja a coberta, els homes resen.
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
I acaricia el seu fusell,
Intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
Que depèn de gent com tu la sort del món”.
Però “si una bala enemiga creua el vent
I em travessa el cervell”,
Es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
I mil peixos de colors
Lluitaran per devorar la meva carn”.
I és quan pensa “jo m’amago;
Quan no mirin, jo m’amago”.
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
Les comportes s’han obert
I, en un segon, s’inunda el mar
De soldats disparant a l’infinit
Amb un soldadet al mig,
Que carrega mentre insulta a l’enemic.
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
Fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
Però després sent a l’esquena un dolor estrany
I en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
Es tranquil·litza repetint
Què farà, on anirà, si sobreviu:
“Aniré a ma mare ben vestit
I, abans que res, li hauré de dir
Que em perdoni per tractar-la sempre així;
Aniré a la Margarida a fer-li un fill
Per, només veure’l, intuir
Que l’estimo més del que m’estimo a mi”.